Com ha de ser el bibliotecari del futur?

6.09.2016

Les biblioteques de Valls, Sallent, Olot i les Borges Blanques van ser les primeres que es van construir durant el període de la Mancomunitat (1914-1924) amb l’objectiu de fomentar l’accés a la cultura de les classes populars. Per a Prat de la Riba, la biblioteca era “l’únic comú a tota mena de disciplines intel·lectuals”. De tot això, però, ja fa més de 100 anys i ara les biblioteques volen plantejar-se com ha de ser la biblioteca del futur. De tot plegat n’han parlat Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, amb el conseller de Cultura, Santi Vila, i la presidenta de l’AELLC, Montse Ayats, a La Setmana.

Copenhagen Modern Library | Architectura Workshop in Rome

Copenhagen Modern Library | Architectura Workshop in Rome

Arrecerats del sol gràcies a l’estructura que ha substituït les antigues —i entranyables— casetes de La Setmana, bibliotecaris, gent del món cultural i alguns curiosos hem resseguit algunes de les propostes de futur. Per fer més amè l’acte, Carme Fenoll ha decidit adoptar el format tertúlia a partir de les reflexions i propostes de futur que es troben aplegades al llibre 100 anys de biblioteques. I ara què?.

“El 2014, amb motiu de la commemoració, vam editar el llibre Les biblioteques, un projecte d’èxit? Una mirada 100 anys després, fruit d’una conversa entre Antoni Dalmau i Borja de Riquer. Ara teníem ganes de continuar el debat i per això hem decidit convidar a diverses personalitats a dir-hi la seva a 100 anys de biblioteques. I ara què?”, explica Carme Fenoll. Hi ha reflexions sobre els reptes de futur de les biblioteques de nou persones de diferents àmbits de la cultura: Xavier Albertí, Inés Garriga, Ignasi Aragay, Elisenda Figueras, Óscar López, Montse Ayats, Àlex Hinojo, Maria Teresa Calabús i Xavier Fina.

Biblioteca i teatre: una fusió d’èxit

Xavier Albertí, director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, ha volgut posar èmfasi en els clubs de lectura mensuals Llegir el teatre, que des del 2014 no han parat de créixer. “Al primer any, el 2014, s’hi van apuntar 35 biblioteques, al segon any n’hi va haver 50 i aquest any ja hem arribat a les 70”, assegura Fenoll. Per a Albertí les biblioteques, espais de coneixements i altres fonts de plaer intel·lectual, “s’han convertit en indrets privilegiats on compartir també la necessitat d’aprendre” i per tant cal que continuïn treballant en aquest sentit, “facilitant la comprensió dels llenguatges per satisfer millor l’afany de coneixement de la nostra ciutadania”. A propòsit d’això, Ayats ha volgut reivindicar que la llengua i la literatura catalanes necessiten aquest tipus d’activitats per generar més lectors i més llibres en aquests àmbits. Santi Vila, en canvi, ha considerat les biblioteques com un gran contenidor cultural i la lectura com l’oportunitat de generar curiositat.

Silenci i coneixement

Inés Garriga, consultora en innovació, advoca per buscar nous espais de coneixement a les biblioteques, que tradicionalment han estat associades tradicionalment a espais de silenci: “Les biblioteques del futur han d’estar més a prop dels laboratoris ciutadans que dels museus en el sentit més estricte, on la divulgació cedeix el protagonisme a co-crear, a dissenyar, a provar i a la participació”. A propòsit d’això, Vila considera que la biblioteca és la clau per accedir al saber i, per això, cal advocar perquè aquests “centres de silenci” siguin també espais multidisciplinaris i oberts. Per a Ayats, en canvi, és essencial saber combinar la funció d’espai silenciós i de divulgació de coneixement: “Però les biblioteques fan encara una altra funció que és molt important, la social, i han de saber-la gestionar”, afegeix la presidenta de l’AELLC.

Relleu generacional

Ignasi Aragay, periodista i director adjunt del diari Ara, ha volgut destacar la importància de les biblioteques com a factors d’igualtat d’oportunitats, ja que tant les biblioteques d’abans com les d’ara són un “indicador rellevant de dues coses: de la qualitat democràtica i de la qualitat de l’estat del benestar d’un país”. Ayats, d’una banda, ha subratllat la bona feina de les biblioteques, mentre que Vila ha volgut posar èmfasi en l’evolució del sistema bibliotecari: “La xarxa de biblioteques va començar amb quatre biblioteques i ara ja n’hi ha més de 300, a banda de bibliobusos”. “Les pedres ja hi són, ara falta reinvertir en els continguts”, ha afegit el conseller al·ludint a la necessitat d’aprovar pressupostos.

Com ha de ser el bibliotecari del futur?

Elisenda Figueras, directora de Taleia cultura, recorda com eren les biblioteques quan va posar-hi per primera vegada els peus: “20 anys més tard de la meva descoberta i 100 de la seva implantació al territori català gràcies al projecte de la Mancomunitat de Catalunya, els valors que em van seduir segueixen vigents i s’han amplificat molt”. Com ha de ser el bibliotecari del futur, doncs? Segons Ayats, i ara que sembla que “el món digital ha vingut per quedar-se”, serà molt important saber fer una bona gestió dels recursos: “En aquest sentit, les biblioteques són més necessàries que mai per donar-nos eines d’organització”, afegeix. Per a Vila, la prescripció i l’autoritat en el guiatge intel·lectual són els instruments bàsics de tot bibliotecari del futur.

Propostes per a una biblioteca 2.1

Óscar López, periodista cultural i director de Página Dos (TVE), ha fet arribar diverses propostes per encarar els reptes de futur de les biblioteques. De totes les propostes, Ayats considera útil crear un canal de televisió a Internet a través del qual es pugui “gaudir de les activitats en streaming que es facin arreu de les biblioteques de Catalunya”. Vila, en canvi, ha volgut destacar la importància de crear escola: “La biblioteca és un gran contenidor cultural, però la necessitat de generar recursos depèn del departament de Cultura i dels pressupostos”.

La funció social de les biblioteques

Montse Ayats, directora d’Eumo Editorial i presidenta de l’AELLC, ha volgut destacar la funció social de les biblioteques: “Si volem una societat més culta, més lliure i més educada, necessitem més llibres, i hem de prestar atenció a les persones que no hi poden accedir, posant-los a la seva disposició llibres perquè hi puguin encaixar”. “Això és partida de pressupost”, ha respost concís el conseller.

Com és l’usuari virtual de les biblioteques?

Àlex Hinojo, responsable d’Amical Wikimedia i activista cultural, també ha advocat per la necessitat que la biblioteca reflecteixi valors socials: “La biblioteca és i ha de continuar sent un espai de descoberta, un espai de socialització de la informació i d’accés al coneixement, independentment del format en el qual es presenti”. Però també ha volgut esbossar com ha de ser l’usuari virtual de les biblioteques. Segons Ayats, és essencial que la biblioteca sàpiga adaptar-se als avenços tecnològics. Vila, per la seva banda, ha al·ludit a la necessitat d’apostar fort per l’alfabetització digital.

Una biblioteca, una immersió en mons diferents

“Ara, entrar en una biblioteca és submergir-se en molts mons diferents, tots al nostre abast […]. Però encara veig que molta part de la societat no entra a la biblioteca. Simplement perquè no saben què no s’hi ofereix”, reflexiona M. Teresa Calabús, llibretera d’El Cucut. Calabús considera essencial la necessitat que hi hagi més visibilitat i recursos per a les biblioteques. Segons Ayats, “cal sensibilitzar alcaldes i regidors a mantenir la partida de cultura i a fer-la créixer”, mentre que Vila ha destacat la necessitat d’alineació —“hem de superar la rigidesa de la planificació”—, la importància d’adquirir més compromís local, regional i nacional en l’àmbit, i la idoneïtat de la persona que s’encarrega de dirigir el fons.

La biblioteca, un servei cultural de proximitat

“Les biblioteques han esdevingut el més important servei de proximitat. […] Però la biblioteca també pot ser, goso dir, sobretot ha de ser, un servei destinat a la lectura”, assegura el consultor cultural Xavier Fina, que ressalta la necessitat de destinar recursos a la lectura. Carme Fenoll ha volgut concloure l’acte assenyalant que sense l’esforç de traductors com Anna Casassas, que demà a la tarda rebrà el premi Trajectòria, “les biblioteques ens veuríem molt mermades”.