Com hem passat del telèfon al ‘tabléfono’?

22.12.2014

Els Espais Terminològics són un espai de trobada i de reflexió sobre terminologia que està obert a tots els col·lectius que hi estan interessats. L’edició d’enguany, a diferència de les quatre predecessores, tenia com a objectiu reflexionar sobre la gestió i la implantació de la terminologia en un món en què la creació de coneixement es comparteix de manera recíproca a les xarxes socials.

Teresa Cabré i Esther Franquesa

Teresa Cabré i Ester Franquesa

En aquest sentit, l’eix central dels Espais Terminològics del 201 ha girat entorn de les preguntes següents: “Quina influència tenen en la terminologia fenòmens com ara la irrupció de les xarxes socials, l’atomització dels centres productors de coneixement, la universalització de l’accés a la informació especialitzada o la multiplicació de vies de comunicació? Com es pot influir en els usos lingüístics en l’era del coneixement col·lectiu i de la immediatesa? Fins a quin punt la comunicació esborra les fronteres del llenguatge especialitzat i el llenguatge comú? Quins postulats clàssics ens convé revisar a la llum d’aquestes noves realitats?”

“Aquesta és la pregunta d’avui, i més tenint en compte les circumstàncies actuals: el canvi social i terminològic. Com es pot aconseguir posar control sobre els termes?”, es pregunta Maria Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, durant la inauguració de les jornades. “Actualment, amb la propagació del coneixement, la difusió dels termes que hi estan relacionats s’ha fet de manera descontrolada”. És necessari reflexionar i pensar-hi.

Jordi Bover, director del TERMCAT, destaca que, si bé els Espais sempre han tingut com a eix central el mateix tema, la terminologia, els d’enguany aposten per un enfocament molt més transversal, que, segons ell, “ens ha vingut a trobar”, ja que “està sacsejant els paràmetres de la difusió terminològica”: es tracta de la creació i transmissió del coneixement. Si avui comptem amb els Espais Terminològics, un espai de discussió sobre els temes que afecten la terminologia, és gràcies a Rosa Colomer, de qui Bover en té un viu record.

Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, considera que la riquesa o la pobresa de les llengües radica en la capacitat d’adaptar-se a les noves realitats i de seguir el ritme frenètic de la societat del coneixement. Insisteix en el fet que cal treballar i per poder “fer una nova terminologia que arribi a temps perquè pugui passar a l’ús”.

Bernat Puigtobella i Jordi Bover | Foto: TERMCAT

Bernat Puigtobella i Jordi Bover | Foto: TERMCAT

Núvol i el món del coneixement avui

Què és Núvol? La idea original de Bernat Puigtobella, editor del cultural, era que fos un espai que servís d’espai per a veus més petites que no podien sortir en els mitjans tradicionals perquè “no hi havia prou paper”. Núvol, però, també es va crear amb l’objectiu de fer periodisme lingüístic, però també de viure la llengua com una cosa normal, i no com una angoixa per la seva supervivència. Aquest és l’esperit de la secció de llengua de Núvol, on s’han generat diversos debats entorn de la llengua a partir d’una conversa. Puigtobella va posar com a exemple la discussió sobre una possible traducció de gatillasso. A través de Twitter, tothom s’hi va anar apuntant i van sorgir propostes com la de Marta Rojals, fer misto, que va ser molt ben rebuda pels lectors, sobretot per Quim Monzó, que va decidir adoptar-lo.

D’altra banda, Puigtobella també va voler destacar l’enfocament de Núvol com un media poveri, tal com ell mateix l’anomena. Tot allò que no té cabuda en els grans rotatius, els grans mitjans, té lloc a Núvol, de la mateixa manera que fan altres mitjans digitals com Catorze.cat o la Revista Bearn. Núvol és, doncs, una comunitat de comunitats que té com a objectiu, a través de cadascuna de les seves seccions, detectar grups d’una determinada activitat, així com obrir debats que serveixin per donar veu (en el camp de la lingüística es pot destacar el famós Cas Garolera, que va tenir un gran seguiment i difusió).

Javier Bezos de la Fundéu | Foto: TERMCAT

Javier Bezos de la Fundéu | Foto: TERMCAT

El treball terminològic de la Fundéu

Javier Bezos és membre de l’equip de la Fundéu, la Fundación del español urgente, on treballa com a redactor, ortotipògraf i coordina l’espai Wikilengua, creat l’any 2008. Fundéu és una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu principal difondre el bon ús de l’espanyol en els mitjans de comunicació. La fundació està formada per un consell assessor on hi ha periodistes, lingüistes, ortotipògrafs, correctors i traductors. Ofereix diversos serveis lingüístics: elabora recomanacions diàries sobre diversos aspectes de la llengua que puguin ser matèria de dubte, i atén consultes telefòniques, per correu i xarxes socials.

La tasca principal de la Fundéu és el constant treball terminològic. La feina diària consisteix a detectar problemes que els usuaris de la llengua es poden trobar, filtrar-los, debatre’ls i consultar les fonts pertinents; a continuació, després d’haver consultat les fonts pertinents, s’elabora un gestor de documents que tots els membres del consell assessor llegeixen. Finalment, el director i subdirector prenen la decisió final, que pot ser: o bé que s’accepti, o bé que es descarti, perquè la solució no és periodístic o perquè és massa subtil. Aquest és, doncs, el procés d’incorporació de la nova terminologia.

Exemples del treball terminològic dut a terme per la Fundéu són, per exemple, el terme de nova creació tabléfono, de l’anglès phablet, o macrodatos i inteligencia de datos per l’anglès big data. Una altra de les propostes de l’organització va ser l’adaptació polèmica de whatsapp per wasap, que havia d’incorporar-se al nou diccionari de la RAE, però que finalment no s’hi va incloure. Ara bé, amb termes com coaching i hacker no han sabut trobar una adaptació satisfactòria, ja que es tracta de dos conceptes molt amplis.

D’altra banda, la Fundéu va crear Wikilengua, un espai virtual l’objectiu del qual és compartir informació sobre l’ús, la norma i l’estil de l’espanyol. Aquest espai es caracteritza per ser un banc de dades terminològic de la llengua espanyola, en el qual pot col·laborar fàcilment gent de tot el món, fent comentaris o propostes sobre nous termes. Dins d’aquest portal, els usuaris també podran accedir al Terminesp, un banc de dades terminològic de la llengua espanyola que té l’objectiu de proporcionar les definicions de les normes espanyoles UNE de milers de termes amb equivalències a altres llengües, si n’hi ha.

Alistair Speariing i Sandra Cuadrado | Foto: TERMCAT

Alistair Speariing i Sandra Cuadrado | Foto: TERMCAT

La Viquipèdia, font de coneixement compartit

Alistair Spearing, membre del grup Amical Wikimedia i especialitzat en traducció científica, defineix el moviment wiki com un lloc web col·laboratiu en què els usuaris alhora poden ser creadors de continguts, és a dir, que deixin de ser lectors passius i es converteixen en actius. El terme wiki prové del hawaià i significa ‘ràpid’ i, de fet, es feia servir per designar l’autobús llançador de l’aeroport de Honolulú, wiki-wiki. Actualment la Viquipèdia compta amb 163.000 usuaris wiki en català i ja supera els 46 milions de visites.

La Viquipèdia permet l’aprenentatge actiu mitjançant la recerca de fonts i potenciar les diverses maneres d’explicar els esdeveniments o fenòmens, ja que permet així que el coneixement arreli. Es desenvolupa, doncs, un procés de coneixement compartit que consta de quatre fases que es retroalimenten entre si: l’externalització es produeix quan un usuari decideix crear una pàgina i comparteix un determinat coneixement; la internalització permet que un altre usuari ho llegeixi i ampliï el seu coneixement; en la fase d’assimilació i commutació es produeix un conflicte cognitiu: en el primer cas, un tercer usuari llegeix l’article i canvia el que creu que no és correcte; en el segon, l’usuari creu que en la veracitat de l’article de la Viquipèdia i canvia el seu coneixement.

Per crear una pàgina sobre una cosa, com a mínim, cal saber que existeix. A partir d’aquí, els usuaris poden ampliar o canviar la informació de l’article, retirar-la o reestructurar-la fins que l’article aconsegueix el seu nivell òptim. Segons Spearing, pocs articles l’assoleixen.

Des del punt de vista pedagògic, la Viquipèdia és un entorn propici per estendre el coneixement, ja que força els usuaris a tenir un esperit crític, avaluar, entendre i desenvolupar un rol actiu. A més a més, ajuda a promoure la coordinació, el treball en equip i a respectar els punts de vista dels altres.

Xavier Fargas i Maria Cortés | Foto: TERMCAT

Xavier Fargas i Maria Cortés | Foto: TERMCAT

Formes de creació i difusió de la terminologia

Maria Cortés i Xavier Fargas, del TERMCAT, a través de les similituds que presenten el dòmino i el coneixement interactiu, i de les experiències viscudes al centre de terminologia, mostren quines són les estratègies de creació i difusió dels termes de nova creació.

La primera evidència és que al dòmino no s’hi pot jugar sol. Tenint en compte que el diàleg corporatiu ja no existeix, cal, doncs, establir aliances que fins ara no estaven a les nostres mans i fer arribar a tothom les noves propostes a través de piulades.

La segona evidència és que la partida la construïm entre tots. Per tant, en el procés de creació de la nova terminologia és important respectar l’opinió de l’usuari que és, al cap i a la fi, qui decidirà si vol utilitzar o no les propostes terminològiques.

La tercera evidència és que el dòmino no només serveix per jugar, sinó que es pot fer servir per altres coses. El mateix passa amb les xarxes socials: cal ser-hi present per poder interaccionar amb els usuaris.

La quarta evidència és que el dòmino, com la creació i difusió de termes, pot arribar a ser molt complicat. No només hem de tenir presència a través d’Internet, sinó que cal aconseguir la fita de la normalització cosa que es pot assolir a través del diàleg multidireccional. Per això, el TERMCAT fa públiques totes les propostes abans que el Consell que les estudiï.

La cinquena evidència és que al dòmino a vegades necessites assessorament puntual. En el cas de la terminologia, Twitter pot ser una eina assistencial, que permet implicar l’auditori en l’elaboració d’una resposta i perfilar-la entre tots.

La sisena és que al dòmino també hi ha espai per a la personalitat. No hi ha una resposta única, cal buscar la distinció.

La setena, que al dòmino tu proposes i disposes. És a dir, a vegades cal repensar les propostes. Un bon exemple és el cas de l’ebola, que es va veure necessari elaborar un comentari més aprofundit sobre la qüestió.

La vuitena i última evidència és que sempre n’hi ha que s’ho miren, opinen, aconsellen… Els usuaris fan un ús actiu del coneixement: si coneixes la teva audiència, tens una oportunitat per interactuar-hi millor. Per tant, si els usuaris no veuen el TERMCAT, el TERMCAT busca els usuaris.

Els Espais Terminològics són un lloc de debat i reflexió sobre la creació i difusió de la terminologia i serveixen per plantejar reptes com el d’aconseguir que els termes normalitzats passin a l’ús real, una qüestió clau per promocionar la llengua. Encara són més necessaris, doncs, en un moment en què el món del coneixement canvia constantment. L’eclosió d’Internet i de les noves formes de comunicació ens ha obligat a adaptar-nos a noves formes de difondre i conèixer el món per continuar progressant. I, per tant, és fonamental que les nostres eines estiguin actualitzades, tot i que sovint és impossible seguir el ritme de la informació que ens arriba: cal digerir-la bé, perquè la forma és important, però el fons és el que preval. “Segurament les reflexions d’avui d’aquí a dos anys ja no seran vàlides”, afirma Jordi Bover, director del TERMCAT, “però no són inútils: és necessari fer-les”.