Claudi Martí, in memoriam

A través del productor Rafael Moll, el passat divendres vaig saber que Claudi Martí ens havia deixat a l’edat de 84 anys. Recordo que el director de Picap, Joan-Carles Doval, que en els seus inicis havia treballat a Edigsa, em deia d’ell que era un home amb una gran consciència de país, que tenia molt clara la catalanitat d’Edigsa fins al punt que quan Joan Manuel Serrat va decidir gravar en castellà va ser el propi Claudi Martí qui li va buscar una discogràfica (Zafiro), on pogués gravar la seva obra en castellà.

I curiosament allà gravaria els tres discos més venuts de la seva carrera: Dedicado a Antonio Machado, poeta, Mediterraneo y Miguel Herández. Qualsevol altre persona sense la consciència de Martí no hagués deixat escapar aquella gallina dels ous d’or. Però Martí tenia molt clara la ideologia de l’empresa i la seva pròpia. També recordo que Doval m’explicava que era un home amb una educació exquisida i que tenia un gran interès en la música antiga.

Claudi Martí ha estat un dels homes més importants de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX. Des de l’any 1963 va entrar a formar part del segell discogràfic Edigsa, la bandera de la Nova Cançó i per extensió de tota la cançó de l’òrbita dels Països Catalans. A partir de 1970 i fins l’any 1980 va ser el gerent d’Edigsa i fou una persona clau en la relació amb la censura. Gràcies a ell es va autoritzar l’edició d’un projecte necessari com el disc Història de Catalunya amb cançons, per citar un exemple.

També va ser un dels conxorxats en l’èxit de Raimon i Salomé en el Festival de la Cançó del Mediterrani i va saber mantenir una bona relació amb els artistes del segell.
Entre d’altres, Martí va potenciar una obra monumental, com la gravació de tota la música antiga catalana amb obres de referència internacional com Del Romànic al Renaixement. No oblidem també que gràcies a la insistència de Rafael Moll, davant d’un Sisa que volia abandonar la música va aprovar la gravació de Qualsevol nit pot sortir el sol i per extensió de tot el que va ser el segell Zeleste/Edigsa amb artistes com Gato Pérez o grups com l’Orquestra Mirasol.

Però per damunt de tot, Martí, com a gerent d’Edigsa, ha estat un dels màxims responsables en el fet que la Nova Cançó arribés a ser la manifestació cultural més massiva de totes les que han sorgit en la història de la cultura catalana. Un fet que en l’entorn de la cultura catalana mai més s’ha tornat a donar. És per això que sorprèn el fet que al voltant de la seva figura hi ha hagut en les darreres dècades un enorme oblit. En el traspàs de Claudi Martí també va sorprendre que cap dels màxims representants de les institucions del país passés a donar-li l’últim adéu.