Companys, 75 anys i uns quants articles després

25.09.2015

L’edició de setembre de la revista Serra d’Or se centra en Companys i els 75 anys de la seva mort. També hi podem trobar articles sobre la festa de les flors a Girona, Josep M. Espinàs i altres personalitats i esdeveniments del món de la cultura catalana.

D'esquerra a dreta: Pere Mestres, Martí Esteve, Lluís Companys, Joan Lluhí Vallescà, Joan Comorera, Martí Barrera i Ventura Gassol

D’esquerra a dreta: Pere Mestres, Martí Esteve, Lluís Companys, Joan Lluhí Vallescà, Joan Comorera, Martí Barrera i Ventura Gassol

El setanta-cinquè aniversari de l’afusellament de Lluís Companys és el tema principal de la última publicació de Serra d’Or, sota el nom “Companys, 75 anys després”. Onze historiadors participen en aquest petit homenatge del segon president de la Generalitat de Catalunya, que va ser afusellat el 15 d’octubre de 1940. Tots ells coincideixen amb la poca visió històrica en que s’ha tractat el president, fet que Joan B. Culla resumeix perfectament quan diu “Penso que Companys ha tingut poca sort historiogràfica. Tres quarts de segle després d’haver estat l’únic president democràtic d’un país europeu assassinat pel feixisime, ens apareix encara com un personatge unidimensional”.

I és que Companys s’ha vist reduït al president màrtir, l’alt càrrec sacrificat per una dictadura, poc biografiat més enllà del seu final. Els diferents historiadors reivindiquen la seva trajectòria política prèvia, el seu “passat polític erràtic i no prou catalanista”, segons continua el mateix Culla. Borja de Riquer destaca que amb molt d’esforç, s’estan superant les visions simplificadores que consideraven la seva tràgica mort gairebé com l’únic motiu “per a redimir-lo d’un itinerari considerat, per alguns, més aviat fosc”. Com més investigació hi hagi en aquest sentit, més podrem analitzar l’actuació de Companys durant la Guerra Civil. Serra d’Or publica aquest recull d’articles per tal de projectar una imatge del president més àmplia i vista des de diferents perspectives.

Més enllà de Companys, dins d’aquesta publicació destaca l’entrevista a Josep M. Espinàs que duu a terme Xènia Bussé. El reconegut escriptor parla del seu últim llibre “A ritme del temps”, sobre el que afirma que “s’ha anat fent sol i així mateix ha sorgit, en total llibertat”. Espinàs tracta diferents temes com ara la memòria, l’escriptura i explicacions sobre la seva obra. Un altre personatge sobre el que podem llegir en aquesta edició és Alfred Sargatal, traductor, crític i escriptor que va morir prematurament el 2014. El text, que pretén ser un recordatori, fa un esbós de la trajectòria d’aquest personatge per acabar-se centrant amb com Sargatal entenia i estimava la traducció. Per acabar d’arrodonir el repàs per diferents personalitats catalanes del món de la literatura, Pau Vadell i Vallbona publica “Francesc Garriga: una llum punyent”. Un reportatge en el que podrem aprofundir més en aquest poeta sabadellenc mort enguany; la seva poesia, el seu reconeixement, la seva prosa i senzillesa i la forma esperançada que tenia de mirar al futur.

Serra d’Or dedica un espai per parlar de Girona i el seu Temps de Flors, fent un repàs per la seva trajectòria i per les característiques de l’edició d’enguany, que va tenir lloc al maig. També hi podem trobar diferents articles sobre Joaquim Folch i Torres i l’arqueologia. Cal fer una menció especial a l’entrevista al poeta Jordi Pàmies que fa Miquel-Lluís Muntané amb reflexions sobre la seva obra, el moment actual de la poesia i la llengua catalana, entre d’altres. Un dels últims articles publicats en aquesta revista honora a Montserrat Abelló i parla sobre el seu últim llibre “El miracle és viure” (Ara llibres) que conté el text que Abelló (Tarragona, 1918 – Barcelona 2014) escrivia abans de morir i que es va veure interromput pel seu adéu. Com en cada edició de Serra d’Or, a part de tots els articles anomenats s’hi poden llegir altres pinzellades sobre musica, teatre, cinema, televisió i història.