Walter Benjamin i les transmissions de la memòria

9.10.2018

Des de fa tres anys i pels voltants del 26 de setembre, data que commemora la mort de Walter Benjamin, se celebra, a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Girona, un col·loqui internacional per recordar la figura del filòsof i reivindicar la vigència de la seva obra.

Walter Benjamin. |

Aquest any el congrés benjaminià ha tingut lloc la primera setmana d’octubre. La temàtica ha pivotat al voltant de la memòria sota el títol “Vies de record i reparació en la sobre-modernitat: memòria, post-memòria i història crítica”.

Els promotors de l’esdeveniment han estat el Museu Memorial de l’Exili (MUME) i la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona, amb co-organització de l’Institut Català Internacional per la Pau, l’Observatori Europeu de les Memòries (EUROM) i el Memorial Democràtic. Les diverses ponències han anat a càrrec de Pedro Ruiz Torres, Catherine Coquio, Sara Santamaria, Montserrat DuchLaure Neumayer i Emilio Crenzel.

«La memòria no és un instrument per a conèixer el passat, sinó només el seu medi», ens va deixar escrit Benjamin. A l’empara d’aquesta màxima, els ponents pretenien aproximar el pensament del filòsof a la realitat actual, discutir i debatre la seva vinculació amb el present a través de la mirada multidisciplinar tractada per historiadors, politòlegs i sociòlegs. Segons Jordi Font, representant de la Càtedra, «l’objectiu és avaluar i analitzar les diferents formes de transmissió de la memòria – com es construeixen els relats memorials, què es recorda i què s’oblida- entre generacions tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu, i, alhora, debatre la naturalesa del testimoni i la seva herència com a possibles vies per arribar a la reparació de passats traumàtics».

Es tracta, per tant, de fer balanç d’un passat irresolt i atapeït de ferides de tota mena que hem heretat i que es transmeten entre generacions. Experiències d’un passat que es transfereixen de manera tan emotiva que acaben transformant els records en els receptors de les generacions posteriors. Unes remembrances arbitrades, igualment, per relats externs a l’experiència física del testimoni directe. És així, doncs, com els records esdevenen una reelaboració del passat, una reconstrucció de la memòria, el que en direm post-memòria, entesa aquesta com la relació de la generació de després amb el trauma personal, col·lectiu i cultural d’una generació anterior. Un després sense després, tal com ho defineix la filòsofa Marina Garcés.

La conferència inaugural, “La transferència de memòria com a objecte d’anàlisi històrica”, va anar a càrrec de Pedro Ruiz Torres, Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de València i centrà el debat dels posteriors ponents. Amb una intervenció molt benjaminiana va reblar el concepte de post-memòria com la transmissió de la memòria entre generacions, la transferència de records d’un cervell a un altre. O més afinadament, com el traspàs d’un procés mitjançant el qual els records d’una persona o col·lectiu es transmeten a una altra que no va viure aquella experiència inicial. Aquest coneixement es llega o bé per l’oralitat o bé a través d’objectes culturals. Un procés que queda indefectiblement sotmès a una re-categorització en el receptor d’aquests records per la influència mediàtica, com ens trobem, entre molts altres, en els exemples tan propers com l’Holocaust o el Valle de los Caídos.

Aquesta temàtica va obrir el debat a reflexionar sobre les vies de reparació i polítiques públiques de memòria, sobre la cultura de la memòria i l’amnèsia política, així com tractar de les comissions de la veritat de les víctimes de les violacions als drets humans. Temes que constaten la persistència d’un passat traumàtic i la dificultat d’encarar-lo. Com deia Benjamin, «la funció de la memòria és la protecció de les impressions, ja que el record tendeix al seu deteriorament».

Com aquell qui no pot faltar mai a la festa, en un moment donat es va dir que, ens agradi o no, internet acabarà per canviar la memòria. Però això, el nostre filòsof de capçalera no va tenir temps de preveure-ho i és bo fer memòria -i post-memòria– dels motius. Per tancar l’esdeveniment i rendir homenatge a Walter Benjamin, el dissabte alguns varen gaudir, i patir, de la llegendària travessa Banyuls – Portbou amb una intervenció artística que va anar a càrrec de Nora Ancarola i Ramon Villegas.

Molts anys de vida al Col·loqui Internacional Walter Benjamin.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Benvolgut Enric,
    Potser no el coneixes, és un llibre de recent publicació, i que recomano
    “Los últimos dias de Walter Benjamin” de Patricio Salinas A.
    Un itinerari fotogràfic que segueix el camí que Benjamin va fer de Banyuls a Port-Bou