Com estimen els suecs?

16.05.2016

Diu la llegenda que la societat sueca és perfecta, però al DocdelMes hi trobareu un documental que trenca amb aquest estereotip. The Swedish Theory of Love és un film dirigit per Erik Gandini, italià resident a Suècia. El 2015 va donar llum a aquest documental sobre l’amor suec que, tot i partir d’una premissa interessant, es perd en alguns punts. Aquest novembre el podreu veure per tot Catalunya perquè és el Documental del Mes.

Fotograma de The Swedish Theory of Love, d'Erik Gandini

Fotograma de The Swedish Theory of Love, d’Erik Gandini

Erik Gandini tenia 19 anys quan va decidir anar-se’n a estudiar a Suècia per tal d’evitar el servei militar del seu país d’origen, Itàlia. Va especialitzar-se en cinema i dirigir peces com Videocracy, Gitmo, Surplus o Sacrificio, entre d’altres. El 2015, amb 48 anys, va presentar el documental The Swedish Theory of Love. Ara s’estrena al festival DocsBarcelona, que tindrà lloc del 23 al 29 de maig d’enguany.

La població sueca és, ja se sap, majoritàriament tímida. Els estereotips els defineixen com a gent tancada i callada, i en gran part és així. Això no vol dir que no siguin persones amables, sinó que simplement tenen una manera diferent de socialitzar-se. The Swedish Theory of Love porta aquesta concepció de les relacions humanes fins a l’extrem i ensenya una Suècia grisa, individualista, poc humana, poc sociable.

Entenc que el documental vol abordar diverses qüestions: la família, la reproducció, l’adaptació de la immigració, la mort. Tot i que aquests temes poden estar relacionats amb l’amor, no veureu gaires casos on aquest es manifesti de manera positiva. Bé, sí, un: un grup de suecs que podrien ser catalogats com a hippies i que han deixat de banda la societat per viure en grup i demostrar-se estima i mantenir contacte cada dia.

I això està molt bé. Però és un extrem. Perquè a The Swedish Theory of Love només veiem els extrems. Tenim, per una banda, protagonistes molt independents que no han volgut tenir una relació i que han recorregut a la inseminació artificial; i per altra banda, els hippies. Entremig no hi trobem cap tipus de parella, sinó que descobrim personatges com el creador d’una empresa d’inseminació artificial; una professora d’immigrants; un suec que ha decidit marxar a viure a Àfrica i el gran sociòleg Zygmunt Bauman -sort d’ell per aportar consistència a la teoria sobre les relacions humanes-.

The Swedish Theory of Love és un documental curiós perquè mostra una part amagada de la societat sueca -i diria fins i tot mundial- interessant i poc coneguda, però cal tenir clar que estem deixant de veure una part del tema. I és la de l’amor, precisament. La de l’amor en positiu. En aquest film descobrim persones que diuen coses tan interessants com “jo volia tenir un fill, no una relació de parella”, i et fan pensar sobre la necessitat d’estimar i conviure amb algú. Però no descobrim l’amor com a acte que uneix, que no encadena.

El documental també aporta dades interessants com ara que gairebé el 50% de la població sueca viu sola: la xifra més alta del món. Mostra sense complexes el procés de donar esperma i aborda el tema de morir sol, segurament una de les parts més interessants del film. A The Swedish Theory of Love descobrim qui es fa càrrec de tot el que deixa una persona quan es mor i no té absolutament ningú al seu voltant.

També comprenem que quan els immigrants arriben a Suècia, la feina més gran no és aprendre l’idioma, que per sí sol ja és difícil, sinó entendre els codis de comportament d’una societat individualista que pretén que cadascú se solucioni els problemes sol. Això pot portar fins i tot a pensar que els nòrdics tenen un punt de racisme dins seu, tot i que Nhela Ali, professora d’aquests nouvinguts, creu que “no és que els suecs siguin racistes, sinó que volen distància”.

Fa la sensació que Gandini vol tocar tantes variants de l’amor, que al final s’oblida de què és estimar. És així com viatgem a Etiopia i coneixem Erik Erichsen, cirurgià suec que viu allà amb la seva dona. Les reflexions d’Erichsen respecte la societat sueca i la comparació d’aquesta amb el funcionament de la societat etíop són interessants, però a partir d’aquí el director es perd. Una bona part del documental deriva a explicar com el doctor ajuda als pacients africans tot i tenir pocs recursos. Les històries són boniques, però per un altre documental. En aquest, no té sentit parlar sobre el funcionament d’un hospital africà. Que no estem tractant l’amor?

Una de les veus més sàvies del documental -junt amb la professora Nhela Ali- és Zygmunt Bauman. És ell qui dóna una dimensió teòrica a (gairebé) tot el que hem anat veient al llarg del film, i ens fa veure que la societat sueca s’equivoca al creure que el contrari de dependència és independència. Bauman parla d’interdependència, d’estar amb algú, de ser sociable, de relacionar-se amb els demés. Coses que els suecs també fan quan superen el llindar de la vergonya.

The Swedish Theory of Love (2015) – Trailer from FASAD on Vimeo.

Al documental, com comentava al principi, hi falta un punt de vista: el del mig. Les famílies. Perquè a Suècia la gent també estima, i no tothom mor sol o s’insemina o viu al bosc en una comunitat que s’alimenta a base de felicitat. Si parlem d’amor, parlem també d’allò que surt bé. Parlem també de com entenen les parelles (ella i ella, ell i ell, ella i ell) l’amor i com sent criats en un món individualista poden viure junts.

The Swedish Theory of Love és un documental interessant que mostra aspectes de Suècia que val la pena conèixer (toca tants temes que aquí només n’he escollit uns quants per fer-ne una pinzellada). Tot i així, compta amb alguns problemes de guió. Gandini buscava punts foscs de la societat escandinava i els ha trobat, però ha oblidat l’amor en positiu. Aneu-la a veure, aprendreu coses. Però no oblideu que mentre esteu asseguts, a Suècia algú estarà morint sol, sí; però també hi haurà persones que s’estaran estimant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Acabo de fer un elogi molt sincer de Nuvol i, de pas només, i perquè acabo de llegir l’article sobre les dificultats del “català a l’escola”, us diré, com a menuda informacio’ que, l’any 1983, vaig sortir finalista del Sant Jordi amb una novel.la que s’intitulava: “La finestra nua”. Va ser publicada amb el titol de “l’escletxa”).
    Ara també, tenim les més grans dificultats per a mantenir el català als programes escolars . I manifestem. Pero…