Com llegir diaris i no morir en l’intent

La Biblioteca Pública Carles Rahola de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes han organitzat, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, el cicle “Llegir diaris i no morir en l'intent.

La Biblioteca Pública Carles Rahola de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes han organitzat, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, el cicle “Llegir diaris i no morir en l’intent. Claus per a una lectura crítica de la premsa, que precisament es va iniciar el passat dimecres 13 d’abril.

La redacció del 'New York Times' a mitjans de segle passat | Font: Pixabay

Amb aquesta activitat es pretén facilitar als assistents eines suficients per treure tot el suc a la lectura dels diaris, sobretot en l’actualitat, en hores baixes a causa de les noves eines de comunicació digitals 2.0 que tenim al nostre abast. Així, al llarg de vuit setmanes, un periodista col·legiat oferirà la seva visió compartint, de fet, la seva experiència amb el públic assistent sobre un aspecte concret de la premsa. La idea es oferir sessions dinàmiques, participatives, obertes a tothom i que permetin sortir de l’auditori de la Biblioteca Carles Rahola amb la sensació i la impressió d’haver après algun concepte nou sobre la premsa escrita.

La primera sessió es va obrir amb el títol “Com llegir diaris i no morir en l’intent”, a càrrec d’Albert Martín de Vidales. Hi ha res millor que seure davant d’un diari amb temps per llegir-lo amb calma? En un món utòpic ho podríem fer cada dia, però en el nostre, obligacions laborals i familiars ens ho impedeixen. Així doncs, per què no incorporem uns criteris bàsics per llegir diaris i no morir en l’intent? De veritat volem que els diaris ens donin sempre la raó? Hem de llegir sempre el mateix? Com ho hem de fer?

La conferència es va dividir en dues parts. La primera, per què és necessari llegir diaris? I La segona, com es llegeix un diari? Llegir un diari pot ser un plaer de la vida o a vegades una desgràcia tal com ho va descriure el ponent. A més, va etzibar: “Cadascú pren uns criteris per seguir la lectura”. Està clar que el present i el futur passen pel digital gràcies a la immediatesa i a la comoditat. També és cert que la informació a altres canals està més mediatitzada per una simple qüestió de temps. En aquest sentit, un diari requereix més atenció i és quelcom que es fa en solitari per poder gaudir una estona i, a més, poder interioritzar el que s’està llegint, ja que de forma directa interessa al lector.

Els principals avantatges dels diaris és que disposem de més opcions i temps per reflexionar i, per suposat, analitzar el periòdic que ens informa sobre un determinat assumpte. A més, som els mateixos lectors els que decidim en quines notícies volem centrar la nostra atenció. Segons exposà Martín, “la informació en paper sol ser més completa i sol aprofundir més. Fins i tot hi ha un major enriquiment personal en matèria d’expressió oral i escrita”.

Pel que fa als diaris digitals, no hi ha dubte que són més econòmics. Per tant, el paper és més car i cada cop s’utilitza menys. Tanmateix, hi ha lectors que honoren i encara toquen el paper, i això encara te un prestigi, un valor afegit. L’aposta en aquest debat va ser: paper o digital? La típica pregunta que molts es fan i no sabem si és apocalíptica. El paper desapareixerà? És real o un mer desig?

L’Albert va posar un exemple, ja que col·labora amb els mitjans hondurenys TV Centro i Radio La Centro. “A Amèrica, els TN duren unes dues hores aproximadament”. I va llançar: “Creieu que aquí podrien durar dues hores? Prendríem la suficient atenció per seguir el Telenotícies?”.

Per altra banda, va comentar que l’aspecte positiu dels mitjans escrits és que al dia següent els pots llegir amb tota la tranquil·litat i calma del món. El que preocupa en aquesta societat és que no es llegeixen diaris. La societat és passiva i està condemnada als errors del passat, segons l’advocat i conferenciant. Els joves han d’intentar estar assabentats del que passa al nostre voltant.

Segons les Dades del Centre d’Estudis Sociològics que van sortir fa uns mesos, un 30% admet no llegir mai diaris i, per tant, són unes dades preocupants. Fins i tot un 43% de dones admet no fer-ho mai. En aquest punt es va posar un cert èmfasi en la premsa esportiva, ja que justament moltes dones llegeixen aquesta classe de premsa. El nivell periodístic és molt fluix. Per contra, hi ha un 63% que llegeix diaris i ho fa en paper.

Parlant sobre la premsa local, l’Albert va exposar que el diari local òbviament dedicarà més temps a les notícies locals, tot i que dependrà del propi tarannà del mitjà en qüestió. En aquest punt es va debatre sobre si existeix o no l’objectivitat. El propi conferenciant ho va definir com a objectivitat tendenciosa. És en aquest punt on els ciutadans detecten els problemes. Quin peu calça cada diari? Quines línies editorials llegim?

A l’apartat final de precs i preguntes, el públic va participar donant exemples de determinats periòdics a l’hora de donar una determinada informació. També va sortir la ràdio, que està perdent oients tot i que el públic assistent va coincidir que té una agilitat brutal i que es poden realitzar més activitats a la vegada. A més, la informació es va actualitzant amb el pas de les hores. En definitiva, hem de ser crítics i rigorosos amb el que llegim.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació