Club de lectura i teràpia d’autoajuda

30.05.2016

El Cicle Noves Escenes a la Pedrera ha recuperat Club Fernando Pessoa, espectacle que Tomàs Aragay i la Societat Doctor Alonso van estrenar al cicle Radicals Lliure del 2010. Sofía Asencio, Mia Esteve i Ramon Giró analitzen i diuen un text de Fernando Pessoa en un ritual psicomàgic i literari.

'Club Fernando Pessoa', de la Societat Doctor Alonso. ©Jordi Bover

‘Club Fernando Pessoa’, de la Societat Doctor Alonso. ©Jordi Bover

“Cuántas veces yo mismo, que me río de semejantes seducciones de la distracción, me encuentro suponiendo que sería bueno ser célebre, que sería agradable ser mimado, que seria brillante ser triunfal”

Fernando Pessoa

 

Una figureta de porcellana (una gràcil pastoreta) ens rep, sobre una taula, i la llum dels Cube.bz la fa ballar i moure’s, com una ballarina feta de llum i ombra que es multiplica en cos de ball. Entren en escena els tres performers, amb una mena de relaxada pau, que tant pot remetre a una institució de salut mental, a un centre cívic de barri o a una biblioteca de poble. Ramon Giró explica l’ordre del dia: en primer lloc, la lectura en veu alta del fragment del Livro do Desassossego (Llibre del desassossec) de Fernando Pessoa, en segon lloc l’anàlisi, paraula per paraula, d’aquest fragment, i per finalitzar l’audició d’un document sonor enregistrat per Luis Carlos Viejo, membre fundador del club. I ja està.

La sessió consisteix en una hora a mig camí entre el club de lectura, la vetllada dadaista i el ritual esotèric. Efectivament, s’analitza paraula per paraula el fragment citat de Pessoa, però el joc no és a partir de la fonètica, com podria semblar en un principi, sinó que crea mons paral·lels i perpendiculars a partir del propi atzar. Allò que sembla un joc absurd i surrealista va adquirint les seves pròpies regles, quan veiem que es repeteixen certes preposicions o articles, i els tres performers es troben en tot moment amb un peu a dins i a fora. Ramon Giró és un serè i elegant mestre de cerimònies, gairebé un retrat noucentista de principis de segle, no sabem si mestre, psicòleg o pacient mental. Sofía Asencio juga, amb el seu físic excepcional, es transforma en una altra màscara amb un simple moviment muscular i toca el piano per crear l’ambient sonor. Mia Esteve, que feia temps que no vèiem als escenaris i que ens va alegrar moltíssim de poder gaudir, té una vis còmica innegable, unida a un físic igualment únic que li permet molts registres diferents.

La sessió acaba amb l’audició d’un enregistrament de Luis Carlos Viejo, poeta amant de Pessoa que recita, com si fossin seves, les paraules de l’escriptor portuguès, i en el seu monòleg aparentment confús hi sentim, de cop, les paraules que hem analitzat, performers i públic, durant la darrera hora.

Celebrem que el cicle Noves Escenes a la Pedrera hagi recuperat aquesta obra de la Societat Doctor Alonso, i al mateix temps lamentem que el cicle sigui tan curt, i que sigui, a hores d’ara, gairebé l’única oportunitat que tenim a Barcelona de veure espectacles de creació. Desapareguts el Radicals Lliure, l’Inn Motion i el Festival NEO, actualment és al TNT, el Sismògraf, l’Antic Teatre i des de fa un any la Sala Hiroshima on podem veure, si hi ha sort, companyies com les que hem vist a la Casa Milà. Avui dimarts és l’últim dia del cicle, on es podrà veure A house in Asia, de l’Agrupación Señor Serrano, espectacle que ha girat per mig món però que a Catalunya només s’ha vist a Terrassa, Lleida, Granollers, Badalona i Olot (a cada lloc només una funció, evidentment).