Comanegra, Frankenstein i Barcelona

16.02.2018

Deu anys després de la seva creació, l’editorial Comanegra ha decidit fer el salt a la narrativa catalana contemporània, i no pas de qualsevol manera. La seva ambició és ni més ni menys que presentar la gran obra coral de Barcelona, formada per set novel·les de set autors ambientades al llarg dels darrers dos-cents anys d’història de la ciutat. Aquest projecte, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament i que podem definir com un joc literari o com un gran atreviment editorial, es diu “Matar el monstre” i ret un nostrat homenatge al mite cultural de Frankenstein.

Jordi Coca, Mar Bosch, Julià de Jòdar, Ada Castells, Susanna Rafart, Miquel de Palol i Núria Cadenes | Foto: Pere Francesch, ACN

Per què el fan, aquest projecte? I per què ara? En primer lloc, per eixamplar la varietat de gèneres que publiquen i donar veu a prosistes “de gran volada” que escriuen en català. Tot i que Comanegra, tal com explica el seu director Joan Sala, és “bàsicament una editorial de no ficció”, el seu equip pot presumir de tenir un catàleg realment eclèctic i exhaustiu. “La publicació de novel·les ha estat esporàdica”, diu Sala, però aquest any han volgut apostar per la narrativa. Bona cosa, el dinamisme.

“Matar el monstre” també s’ha creat per homenatjar Barcelona des de la no ficció, i s’ha creat ara coincidint amb els dos-cents anys de la publicació del Frankenstein de Mary Shelley. L’efemèride és doblement simbòlica, perquè el tractat profètic que escriu el doctor Frankenstein sobre el superhome s’ha d’acomplir aquest 2018. A totes les novel·les, que es publicaran al llarg de l’any, apareix un misteriós personatge que va canviant de nom però no d’aparença, i que amaga un secret que només es podrà esclarir amb la lectura de tots els títols, que ens descobrirà una història paral·lela amagada. Ens falta respondre la tercera pregunta: qui són aquests autors “de gran volada”?

 

“Matar el monstre”, una coralitat ordenada i transversal

Per començar, Ada Castells, que enceta la col·lecció amb La primavera pendent, arribada aquesta setmana a les llibreries i ambientada al 1818, acabada de Guerra del Francès. Barcelona, encara emmurallada, viu un auge liberal mentre la febre groga es propaga entre els seus habitants. La protagonista de la història, la Carme, es veurà obligada a desprendre’s del paper de dona abnegada que la societat de l’època li exigeix per posar-se al capdavant d’un negoci d’indianes. Mentrestant, a Anglaterra, Shelley treia a la llum Frankenstein or The Modern Prometheus.

El mes de març es publicaran la segona i la tercera novel·les: La fugida d’Urània, de Susanna Rafart, i Els vulnerables, de Julià de Jòdar, ambientades respectivament als anys 1888 i 1929 i amb el Poblenou i les barraques de Can Tunis com a escenaris principals. La quarta entrega, Els ulls dels homes mentiders, està escrita per Jordi Coca, que l’ha ambientat a l’any 1968 i que fica el cap en els moviments clandestins antifranquistes. La trobareu a les llibreries a mitjans del mes de maig.

Durant la Setmana del Llibre en Català, per arrencar forts després de l’agost, Núria Cadenes i Mar Bosch veuran publicades les seves aportacions a la causa: Secundaris i Vindràs amb mi després del diluvi: Cadenes situa la història a l’any 1992 i posa el focus en la remodelació urbanística de Barcelona, mentre Bosch l’ambienta al 2004, amb el Fòrum Universal de les Cultures com a teló de fons. Quan arribi Nadal, Miquel de Palol tancarà la llista amb Angèlica i Rafel, una història que té lloc aquest 2018 amb un obsedit pel superhome que reclama l’autoria d’un llibre del 1818.

Jordi Puig i Francesco Ardolino s’han encarregat de la direcció de la col·lecció (idea d’Alba Cayón i del mateix Puig) i han explicat que els autors han treballat simultàniament i sense llegir-se, participant en un joc tant literari com contextual. Un canovaccio. Segons Ardolino, escollit per “muntar el projecte”, la gran novel·la de Barcelona del segle XXI “ha de ser polifacètica” –o no serà. “No pensava que seria tan fàcil treballar amb set autors diferents”, reconeix. I ells que no estaven acostumats a treballar per encàrrec (Menys Palol, arquitecte). Igual que van fer els autors llegendaris que van reunir-se en una mansió de la riba del llac Léman per escriure una història de monstres, els nostres protagonistes han fet una cosa semblant, però amb un resultat molt diferent.