Codis i llenguatge a l’obra de Daniel G. Andújar

21.09.2018

Dijous 13 de setembre, la Fundació Suñol va organitzar una visita comentada de l’exposició Els desastres de la guerra, de l’artista Daniel G. Andújar, a càrrec de Valentín Roma, actual director de La Virreina. La visita va servir també com a clausura de la mostra, que ha aplegat les sèries artístiques Metics Akademia i El cavall de Troia, dos capítols d’un mateix projecte que es van poder veure per separat a Atenes i Kassel en el marc de la documenta 14, i que la Fundació Suñol ha unit.

Obra de Daniel G. Andújar, “The Trojan Horse – Burning the Canon”, crema que va dur a terme el 23 juny 2017 a Kassel | Foto: Fundació Suñol

La noció de bellesa, la noció de guerra, la noció de cànon i la noció de botí. Aquests son els quatre conceptes que segons el comissari, apareixen a Els desastres de la guerra i que és, per a Roma, un recull de tot el treball que l’artista ha anat fent durant la seva trajectòria.

“Després de Goya ja no cal crear més imatges de la guerra perquè la mirada del vençut sempre és la mateixa” diu Andújar, que també era a la visita, referint-se als gravats que Goya va fer per la Guerra del Francès (1808-1814), inclosos a l’exposició. El projecte d’Els desastres de la guerra, es pregunta com entén Europa els conflictes actuals, qüestiona els cànons culturals, i hi apareixen múltiples referències a la història de l’art, als vencedors, a la barbàrie, a la noció dels desastres de la guerra i al botí de guerra, que en definitiva, és el museu.

Això té a veure amb un altre concepte: la col·lecció. A l’exposició, -així com en altres obres de l’autor- insistentment apareixen col·lecions de formes, iconografies. Per a Roma, l’exposició és com un museu patrimonial capgirat. Com si visitessis les seves retaguardes. Davant de l’ordre cartesià del museu, l’acumulació, allò fragmentari, les imatges, anacronies -no permeses perquè s’ha de cumplir amb uns paràmetres cronològics- en el projecte d’Els desastres de la guerra l’espectador fa una visita a l’inconscient d’un museu. Com deia Freud de Pompeia, el paisatge de l’inconscient. Un inconscient on tots els codis que estan a la superfície estan capgirats. L’artista explica que, per primera vegada a la seva trajectòria, ha volgut exposar dins d’un museu sota el pretext que tot allò que hi ha dins d’aquest es converteix en llenguatge.

“Per què no tergiversar les tergiversacions?” diu Roma. Daniel G. Andújar ha treballat molt la idea de si els llenguatges estan tergiversats permanentment. “A Technologies To The People (2011), l’autor va fer servir una frase molt paradigmàtica: ‘watch the watchers’. La idea de vigilar al vigilant, tunejar al que tuneja, de reconfigurar al que reconfigura, crec que és un element que està permanentement en el treball de Daniel”. Els que d’alguna manera els modifiquen una mica, perquè tu ho vegis d’una forma diferent. “Es situa a mig camí entre una gamberrada i un gran gest de recodificació semàntica”. Juga, amb la capacitat i incapacitat d’interpretar el llenguatge.

“Un aspecte molt significatiu d’Els desastres de la guerra en relació a la seva trajectòria és l’acabat digital que tenen algunes peces” afirma Roma. L’empremta digital contra tota la mística d’allò manual. “Daniel G. Andújar sempre ha volgut fer-te sentir dins l’entranya de la màquina en tots els nivells, et dona la sensació d’estar-hi dins”. I aquest rastre, a vegades una mica forçat, -diu el comissari- el torna a veure en aquesta mostra.

L’exposició d’Els desastres de la guerra és, en definitiva, el panòptic de tots els procediments que Daniel G. Andujar ha anat utilitzant en el seu treball amb les imatges, icones i símbols a partir de petites variacions de significat i de perspectiva, creant així un una nova lectura.