Com som quan ningú està mirant? Amor, sexe i Big Data

27.02.2018

Què desitgem realment? El gran obstacle per estudiar el comportament romàntic i sexual de les persones és el biaix de la desitjabilitat social. Com deia el Dr. House, tothom menteix, i, concretament, tothom menteix per quedar bé. És la raó per la qual fins i tot les enquestes a peu d’urna s’equivoquen. En els assumptes del cor, la por a sortir-se del que es percep com a normal separa encara més allò que la gent diu que li agrada del que li agrada de debò. Durant mil·lennis, ens hem hagut de fiar de la saviesa popular i dels artistes, i al segle XX van arribar els qüestionaris. Però tot això s’ha trastocat amb Internet, el primer espai on la gent actua amb la tranquil·litat que dona el vel de l’anonimat al mateix temps que regala les dades sobre el que està fent a aquells que estiguin disposats a comptar-les. Quina és la fantasia sexual més repetida després d’un bilió de consultes a un motor de cerca? Com qualifiquen 5 milions de dones blanques a 5 milions d’homes asiàtics?

Què fem quan parlem d’amor i de sexe a Google? | Foto: Arxiu

Dos llibres destaquen en l’emergent gènere de la radiografia cultural a partir d’anàlisis massives de dades perquè apliquen les eines quantitatives a la qualificació del desig: A Billion Wicked Thoughts, dels neurocientífics Ogi Ogas i Sai Gaddam, i Dataclysm, de l’enginyer informàtic i soci fundador d’OkCupid Christian Rudder (cap dels dos editats encara al nostre país). El primer analitza bilions de recerques relacionades en el món de la pornografia i el segon fa el mateix amb milions de metadades generades al llarg dels anys pels usuaris de la plataforma de cites més popular dels Estats Units. El resultat són dues fotografies insuperablement precises del que la gent fa quan creu que ningú mira. Els dos textos són divulgatius, força limitats filosòficament i plens dels biaixos dels respectius autors, tots homes blancs amb mentalitat de Sillicon Valley. Però el la perspicàcia sociològica dels estudis no té precedents. Allà on només havia arribat l’especulació, ara podem posar la lupa sobre els fets despullats i interpretar a partir d’una base molt més sòlida que cap altra en la història dels estudis culturals. En el territori eternament opac de l’amor i el sexe, heus aquí un recull d’allò que ens expliquen les dades:

Guerra de sexes

OkCupid és una plataforma per buscar parella on els usuaris introdueixen una fotografia, escriuen un perfil i responen a una quantitat ingent de preguntes per optimitzar els algoritmes d’emparellament. Però fan una cosa encara més interessant: puntuar els altres usuaris amb entre 1 i 5 estrelles. Com es qualifiquen els homes i les dones entre ells? Si la bellesa fos com el quocient intel·lectual, la meitat dels individus estaria per sobre de la mitjana i l’altra meitat per sota. Però com que la formositat és una percepció, quan els humans es classifiquen poden ser molt exigents. Per exemple: quan surten els índexs de valoració dels polítics, que van de l’1 al 10, suspenen la pràctica totalitat.

Pel que fa a l’atractiu, resulta que els homes i les dones es comporten de manera molt diferent. Els milions de mascles agregats assignen a les femelles una distribució exquisidament democràtica: 5 de cada 10 dones aproven i 5 de cada 10 suspenen, mentre que els extrems de més a menys poder de seducció es reparteixen equitativament formant una igualitària corba de Bell. Com ho veuen les dones? Segons elles, només 1 de cada 6 homes aprova. Una manera de visualitzar-ho fantàstica: si la intel·ligència estigués repartida al món tal com les dones creuen que està distribuït l’atractiu dels mascles, el 58% dels homes tindrien discapacitat mental seriosa.

El tòpic hauria predit aquesta diferència? Si pensem en la indústria d’objectivació de la dona, que genera unes pressions extremes per encaixar amb uns estàndards impossibles, podríem esperar que els homes haurien ajustat les seves expectatives al que mostren els bombardejos dels anuncis mentre que elles serien més magnànimes. Però les dades demostren que elles són molt més exigents que a la inversa.

La joventut

Quantificable per excel·lència, l’edat és un dels paràmetres més importants pel que fa a la configuració del desig. No només determina profundament les preferències sinó que, a més, es pot estudiar molt fàcilment. En el cas de la pornografia dirigida als homes, el factor joventut domina Internet: de totes les cerques sexuals que es fan al web, un aclaparador 13,5% estan relacionades amb la categoria de joventut. L’etiqueta següent, “gay”, cau fins al 4,7%, i a partir de la cinquena variable –breasts– no n’hi ha cap representada amb més del 2%. Les adolescents, “teens” en la lingua franca de la xarxa, són les reines absolutes de la pornografia per a homes heterosexuals. Però aquesta és només una part de la història perquè, en aquest cas, en els extrems hi ha la virtut: la paraula més buscada a PornHub, el web porno més popular del món, és mom (mare), confirmant que el gènere de les MILF (mother I’d like to fuck) és un dels més consumits pels homes àvids de descarregar tensió sexual.

Canvien les coses si en comptes d’onanisme parlem de buscar parella? En aquest cas sí que hi ha dades femenines i aquestes confirmen el tòpic que elles els prefereixen una mica més grans… fins als 31. Les dones d’OkCupid atorguen les valoracions més positives a homes 2 anys més grans que elles fins que arriben a la trentena, on la tendència comença a invertir-se i els comencen a preferir una mica més joves. A quina edat cau en picat el sex appeal dels homes? Als 40 es produeix la mort estadística, amb una baixada exponencial de les perspectives masculines d’encisar a cap altre grup d’edat. D’altra banda, les preferències dels homes són entre hilarants i inquietants: des dels 18 fins als 50, les millor valorades sempre, repetim, sempre, són les noies d’entre 20 i 21 anys.

Les guapes són les rares

Hi ha maneres molt diferents d’obtenir una qualificació de 3/5: podem tenir molts tresos o molts cincs i molts uns. Què aconseguirà que ens parli més gent en un web de cites? La variabilitat. Una de les lleis més interessants que descobreix l’estudi de Rudder és que un perfil polèmic, que agradi molt a uns i molt poc a uns altres, reb un 70% més de missatges que un perfil amb la mateixa valoració objectiva però menys diferències internes, tant en homes com en dones. Segons Rudder, el que genera aquests desnivells són les estètiques arriscades i els gustos idiosincràtics, de manera que, a l’hora de lligar, sembla que és clarament millor aixecar odis i passions que no pas una aprovació moderada i unànime.

Jo no sóc racista, però…

Els portals de cites que informen l’estudi de Rudder són als Estats Units, una societat racialment més diversa que l’europea, i això fa que les conclusions siguin més significatives del que ho haurien estat aquí. I més crues: els usuaris registrats han d’escollir entre blanc, negre, llatí i asiàtic, i les dades revelen que, fins i tot fent un estudi comparatiu entre totes les webs d’aquest tipus per tal d’intentar estudiar els diferents nínxols ideològics que resulten de diferents estratègies de màrqueting, els números són sempre els mateixos: tothom té un fort biaix racial i els negres s’enduen la pitjor part.

Les xifres diuen que totes les ètnies valoren més positivament la pròpia raça que cap altra, però homes i dones de tots els perfils infravaloren sistemàticament als homes i dones negres reduint un entre un 25% i un 35% les seves puntuacions. Irònicament, no hi ha cap correlació entre el comportament real i haver respost a la pregunta “discriminaria l’atractiu d’una persona en funció de la raça”afirmativament o negativa. I per rematar el bany de realitat, homes i dones aproven tota la resta de combinacions menys una: els homes asiàtics pateixen un càstig sever en les classificacions per part de dones de la resta de races, mentre que les dones asiàtiques són ben apreciades pels homes de tots els colors. No és d’estranyar que, també segons el Big Data, el conjunt de termes més repetits en els perfils d’homes asiàtics sigui, “tall for an asian”.

El cataclisme de la grande bellezza

L’atractiu físic segueix la lògica de l’escala de Richter per als terratrèmols: si puntuem de l’1 al 10, la diferència entre un 1 i un 3 amb prou feines es nota, mentre que la diferència entre el 9 i el 10 és la d’un desastre controlable i una hecatombe de proporcions bíbliques. De la mateixa manera, en una web de cites, el salt entre ser un 9 i ser un 10 multiplica per quatre el nombre de missatges que t’arriben per setmana. En termes absoluts la diferència que la bellesa significa per a homes i dones és sideral, predit el nombre de propostes que rebran elles molt millor que el que rebran ells, però en termes relatius els dos sexes tenen la mateixa tendència a afavorir l’1% dels més guapos.

La fantasia sexual o l’elefant a l’habitació

Per desgràcia, els autors de A Billion Wicked Thoughts decideixen negligir les preferències pornogràfiques de les femelles. En bona part, això es deu al fet que els homes, aclaparadorament, copen el mercat tant en percentatge com en hores de consum de manera que els resultats en les dones serien molt menys conclusius pels estàndards quantitatius de la recerca. Però sí que inclou els hàbits dels homosexuals. En la majoria dels casos, els gais repeteixen el comportament dels heterosexuals a l’hora de buscar estímuls a la xarxa, posant a la joventut com a categoria pornogràfica reina i acompanyant-la d’un gust significatiu pels homes madurs. Però els gais tenen una fantasia sexual molt específica, que es col·loca com la seva segona categoria més popular després de la jovenalla: el sexe amb heterosexuals.

Mentre que el morbo que senten els gais per aconseguir caçar un hetero és un lloc comú, la segona tipologia de porno més buscada pels homes heterosexuals és indiscutiblement més obscura: la infidelitat femenina, coneguda en anglès com a cuckold porn, s’endú la medalla de plata de la pornografia més sol·licitada arreu del món, només superada, com ja hem dit, per allò relacionat amb la joventut. Aturem-nos un moment a assimilar-ho: el segon gènere de vídeos sexuals preferits per la majoria de pares de família mostra a dones casades cardant amb homes que no són el seu marit davant del marit en qüestió, que fa d’espectador o aguanta la càmera, i tot plegat acompanyat d’una gran preferència pels penis extremadament grans i pels homes de raça negra. Aquests elements bàsics són la narrativa bàsica del buscadíssim i variadíssim univers de les cheating wifes. I ara insto als lectors a recordar quantes vegades han sentit a parlar de tota la resta de tòpics confirmats o desmentits que hem repassat al llarg de l’article en obres d’art, productes d’entreteniment o converses entre amics, i ho comparin amb quantes vegades han escoltat a mascles vantant-se del plaer que obtenen imaginant un mosso ben dotat fornicant amb la seva esposa. Les dades diuen que molts milions d’homes prefereixen no parlar d’aquest tema.