Col·lecció BEEP: una petjada catalana en l’art electrònic mundial

L'empresa Ticnova de Reus té una col·lecció d'art electrònic de valor internacional

Clàudia Rius i Llorens

Clàudia Rius i Llorens

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol (2017 - 2021). Actual cap de comunicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’art és una de les disciplines humanes que millor pot concebre i analitzar les possibles transformacions futures, perquè compta amb la llibertat creativa per fer hipòtesis i posar-les a prova. Això és el que fa l’Ars Electronica Festival, un esdeveniment de referència sobre el món digital que es duu a terme a Linz (Àustria) i que enguany celebra 40 anys. Aquest 2019 la Col·lecció BEEP d’art electrònic, impulsada pel grup català Ticnova i amb seu a Reus, participa per segon any consecutiu al festival. Parlem de l’aportació catalana a aquesta cita que uneix tecnologia, art i societat.

L’Ars Electronica Festival celebra el seu 40è aniversari amb l’edició més àmplia de la seva història, titulada Out of the box. The midlife crisis of digital revolution, que ofereix 500 activitats durant cinc dies. Del 5 al 9 de setembre presenta exposicions, tallers i esdeveniments de tota mena repartits en 16 espais. El centre neuràlgic del festival és el mític PostCity, l’antic i gegantí edifici de correus, vestigi d’un món que ja no existeix. És precisament a la Gallery Space del PostCity on la catalana Col·lecció BEEP exposarà les seves obres, set en total, tres de les quals són d’artistes emergents i s’han treballat amb el Centre de Producció Independent Hangar i el NewArtFoundation de Barcelona.

Com explica Vicente Matallana, director de la col·lecció en qüestió, si l’Ars Electronica serveix per alguna cosa és per “apropar-se a la major transgressió del pensament, la que produeix l’art en la seva intersecció amb la ciència i la tecnologia”. Un eixam de cuques de llum electròniques, una instal·lació sonora controlada per una comunitat de meduses i una aproximació al concepte de retrat a través d’un sistema de representació del rostre facial basat en la mirada de l’observador, són només algunes de les obres que la Col·lecció BEEP presentarà al Festival.

Segons Roberta Bosco, periodista cultural especialitzada en art electrònic, “l’Ars Electronica sempre ha marcat les tendències del moment: quan semblava que el software art encara tenia molt camí, ells el van treure dels premis, i després efectivament aquest art va esgotar-se”. Al principi, els artistes experimentaven amb els nous aparells tecnològics del moment, com el telèfon. Immediatament, la disciplina va relacionar-se amb les noves tecnologies de la comunicació i la robòtica, creant dispositius cada cop més interactius. Després, l’arribada d’internet va revolucionar aquest art, va proporcionar infinites possibilitats de relació amb l’usuari i va suposar un canvi en la manera d’entendre les obres.

Des dels inicis de l’Ars Electronica Festival fins ara, la tecnologia ha avançat a passos de gegant. És per això que enguany aquest esdeveniment ja parla de la “midlife crisis of the digital revolution”: la crisi de mitjana edat de la revolució digital. “Estem en un món diferent i tenim una forma diferent de viure l’art i la tecnologia”, resumeix Bosco. Per tot això, el discurs d’enguany de la Col·lecció BEEP gira al voltant de dos eixos: per una banda, el bioart, una tendència actual que “qüestiona el paper de l’ésser humà en el planeta i la seva interacció amb l’entorn, tant terrestre i aquàtic com còsmic”, diu Matallana; i per altra banda, les noves formes de col·leccionisme que s’esdevenen a partir de la revolució digital.

Seguint els passos de la tecnologia o fins i tot avançant-s’hi, hi ha molts artistes que estan introduint elements vius a les seves obres electròniques. Aquesta és la base del bioart, que genera dilemes que es debatran aquest any a Ars electronica. La Col·lecció BEEP mostrarà l’obra Aurelia 1 +Hz / proto viva generator de l’eslovena Robertina Šebjanič, que consisteix en una instal·lació interactiva i sonora que aborda les possibilitats de convivència entre humans, animals i màquines. A partir de la hipòtesi científica que defensa que les meduses són immortals, la instal·lació compta amb exemplars d’aquests animals, reprodueix el soroll que fan en moure’s i combina la seva activitat amb la de dispositius electrònics, per tal de crear un organisme biocibernètic que ens aboqui a la pregunta “I si poguéssim viure per sempre?”.

Sobre els canvis en el col·leccionisme, la Col·lecció Beep no espera comprar obres finals i exposar-les, sinó que és conscient que l’art digital està en constant evolució i que cal deixar espai perquè les obres canviïn. “La novetat respecte a la forma normal de col·leccionar és que l’obra que es compra és considerada com una primera prova d’artista”, especifica Roberta Bosco, “els creadors poden seguir treballant sobre aquella obra i desenvolupar-la, i el col·leccionista sap que allò que adquireix pot canviar i tenir altres versions”. La Col·lecció Beep ha posat en marxa aquesta manera d’entendre el col·leccionisme amb un programa de producció desenvolupat amb el Centre Hangar de Barcelona, al qual li han comprat tres obres.

La presentació de la Col·lecció BEEP a l’Ars Electronica es compon de dues parts: una selecció de quatre obres de la col·lecció, dels artistes José Manuel Berenguer, el duo Mariano Sardón i Mariano Sigman, Félicie d’Estienne d’Orves i Robertina Šebjanič; i les tres peces fruit del programa de producció de Beep i Hangar, centre dirigit per Lluís Nacenta. Els artistes escollits han estat Kenneth Dow, Patricio Rivera i el duo de Lina Bautista i Ivan Paz. Segons Roberta Bosco, a la Col·lecció Beep li interessa “donar suport a la Masia de l’art electrònic, perquè és un camp molt dispers tant pels artistes com pels col·leccionistes”.

L’èxit creixent de la Col·lecció BEEP

La Col·lecció Beep d’art electrònic és fruit del mecenatge artístic i de la voluntat d’Andreu Rodríguez, president del Grup Ticnova de Reus. En els seus 14 anys d’existència, l’objectiu principal ha sigut ser testimoni i agent de la transgressió creada arran de la intersecció entre l’art, la ciència i la tecnologia. Vinculada des dels seus inicis a la fira d’art contemporani ARCOmadrid, a través del Premi ARCO-BEEP d’Art Electrònic, reuneix un conjunt d’obres significatives a nivell mundial. Només en l’últim any, BEEP ha sigut la col·lecció convidada tant a la Bienal of Moving Image de Frankfurt com a la Mobile Week Barcelona, on va presentar l’exposició Nuestra sencilla relación con la tecnologia.

Una de les exposicions que aquest 2019 ha certificat l’interès creixent que desperta l’art electrònic és la mostra FACES. Un diàleg entre la col·lecció d’Es Baluard i la Col·lecció BEEP d’Art Electrònic, que s’ha presentat a Es Baluard, el museu d’art modern i contemporani de Palma de Mallorca. De fet, el museu va inaugurar la mostra el 30 de gener i ha decidit allargar-la fins al 6 d’octubre. FACES, comissariada per Roberta Bosco i Stefano Caldana, planteja una lectura dels processos creatius de diferents generacions d’artistes, per això situa frec a frec les obres del museu amb les peces de la col·lecció BEEP. Quan falta un mes pel tancament, les xifres situen aquesta exposició entre les més visitades dels 10 anys d’història d’Es Baluard.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació