Com t’informes, a Rússia?

26.05.2017

A la Rússia de Putin, blanc de bona part de les sospites sobre els darrers atacs informàtics, el periodisme també és un ofici de risc. Com a Mèxic, Síria, l’Irak. No diem «periodisme compromès» perquè seria un pleonasme, però si en algun lloc ha de ser-ho, aquest és Rússia, on la manca de llibertat de premsa ha provocat una autèntica diàspora de professionals de la comunicació. L’octubre passat es van complir deu anys de l’assassinat d’Anna Politkóvskaia, que –per delirant que sigui– va arribar a predir la seva mort. Les seves paraules segueixen ressonant amb més força i alarmisme que mai: El meu ofici és buscar i escriure la veritat. En la Rússia d’avui, has de dedicar-hi la vida o res.

Vladimir Putin | Font: Pixabay

D’això n’ha parlat, des de Catalunya, Daria Gavrilova (la periodista, no la tennista), que és un exemple d’aquest èxode de reporters russos a altres països, on se senten més lliures per exercir la seva feina. Gavrilova fa cinc anys que es va traslladar a Espanya i va cursar el màster de Periodisme Audiovisual a la Universitat Complutense de Madrid. Actualment viu a Barcelona i es dedica a la investigació doctoral en ciències socials a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca, justament, es basa en la llibertat d’expressió que els nous mitjans digitals pretenen aconseguir al seu país, amb alguns dels quals continua col·laborant (Kommersant, Afisha i Wonderzine). L’hem pogut escoltar a Olot, a la Residència d’Arts, Ciències i Humanitats de Catalunya.

Després de les Humanitats, les Matemàtiques i la Dansa, aquest mes de maig el Nou Periodisme ha agafat el relleu de les residències creatives a l’Hotel Riu Fluvià d’Olot, la seu del projecte Faber que dirigeix l’escriptor Francesc Serés. Com s’adapten els comunicadors a les transformacions que ha experimentat la societat de la informació? Quins són els nous camins del periodisme del segle XXI? Durant dues setmanes, un total de 21 periodistes catalans i internacionals hauran trepitjat la Garrotxa per reflexionar sobre aquestes qüestions i desenvolupar les seves respectives recerques. Els estadants han fet xerrades i tallers a escoles i instituts d’Olot i al mateix hotel, amb la presència del col·lectiu SomAtents i Amical Wikimedia.

 

El repte periodístic

Com t’informes, a Rússia? Quina posició i quin criteri han d’adoptar els periodistes i la resta de la ciutadania quan descriuen o llegeixen allò que passa? Segons Gavrilova, la manca de periodicitat de periodisme real impedeix que la gent pugui informar-se amb la veracitat teòrica o desitjada que haurien de tenir els continguts que es publiquen. Tot i que aquest problema existeix a Rússia i a tot arreu, al país governat per Putin es torna més sensible des del moment que la vigilància del govern no només amenaça amb la censura, sinó amb represàlies més significatives. Hi hagi o no el govern al darrere, tal com es tem, la recerca de la veritat o la simple oposició al règim poden sortir molt cares, i no només els periodistes en pateixen les conseqüències: empresaris, activistes i fins i tot un viceprimer ministre han mort en circumstàncies meticulosament planificades.

Quan va arribar al poder l’any 2000, Putin va tancar NTV, “l’última televisió independent del país”, i des d’aleshores exerceix un control total dels mitjans tradicionals, “excepte una ràdio i un parell de diaris de Moscou”, tot i que les escletxes de llibertat més profundes cal buscar-les a la xarxa, menys sotmesa, de moment, a la teranyina governamental. A pesar d’això, segons un estudi de Reporters Without Borders, Rússia ocupava (2013) el lloc 148, d’un total de 179, en l’índex de llibertat de premsa. Les morts que s’han succeït des de la d’Anna Politkóvskaia, entre elles la del líder de l’oposició Boris Nemtsov, no són una realitat encoratjadora; l’última, la del director del diari Ton-M Dimitry Popkov. Davant d’aquesta situació, sembla que, per als periodistes honestos, el maniqueisme s’arrapi a la dignitat amb solucions dràstiques: arriscar la vida en nom de la veritat o fugir a l’estranger?

Daria Gavrilova a l’Hotel Riu Olot | Francesc Ginabreda

Al final de la seva xerrada, Gavrilova ha explicat que l’esperança la porten les noves generacions, que estan prenent consciència de la  situació i que utilitzen internet per emprendre accions de protesta, però caldrà analitzar quines iniciatives concretes es duen a terme i, sobretot, quina serà la reacció del govern. “El control sobre internet no és com a la Xina, però hem d’esperar a veure què ha passat d’aquí a dos anys”.

La reflexió de Gavrilova serveix de consciència col·lectiva per tots els periodistes, que tenim el repte de donar valor i significat a un ofici amenaçat, sobretot, per una credibilitat dubtosa, tant a Rússia com a Catalunya com a la resta del món.