Com ha de ser la nova directora del CCCB?

18.01.2018

Fa una mica més de dos mesos que Vicenç Villatoro ja no és director del CCCB. Almenys això diu la teoria: el 15 de novembre del 2017 se li acabava el contracte, però encara segueix ocupant el càrrec a l’espera que s’obri un concurs públic que li trobi substitut. O substituta.

Ho han explicat bé els companys d’altres mitjans: Teresa Sesé va ser la primera d’obrir la caixa dels trons, parant especial atenció al procediment que ha de seguir aquest concurs, i Joan Safont n’ha parlat des d’una perspectiva històrica, tenint en compte les vinculacions polítiques del museu.

Aquesta setmana el Centre de Cultura Contemporània ha fet una roda de premsa per presentar les propostes del 2018 i ha aprofitat per explicar els diferents canvis que hi haurà. La pressa creix, perquè encara no s’han presentat ni les bases del concurs i Villatoro no és l’únic que en depèn: Rosa Ferré, Cap d’Exposicions, marxa a dirigir el centre de creació Matadero de Madrid, i per tant algú haurà d’ocupar la seva plaça.

Tot i això, Vicenç Villatoro creu que el primer que cal fer és decidir el canvi de direcció i després acordar qui serà la nova Cap d’Exposicions. Quan se sabrà? La decisió sobre la directiva pot allargar-se fins el setembre del 2018, però Rosa Ferré deixarà el museu aquest 1 de febrer. Tot i que la professional marxa amb el programa d’exposicions del 2018 tancat, algú ha d’ocupar la seva plaça. Costa d’entendre que la posició pugui permetre’s estar buida a l’espera de noves notícies.

Recordem que el consorci del centre està format per la Diputació de Barcelona i per l’Ajuntament de la ciutat. La primera, controlada per PDeCAT, el segon, a mans dels Comuns. Sorprèn la falta de planificació de tot plegat, que La Vanguardia atribueix en part a les possibles discrepàncies entre les dues institucions sobre el perfil que haurien de tenir els components que integren el jurat.

Mentre no es publiquen les bases del concurs, que en teoria serà internacional, podem començar a pensar quin perfil ha de tenir la nova directora del CCCB. I aquest pot ser el primer dels canvis: que sigui una dona. No només perquè són moltes les expertes que podrien accedir al lloc, o perquè el centre aposta per una programació feminista –és una de les grans institucions culturals que més clarament es posiciona, només cal mirar el festival Gandules de l’any passat o les convidades de la programació del Primera Persona d’enguany-, sinó també per la pressió que l’Ajuntament d’Ada Colau pot fer en aquest sentit.

A part d’això, la nova directora haurà de tenir clar que l’equip del CCCB és molt competent, com demostren proposta rere proposta, però també que acumula molts anys de feina i que certs vicis són inevitables. Aquesta nova persona haurà de saber bellugar-se entre uns departaments que estan molt diferenciats i que poden arribar a creure’s que la seva feina és totalment independent de la secció del costat, mentre que el Centre es construeix gràcies al global de les seves aportacions.

La persona escollida haurà d’introduir dinàmiques noves que permetin sortir el Centre d’uns paràmetres que estan molt estructurats. Fer una reforma, però sense deixar perdre l’essència. I també caldrà que vagi en compte amb el que li ve de fora: el CCCB pot sobreposar-se a la conjuntura política sempre que no es deixi influir massa per les institucions que el governen.

Ningú ha dit que fos fàcil, però almenys compta amb una trajectòria sòlida: l’organització està ben posicionada al mapa cultural de la ciutat i del país, la feina del seu equip està ben valorada, i som molts els que ens freguem les mans cada cop que veiem un acte seu. Com diu Villatoro, “dirigir el CCCB no només és un privilegi, sinó també una oportunitat extraordinària”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Totalment d’acord amb l’article. I amb la urgència a resoldre el contenciós concursal.
    El CCCB és una joia de la corona republicana que no ens podem permetre que passi mesos de divagacions.