Com es va doblar al català ‘Bola de Drac’?

11.06.2015

Aquest any fa 25 anys que es va emetre per primera vegada Bola de Drac a la televisió catalana. Des de llavors, ha plogut molt i els canvis tecnològics han permès nous processos de treball en el món del doblatge, com la transferència quasi immediata d’arxius o els contextos multilingües, i les xarxes socials han propiciat que les fronteres entre productors i consumidors s’esborrin. Sobre el procés de doblatge —i d’alguna anècdota, també— van parlar a la taula rodona “Bola de Drac, la sèrie de la teva vida” Marc Zanni, conegut per posar veu al carismàtic Son Goku, i Joan Sanz, la inconfusible veu d’en Vegeta, amb el periodista i traductor Marc Peiron, moderats per la professora Eva Espasa.

Eva Espasa, Marc Zanni, Joan Sanz i Marc Peiron al Caixafòrum | Foto: UOC-UVIC

Eva Espasa, Marc Zanni, Joan Sanz i Marc Peiron al Caixafòrum | Foto: UOC-UVIC

Durant la taula rodona, en la qual es va aprofitar per presentar el grau interuniversitari de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades que impartiran a partir del proper curs la UOC i la UVIC, es van abordar, entre altres coses el fet de treballar com a actor de doblatge 25 anys enrere. “Fa 25 anys no ens hauríem imaginat que parlaríem de manera acadèmica sobre el doblatge i Bola de Drac”, explicava Marc Zanni. Certament Bola de Drac va marcar un abans i un després com a sèrie per la frescor i el llenguatge que feia servir, i que feia gràcia. Segons Marc Peiron, “el lèxic de la sèrie va impactar en la societat”, sobretot els insults d’en Vegeta: cap de suro, baliga-balaga, bola de ferralla, vés a prendre un got de llet calentona, xitxarel·lo, gamarús, brètol, setciències, esquifit, manefles o microbi eren termes que als dobladors al principi els semblaven estranys, però que s’hi van acostumar. Zanni comentava que “no podíem dir insults bèsties perquè estàvem doblant una sèrie per a nens; per això es va decidir agafar insults catalans en desús i l’experiment va acabar sortint molt bé”.

La primera traducció de Bola de Drac va ser indirecta, és a dir, a través del francès. En aquells moments, era més difícil trobar un traductor del japonès al català i era més econòmic fer la traducció del francès al català que del japonès al català. En canvi, la saga Bola de Drac Z Kai sí que es va doblar directament del japonès i en aquella ocasió van comptar amb fans que coneixien molt bé les primeres sagues de la sèrie i els van ajudar amb alguns dubtes: com s’havia traduït una frase feta, etc.

La relació entre actor doblador i lingüista és, segons Zanni, una relació d’amor i odi: l’actor contacta amb el lingüista quan ha fet una errada fonètica o de concepte i, a vegades, cal repetir la seqüència. “D’això en diem retake”, aclaria l’actor. De gravar una seqüència per primera vegada, se’n diu take. Sempre que l’actor tingui un dubte de pronunciació, pot buscar a fonts com l’Optimot o l’Ésadir. “Una altra solució és contactar directament amb el lingüista via Whatsapp”, afirmava Zanni, entre rialles.

Una de les sorpreses que es van endur Joan Sanz i Marc Zanni va ser la bona acollida que van tenir entre els fans de la sèrie les seves veus. Joan Sanz explicava que va adonar-se del gran èxit que havien assolit entrant a un xat sobre Bola de Drac, pels volts de l’any 1997. “S’ha creat una família”, assegurava Sanz, per a qui haver doblat la sèrie era com haver fet la Bíblia. De fet, el públic se la va arribar a conèixer tan bé que se la va fer seva i, per això, no van admetre, en la saga Bola de Drac Z Kai, algunes traduccions que divergien de l’original. “Ens va causar grans problemes fer servir l’article el en lloc d’en. Era com un insult!”, exclamava Zanni.