Col·loquialismes castellans difícils de traduir

Aquí teniu un glossari modest de traduccions de col·loquialismes castellans que fan de mal traduir i que estan molt en voga. Traduccions “literàries” i amb força expressiva que procuren evitar ser genèriques, com imbècil per gilipollas, i que procuren evitar ser calcs, com xopet per chupito. Traduccions que pretenen ara omplir un buit lexicogràfic, ara millorar les que donen els diccionaris per a algunes paraules idiosincràtiques del castellà. Són només propostes. Això sí, pretenc seduir i que facin forat. Us deixo el glossari, que està obert a aportacions i esmenes, i unes digressions posteriors:

Col·loquialismes castellans difícils de traduir a la llengua catalana | Foto: Hayes Potter / Unsplash

1. BORDE (Nota: En borde concorren els sentits de ‘antipàtic’ i ‘impertinent’, que tradueixo amb dues paraules, una per a cada un sentit) – TORRACOLLONS (quan destaca la impertinència) / MALCARAT (trad. envellida) (quan destaca l’antipatia) No te’m posis torracollons, eh! Que malcarat! Alçar la veu així a ton pare…

2. BUENORRO – PER SUCAR-HI PA (p. ext.) Està per sucar-hi pa, aquest home.

3. CABRONCETE – DIMONIET És un dimoniet, aquesta noia: l’altre dia es va riure de mi davant de tothom per la meva vestimenta clàssica.

4. CACHONDO – EMBALAT (per al significat de ‘excitat sexualment’) / FOTETA (trad. envellida) (per al significat de ‘graciós, divertit’). T’he fet anar embalat, amb aquesta robeta? És un foteta: de tot se’n riu.

5. CAPULLO – ESTÚPID / POCA-SOLTA (trad. envellida) Que estúpid que ets, no?: ella no en té cap culpa. Que poca-solta, aquest xicot: se m’ha posat davant a la cua donant empentes. 

6. CARETO – FATXA (p. ext.) I aquí, en aquesta foto de Tinder, pots veure la meva fatxa.

 7. CATRE – CATRE / SOBRE Au, a dormir: al catre! Ha arribat el moment de ficar-nos al sobre, que demà tenim feina. 

8. ¡CÓMO ERES! – QUE N’ETS! (o MIRA QUE N’ETS!) (neol.) Que n’ets, Joan! Mira que pensar això…

9. CHUPITO – DIDAL (oficial) Posa’m un didal de whisky!

10.CUIDADÍN – ANEM AMB COMPTE (neol.) Anem amb compte amb aquest… Anem amb compte, Roger, que t’has passat.

11. CURRADO – TREBALLAT Un text molt treballat.

12. CURRANTE – PENCADOR (neol.) És un pencador qualsevol d’una empresa qualsevol. (Nota: Creo el neologisme pencador perquè la paraula existent pencaire significa ‘que treballa molt’, no pas simplement ‘que treballa’, com significa currante).

13. CURRAR – (per al sentit de ‘treballar’): PENCAR / SIRGAR (trad. envellida) – (per al sentit de ‘treballar a o treballar de’, ho resolc amb substantius): PENCO (trad. envellida) / FEINA Vols dir que hi penques gaire, a l’oficina? Vaig estar sirgant, no fent festa. On tens el penco? Quina feina fas?

14. CURRÁRSELO – TREBALLAR-S’HO S’ho està treballant, no el critiquis tant.

15. CURRO – PENCO (trad. envellida) / FEINA

16. CUTRE – MERDÓS / PENGIM-PENJAM (p. ext.) T’has d’actualitzar el sistema: en tens una versió molt merdosa. És un cotxe pengim-penjam, el seu: no li arribava per a més.

17. ¡DALE! / DALE QUE DALE – DA-LI! / DA-LI QUE DA-LI (o DA-LI DA-LI) Da-li, que ja arribem! I ell, da-li que da-li que anéssim en aquell bar.

18. DISFRUTAR – XALAR / RABEJAR-SE EN ALG/C (trad. envellida) I que vaig xalar, l’estiu passat!… Es rabejava en l’assaboriment d’aquella cervesa. (Nota: Disfrutar de no és Xalar de* sinó Xalar amb o Xalar en: Xalar amb el mar. Xalar en el mar).

19. ECHARSE NOVIO – PESCAR NÒVIO / (amb neutralitat sobre qui emprèn l’acció): SORTIR NÒVIO A ALG En Harry ha pescat nòvia. T’ha sortit nòvio tan de pressa, amb aquesta aplicació?

20. EMPANADO – ESPÈS M’he llevat espès.

21. ENTERARSE (Per traduir-lo, no ho podem fer, com fan alguns, sempre per assabentar-se, que és un cultisme que no recull tots els significats de enterarse. De vegades serà molt més natural de dir saber (Perquè ho sàpigues, no m’agrades!). I caldrà, de vegades, que ens valguem de adonar-se o veure: No s’adona de res: va fumat, el pobre… No ho veus o què, que tinc raó!?. D’altres vegades, encara, caldrà que ens valguem de capir (trad. envellida), copsar (trad. envellida), pescar: Posa’m la versió catalana, que en anglès no ho capeixo. Has copsat aquest matís? No pescava la gràcia de l’acudit).

22. GALLUMBOS – TAPAVERGONYES (trad. envellida) / TAPALL (trad. envellida) Apuja’t el tapavergonyes, que se’t veu el cul! El jovenet, al moment d’allitar-s’hi, es va deixar posat el tapall per innocència.

23. GILIPOLLADA – COLLONADA No diguis collonades, que sembles pallús!

24. GILIPOLLAS (Nota: S’ha de dir que la 4a ed. del diccionari castellà-català d’Enciclopèdia no l’encerta gens quan tradueix gilipollas per torracollons) – CAP DE SURO / CARALLOT (trad. envellida) / PALLÚS / TOTXO (trad. envellida) Ets un cap de suro, nano: no veure aquesta evidència… —Ruc! —Tu, carallot! Aquest: és un pallús que fa més nosa que servei. Quin totxo! Tot s’ho creu…

25. GILIPOLLEZ – vegeu Gilipollada.

26. GORDO – FATIBOMBA / BUTZO D’aquella llàntia en va sortir un geni fatibomba. És un butzo, l’oncle Pere. (Nota: La traducció gras no pot fer la funció de substantiu, i d’aquí ve que un es trenqui les banyes buscant correspondències del substantiu castellà i arribi a solucions tan “provisionals”, per no dir “desastroses”, com persona grassa, que, entre moltes altres coses, no es pot fer servir com a interjecció).

27. GUAPETÓN – GUAPOT Ai… Que guapot que ets!

28. LIAR – CARGOLAR Tabac de cargolar. Cargolar un cigarret.

29. LIARLA – (per al sentit de ‘fer tornar difícil de resoldre un assumpte’): EMBOLICAR LA TROCA / (per al sentit de ‘crear caos o estralls’): FER-LA GROSSA No emboliquis més la troca amb més missatgets. L’has feta grossa, noia: ara com ho arreglem? 

30. LIGÓN – SALTAMARGES (trad. envellida) / SEDUCTOR El saltamarges del cosí, cada setmana me’n presenta una de diferent. És una seductora nata: tots cauen als seus peus.

31. LIGUE – PESCA / FLIRT (trad. envellida) Hi ha hagut bona pesca, a la discoteca? Va tenir un flirt amb la dona d’un altre.

32. MARUJA – MARIA / SENYORA MARIA És una maria, el Carles: mira telenovel·les sud-americanes i el programa de xafardeig. S’ha tornat una senyora Maria: tot el dia a casa.

33. MOLAR (Nota: Pròpiament no és castellanisme sinó que ve del caló, però ha pres força en català per mediació del castellà) – FER TREMPAR / FER TREMPERA Aquesta assignatura fa trempar, però el professor la dona molt malament. 

34. MOLÓN – QUE FA TREMPAR / QUE FA TREMPERA Duia una moto que feia trempar.

35. ¡MANOS ARRIBA! – LES MANS AMUNT! (neol.) / MANS AMUNT! (Nota: Un mosso d’esquadra, entrevistat per televisió i preguntat sobre si feien servir al cos l’expressió literària Mans enlaire! digué que no ho feien perquè és massa col·loquial, i seguidament preguntat sobre quina expressió substitutiva feien servir digué que… cap!).

36. PALO – (per a cosa cansada de fer): GAITA / MATAMENT (per a cosa pesada, avorridora): FASTIGUEIG Ara hem de traslladar el matalàs? Quina gaita!… És un matament, fer-ho després de dinar. Va ser un fastigueig de festa: ni música, ni diversió en general. 

37. PARDILLO – PASSERELL Mira quin passerell: vol lligar-se una de vint tenint-te només quinze i anant amb nervis! 

38. PAVO – PAIO Què vol, aquest paio?

39. PELMAZO – vegeu Tostón.

40. PIBÓN – LLOBARRO / TROS DE DONA Quin llobarro, sa germana!… És preciosa. Quin tros de dona que acaba de passar… (Nota: Malgrat que el diccionari de la RAE, per a pibón, digui ‘persona muy atractiva’, aquesta paraula castellana s’usa fins on jo sé només amb referència a dones, i el català llobarro s’usa sense excepció només amb referència a dones).

41. PIJO – TIFA (o TIFA DE LA PART ALTA (neol.)). És un tifa absolut: té calés i vesteix, fa i parla com qui en té.

42. PILLAR – PESCAR (‘entendre’) / ARREPLEGAR (‘agafar’; ‘proveir-se de’ (p. ext.)) No pesco res del que diu. He arreplegat un refredat. Anem a arreplegar birres.

43. EN PLAN (com a adverbi) – EN TO / EN TO DE L’orador, en to modest, va dir que no en sabia més i va callar: llavors la gent va aplaudir. Ho vaig dir en to de broma.

44. PORFA – SISPLI Sispli, papa: deixa’m-hi anar.

45. PORRO – PORRO / XAI Un porro de maria. Fes-me un xai, va.

46. PRINGADO – MATAT Ets un matat! Aquí mirant paies a l’ordinador en lloc de sortir a conexie’n. 

47. PRINGAR – LLEPAR (‘rebre les conseqüències d’una infracció’ i ‘morir-se’) / PENCAR i SIRGAR (trad. envellida) (‘treballar fort’) Si li trenques això, lleparàs! Ha llepat: ja és al sot. Tot el sant dia que penco… Fent sirgar tant els treballadors sense compensar-los-ho els faràs revoltar.

48. PRIVA – MAM / XEIXA Acosta’m el mam. Bona xeixa, aquest vinet!

49. PRIVAR – MAMAR / XUMAR (trad. envellida) Mamar era el que més li agradava. No xumis tant de xampany, que et pujarà al cap!

50. RALLAR – EMBAFAR / ATABALAR No m’embafis, amb els teus problemes!… Deixa d’atabalar-me amb tanta xerrameca.

51. TAPARRABOS – (per al sentit de ‘calçotets’, vegeu Gallumbos) / (per al sentit de ‘tanga’): ESCANYAPETS. Amb aquest escanyapets que porta ho ‘dissimula’ tot, he he…

52. TÍA BUENA – vegeu Pibón.

53. TÍO BUENO – TROS D’HOME Quin tros d’home, el Marc!… 

54. TIPO (com a adverbi) – ESTIL / DE LA CORDA DE És un músic estil Dylan. Una escriptora de la corda de Rodoreda.

55. TOSTÓN – PLOM Quin plom de discurs que va deixar anar! 

56. DE TRANQUIS – AMB AQUELLA CALMA (neol.) Jo estaré amb aquella calma tot el diumenge: no he de fer res. 

57. VALE – VA BÉ (trad. envellida) (per al sentit d’afirmació) / BO i PROU (per al sentit de ‘ja n’hi ha prou’) / OI? (trad. envellida) (com a falca reafirmativa) —Hi anem? —Va bé! Booo!: para d’estirar, que petarà. Prou! Pareu de discutir. I ell venia finalment descalç, oi?, ja us ho dic, perquè les sabatilles d’anar a la platja no són bon instrument per caminar per la muntanya. Estava limitat, oi?, i per això li calia l’ajut d’una tercera persona. (Nota: Aquest oi a què em refereixo és diferent del més corrent i actual: té el sentit de ‘oi que m’enteneu?, oi que em seguiu?’).

—————————

Cal advertir, com ja va fer Ferrater, que pretendre posar el castellà i el català en una situació de “correspondència biunívoca” és un error: cada llengua té el seu geni, el seu caràcter, i convé que el mantingui almenys per un motiu que als catalans se’ns fa evident cada dia: per no diluir-se en una llengua més dominant amb la qual convisqui.

De vegades, però, com entre els professionals dels mitjans de comunicació que editen textos en diaris que surten amb contingut idèntic alhora en català i en castellà, i també en l’àmbit jurídic (on es requereix precisió i doncs equivalència exacta entre uns termes d’una llengua i els d’una altra), es fa necessari establir d’una manera tanmateix obligadament limitada una tal correspondència. I de vegades també, en una situació de convivència de dues o més llengües com és la dels catalans, trobar correspondències es fa necessari en el dia a dia del ciutadà qualsevol.

Com a vici dels diccionaris castellà-català des de la recuperació de la democràcia, aquesta mena d’obres s’ha centrat en el registre culte i ha deixat de banda molts col·loquialismes i frases fetes o bé els ha traduït per cultismes, perífrasis genèriques o mots genèrics, sovint amb molta menys força expressiva que els originals. Ja vaig fer notar en un article anterior—sense descobrir malgrat tot res que no fos ja sabut—que en català hi ha un dèficit avui d’estudi i recolliment lexicogràfic dels col·loquialismes (vegeu El que està per estudiar).

A la llista que dono hi ha disfrutar, enterarse i gordo, que no són pròpiament col·loquialismes en castellà, si bé el segon, en castellà, en algunes accepcions, pren el valor de col·loquialisme. En tot cas, com a castellanismes del català, són tots tres col·loquialismes.

Indico si una paraula catalana—almenys com a traducció d’una de castellana—considero que està envellida amb l’expressió trad. envellida i llavors, al seu costat, procuro de donar-hi la que proposo (recollida de l’ús real actual o tradicional) com a més assumible actualment en general, malgrat que la que considero i indico com a envellida no crec que no s’hagi de promocionar (per això la dono) perquè pot fer un salt en molt poc temps en vitalitat (per una llei de sociolingüística que l’enyorat Joan Solà ens feia tenir present) si els parlants se la tornen a fer seva per haver-la sentit només un dia o dos a la tele per exemple. Indico una traducció recomanada oficialment amb l’expressió oficial. Indico també els deu neologismes proposats per mi, els uns, amb l’abreviatura p. ext., que significa ‘per extensió del sentit original’ i, els altres, amb l’abreviatura neol., que significa ‘neologisme’.

Encara que hi hagi paraules que tinguin forma femenina, les poso totes només en masculí excepte tío bueno.

Amb les excepcions de currar, enterarse, gilipollas, palo, pringar i vale, he donat màxim dues traduccions per paraula (o paraules originals castellanes d’igual sentit) a fi de donar més impuls a les meves propostes de traducció.

Alg i alg/c es refereixen a ‘algú’ i a ‘alguna cosa’ respectivament.

He ignorat de vegades el sentit que dona la RAE a una paraula castellana i l’he traduït pel sentit que té almenys en el castellà actual de Catalunya. Ignoro si una traducció és només dialectal a l’hora de donar-la com a proposta general, perquè és en la riquesa dialectal i la seva promoció general on bàsicament trobarem la solució de la insuficiència generalitzada de col·loquialismes en ús en català.

A part dels meus propis coneixements i els de mos pares i amics, les meves fonts d’informació han estat el Diccionari del català popular i d’argot de Joaquim Pomares, el Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana d’Edicions 62, el Diccionari de sinònims d’Albert Jané, l’Observatori de Neologia de la UPF, el Termcat i el treball acadèmic Lexicografia i traducció: l’argot juvenil de Tóbal Barber Casasnovas (UPF); que es troba a: www.carstensinner.de/castellano/barber_cos.pdf [consulta 13.8.2019].

La Biblioteca del Núvol ha editat el glossari de Capdet en una edició en paper il·lustrada per Nadia Hafid, i que podeu adquirir aquí.