Com es parla de les persones migrants als mitjans?

Dissabte 2 d’abril es va celebrar una nova edició de Vermut i Periodisme, una trobada de periodistes i comunicadors amb esperit crític per a reflexionar sobre la professió i les seves praxis.

Dissabte 2 d’abril es va celebrar una nova edició de Vermut i Periodisme, una trobada de periodistes i comunicadors amb esperit crític per a reflexionar sobre la professió i les seves praxis. La trobada, organitzada pels periodistes Marta Aguilar i Víctor F. Clares, va girar al voltant d’un tema: les persones migrants als mitjans de comunicació. El debat va tenir lloc a Betahaus Barcelona, un coworking situat al barri de Gràcia.

© Maro Kouri

Najat el Hachmi, escriptora; Zouhair el Hairam, periodista del Dow Jones; Lluís Caelles, sotscap d’Internacional de TV3; Xapo Ortega, realitzador i activista; Cristina Mas, periodista d’Internacional del diari Ara; i Gaby Poblet, antropòloga especialitzada en migracions internacionals, van ser els participants del debat, del qual n’hem extret algunes reflexions i conclusions.

Islamofòbia als mitjans

Portada d'El País': “Molenbeek. Un barrio de Bruselas esconde el yihadismo europeo”.

Comença la xerrada amb una portada d’El País Semanal que diu el següent: “Molenbeek. Un barrio de Bruselas esconde el yihadismo europeo”. El titular en si ja genera controvèrsia: “Per què no diu que amaga també pobresa, misèria, desigualtats?”, diu Xapo Ortega. Però el que més impacta els participants i el públic és la fotografia escollida per a il·lustrar la notícia. Hi apareixen dues dones musulmanes amb hijab sortint d’una estació de metro, i amb un cotxet de bebè.

Coincideixen tots els convidats en una reflexió: s’acostuma a associar sovint l’islam amb el terrorisme als mitjans de comunicació, i és inacceptable. “La islamofòbia és alhora el tema principal de las portades”, diu Xapo Ortega, director del documental Ciutat Morta. L’escriptora Najat el Hachmi, afegeix: “La dona musulmana s’utilitza per il·lustrar qualsevol tema: educació, terrorisme… Qualsevol tema de l’islam a la premsa s’il·lustra amb una dona amb mocador, i això perpetua un estereotip”. Per tant, per precisar, afegeix que “existeix una islamofòbia de gènere”. Lluís Caelles, sotscap d’Internacional de TV3, apunta: “Tenim unes imatges estereotipades del que considerem Occident i Orient, i les anem repetint”.

Xapo Ortega recorda un tuit que va fer La Vanguàrdia minuts després de l’atemptat de l’aeroport de Brussel·les: “Confirmado. Se han escuchado gritos árabes”. Najat el Hachmi es fa una pregunta: “Eren els únics crits que es van sentir? I qui no diu que podien ser crits d’algunes víctimes?” I Cristina Mas recorda alguns crims terroristes que es van fer en nom de la religió catòlica, i diu:  “Mai es dirà que un catòlic assassina tantes persones a la premsa, malgrat que hagi passat i ho hagi fet en nom del seu Déu”.

Llenguatge i tractament racista

El llenguatge que emprem els periodistes és clau per canviar estereotips i trencar estigmes. “Només qualifiquem com a immigrants als migrants pobres”, diu Lluís Caelles. I sobre el concepte d’immigrant, Najat el Hachmi va més enllà: “Els immigrants ho som per sempre, encara que portem vint o trenta anys a algun lloc”, i la Gaby Poblet, nascuda a l’Argentina, hi coincideix: “Els immigrants hem d’estar explicant constantement per què som aquí”.

“Una estampida de manteros en el metro de Drassanes”, titula La Vanguardia. Cristina Mas, periodista del diari Ara, subratlla ràpidament una paraula que troba inacceptable: estampida. “Es parla d’estampida de manteros, i estampida és un terme que s’empra per parlar d’animals”. A més, reflexiona al voltant del terme mantero: “És un concepte una mica pobre que desvirtua la feina d’aquestes persones i la seva situació”. En relació amb aquesta notícia, Xapo Ortega assegura que sovint els mitjans generen problemes on no n’hi havia: “El principal problema dels manteros es La Vanguardia”.

Pel que fa al llenguatge, Gaby Poblet es remunta uns anys enrere i recorda una paraula que s’emprava diàriament: il·legal. “Ja no es fa servir la paraula il·legal, però se segueix associant els migrants amb la il·legalitat”, diu.

Per tant, les paraules escollides són fonamentals per a informar sense caure en expressions racistes: “De la paraula salt a la paraula assalt, per parlar de la tanca de Melilla, hi pot haver un abisme de connotacions negatives”, diu Cristina Mas. I una altra: “Els emigrants espanyols són als mitjans una fuga de cervells, però els immigrants estrangers són tots uns pobrets”, diu Xapo Ortega.

El debat va versar sobre les praxis periodístiques i el tractaments de les persones migrants

Fonts d’informació i representació de la diversitat

Comentem una notícia sobre la manifestació del Sindicat de Manters de Barcelona. Hi apareixen els manters com a protagonistes de la notícia, i com a font d’informació. Als periodistes i activistes els sembla un cas excepcional a la premsa: “He llegit molts reportatges sobre manters on parla tothom menys ells”, diu Cristina Mas.

I per què quan apareixen les persones migrants als mitjans és només quan es parla d’immigració, de delinqüència, o de religió? “Es parla dels immigrants com si estiguessin en una realitat paral·lela, creuen que no llegeixen els diaris”, diu Najat el Hachmi; i Cristina Mas, en relació amb aquest tema, afegeix: “És greu que només fem aparèixer els musulmans a la premsa per parlar del mocador, de la seva religió, i no pensem en ells i en la vàlua de les seves opinions en la resta de temes socials, econòmics, polítics…”

És racista la societat on vivim? Najat el Hachmi ho té clar: sí. I fa una crítica a la invisibilització que fan els mitjans del racisme: “És molt difícil parlar de racisme perquè tothom el nega: ningú és racista”. I explica una anècdota, en aquest cas relacionada amb una sèrie de ficció de la televisió pública catalana: “Conec unes dones musulmanes que miren la sèrie La Riera i que mai han vist cap personatge musulmà… com s’han de sentir representades i part de la societat?”, i remata: “La realitat catalana no es reflecteix als mitjans perquè no apareix la diversitat”.

I pel que fa a la diversitat, Cristina Mas va un pas més enllà i pensa en les redaccions dels mitjans catalans: “Quants periodistes hi ha als mitjans catalans que parlin àrab? Com afecta aquest fet a la cobertura informativa?”

 

Processos migratoris i refugiats

Apareix a la pantalla del debat una fotografia que es va publicar als mitjans de tot el món: la de l’Aylan, el nen mort en una platja turca. Lluís Caelles i Cristina Mas intercanvien opinions i es fan algunes preguntes: “Per què es va publicar aquesta fotografia en aquell moment i per què no se’n van publicar d’altres molt similars que teníem abans? I per què no n’apareixen ara d’altres que ens arriben?”. Gaby Poblet té una resposta: “Als mitjans hi ha censura per saturació”.

La vinyeta dAylan

I per què aquella foto va sensibilitzar tant en el seu moment, i per què n’hi ha d’altres que ens passen inadvertides diàriament? Diu Cristina Mas que “estem insensibilitzats davant de la tragèdia dels refugiats veient sempre les mateixes imatges als mitjans”.

Quant a la fotografia, s’ha de publicar, o no? Tots coincideixen a dir que sí, però sense fer-la servir com una forma d’espectacle, sinó per explicar les seves causes i el seu context: “És més fàcil publicar la foto d’Aylan que realitzar un reportatge sobre les causes del fenomen. Falten treballs d’investigació periodística més profunds i crítics sobre migració”, assegura Xapo Ortega. I Lluís Caelles hi veu ràpidament un handicap important: “Cada cop és més difícil fer cobertures al terreny dels fets perquè costen molts diners”.

Repetir les mateixes imatges un cop i un altre als mitjans configura uns estereotips concrets, que s’han de combatre. Xapo Ortega posa un exemple: hem vist desenes de fotografies i vídeos d’immigrants arribant en pastera, però “la majoria de migrants entren al país per aeroport, però no tenim aquesta imatge”. Manquen algunes imatges, i també algunes dades, com diu Cristina Mas: “Europa pot perfectament situar els refugiats, però aquestes dades no es donen a la premsa, hi ha una incorrecta contextualització de les xifres”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació