Col·leccionistes i mecenes: els forjadors dels nostres museus

4.05.2018

Els museus han de ser entitats actives que fomentin la trobada i posada en comú de nous relats no sols sobre les obres d’art que custodien sinó també sobre la procedència d’aquestes, així com les aventures per les quals han passat fins arribar a vestir les sales d’exposició.

Un bust reliquiari d’una santa verge en una sala de Renaixement i Barroc del MNAC | Foto: Guillem Roset / ACN

Conèixer la història, i en aquest cas reconèixer aquells que han fet la seva aportació a les col·leccions catalanes, és l’objectiu de la segona jornada que va celebrar el Museu Nacional sota el títol Col·leccionistes que han fet museus. El cicle es va iniciar el passat 2017 amb l’objectiu de reunir historiadors especialistes en col·leccionisme i mecenatge, per així entendre millor la procedència i formes amb què els museus s’han nodrit. Es tracta d’una jornada on fomentar el diàleg i debat entre professionals, tot aportant nous coneixements sobre les col·leccions públiques.

Aquestes col·leccions, com demostren els investigadors que han participat, són conjunts que s’han anat aplegant al llarg del temps amb l’ajuda de moltes personalitats diferents. Es tractava de presentar aquests figures que, amb la voluntat de contribuir a la cultura pública i les arts, van donar les seves col·leccions a la ciutadania.

En aquesta ocasió es van tractar personatges tan rellevants com Josep Palau i Fabre, amic de Picasso; qui va aplegar al llarg de la seva vida una col·lecció admirable que seria la base per crear l’actual Fundació Palau, la qual compta amb un gran conjunt d’obra picassiana i és la col·lecció pública que reuneix més obres de Perejaume. D’altres com Martí Estany, fins ara un desconegut, va fer una gran contribució als museus barcelonins al donar la seva col·lecció de rellotges, arquetes i miniatures, objectes que servirien per formar les col·leccions de l’actual Museu del Disseny. Un altre mecenes fou Pere Mañach, primer marxant de Picasso; qui va encarregar a Jujol, deixeble de Gaudí, un seguit de mobiliari i objectes de disseny que amb el temps han passat a formar part de la col·lecció del Museu Nacional, i suposen un punt culminant en la producció de l’arquitecte. Feliu Sala també va contribuir a augmentar la col·lecció moderna del MNAC al donar la seva col·lecció dedicada al paisatge català amb artistes de la talla de Joaquim Mir o Pere Ysern.

Personatge de gran rellevància per a la formació de la col·lecció de fotografia del mateix MNAC fou Salvador Sanpere i Miquel qui, a finals del segle XIX va decidir reunir fotografies d’obres d’art a tall de còpies, donada la fidelitat amb l’original, que serien la base de l’actual fons fotogràfic del museu. Es va fer parlar també sobre el procés d’ingrés de les restes del convent del Carme de Barcelona desaparegut el 1874, sent un desconegut Joan Buxerau qui recolliria les restes i les donaria a la Comissió de Monuments de la ciutat. Per acabar, es va retre homenatge a Orsina Baget -muller de Joaquim Folch i Torres– qui, seguint el seu interès per col·leccionar instruments musicals i antiguitats va aplegar i documentar una col·lecció única a l’Estat i, donant-la anys més tard a la Junta de Museus, aquesta serviria de base per crear el Museu de la Música.

Treure a la llum aquestes personalitats que sovint queden en l’anonimat és necessari per entendre com es formen les nostres col·leccions i les seves característiques, història i evolució, ja que són úniques. Alhora és part de la història del mateix museu, entitats que s’han forjat gràcies a l’ajuda de molts que al llarg del temps han volgut contribuir al món cultural i artístic del nostre país.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Bon dia,
    He llegit amb molta atenció la seva col.laboració del dia 4 de maig. El que s’hauria de matisar crec és la afirmació : Jujol, deixeble de Gaudí.
    En cap cas Jujol no va ser deixeble de Gaudí sinò col.laborador ja que incorpora elements creatius a l’obra de Gaudí , per exemple façana de la Casa Batlló, banc del Parc Güell, baranes i sostres de Casa Milà,…