Coix Maldo, el piròman a sou de les fàbriques

1.05.2016

Els responsables del Flors i Violes de Palafrugell pronosticaven que la instal·lació de l’artista Rosa Aguiló seria una de les estrelles del festival, i els assistents així ho corroboren. La palafrugellenca ha rescatat de l’oblit Coix Maldo, un personatge tan pintoresc com misteriós. Sota el sobrenom de Coix Maldo, s’amaga un home que cremava per encàrrec dels mateixos empresaris les fàbriques de suro que no reeixien i, així, aconseguien cobrar l’assegurança.

Arxiu d'Imatges del Museu del Suro. Fons Armstrong

Arxiu d’Imatges del Museu del Suro. Fons Armstrong

Coix Maldo va existir. Es deia Joan Sala i, efectivament, era coix. Gràcies a les comptades mencions de la premsa local, sabem que era pescador, que es va casar amb una tal Rita Roig i que el seu fill es deia Agapito i era soldat. Diu el coneixement oral que tenia una cama esguerrada per un accident mentre pescava amb dinamita. Encara que no el menciona pel seu nom, Josep Pla afirma a El quadern gris era un home ben plantat: “El veuen pels cafès, ben guindat, oratori i optimista”. El seu personatge ha passat al llenguatge popular i els més grans recorden encara l’expressió “ser més pesat que es Coix Maldo”.

Han passat molts anys, però qui sap detalls sobre els incendis controlats no ho vol explicar. Rosa Aguiló incorpora al seu espai fragments de converses que ha mantingut amb qui el coneixia, i l’artista reconeix que un entrevistat sovint li demanava aturar la gravadora per no revelar els noms. És per això que fins a l’actualitat no s’ha pogut establir una relació de les fàbriques cremades, però per publicacions de l’època sabem almenys un edifici víctima de Coix Maldo. S’hi havia deixat la crossa.

Existien més de cent fàbriques de suro a la primera meitat del segle XX entre Palamós i Palafrugell, i molts empresaris coneixien Coix Maldo. La pols del suro cremava bé i aleshores imperava per tots els racons de treball. Els bombers, que havien de venir de Girona, poca feina podien fer quan hi arribaven. Casualment, molts incendis es produïen en dies de tramuntana. En aquest sentit, Pla escrivia: “Tothom estava al corrent de les cases que anaven malament, amb una tal perfecció, que establia una jerarquia de les que havien de calar foc d’una manera imminent”.

L'artista Rosa Aguiló, al pati que ha dedicat al Coix Mando dins el festival Flors i violes

L’artista Rosa Aguiló, al pati que ha dedicat al Coix Mando dins el festival Flors i violes

 

Una història de poble

Rosa Aguiló s’ha establert a la fàbrica de suro Joaquim Esteva per muntar el seu espai en el marc del Flors i Violes. El festival d’enguany dedica tres dies a l’Univers i els seus elements: l’aire, l’aigua, el foc i la terra. “He volgut fer una història de poble. No és la història que estudiarem, però és una història real”, afirma l’artista. El seu espai està decorat amb galledes que els veïns utilitzaven per apagar el foc, una crossa de fusta o suro cremat. Aguiló assegura que amb les seves obres pretén explicar una història i no només decorar un espai. L’any passat també va participar en el festival homenatjant les dones amb una intervenció al safareig municipal.