Ciutat Oberta

10.10.2018

Els grans consensos de l’Europa de la postguerra s’han trencat i és urgent repensar-los. En un moment en què que, com deia Antonio Gramsci, el vell no acaba de morir i el nou no acaba de néixer, La Biennal de Pensament es vol constituir com un espai de referència on la ciutadania pugui prendre les regnes de les múltiples transformacions que l’afecten en comptes de deixar-se arrossegar per elles, perquè reflexionar no és només entendre, sinó de donar-se sobirania i poder de decisió. Els principals escenaris i alhora agents d’aquests canvis són i seran les ciutats, que avui es debaten entre quina és la millor manera d’afrontar la incertesa: obrir-se o tancar-se. Davant d’aquests reptes, Barcelona no té cap dubte d’allò que sempre ha estat i que vol seguir sent: una ‘Ciutat Oberta’.

Imatge del cartell.

Durant la setmana del 15 al 21 d’Octubre, hi ha 104 activitats programades que es repartiran per 71 espais físics descentralitzats per tots els districtes de la ciutat, des de biblioteques a fàbriques de creació passant per sales de música. Després del tret de sortida, la Biennal també tindrà continuïtat al llarg dels mesos de novembre i desembre. Des de la convicció que el pensament només pot ser interdisciplinari, la llista de propostes és el més plural possible: debats i diàlegs, conferències, actes al carrer, presentacions de llibres, arts escèniques, tallers d’aprofundiment, sessions de cocreació, hackathons, passejos filosòfics, concerts, activitats familiars, exposicions, activitats d’arts visuals i un llarg etcètera,

Perquè la reflexió desarrelada és impossible, la Biennal inundarà Barcelona perquè tots els ciutadans i ciutadanes la puguin viure intensament, encoratjant una forta participació que s’aprofiti de tots els equipaments de la ciutat. Inspirant-se en l’escola peripatètica, formada pels alumnes d’Aristòtil que feien les classes de filosofia tot caminant, la ‘Ciutat Oberta’ proposa fer passejos filosòfics per la ciutat, viatges per redescobrir-la i per connectar la reflexió amb els escenaris de Barcelona que normalment donem per descomptats.

Amb aquests propòsits fixats, la Biennal de pensament s’articularà al voltant de quatre grans itineraris: Ciutat Democràtica, on es reflexionarà sobre la salut i la qualitat democràtica enfront del poder dels mercats, Ciutat Diversa, que se centrarà en com s’expressen i reconeixen les diferents diversitats de gènere, d’opció sexual, alimentària, cultural, religiosa i fins i tot de mobilitat, Ciutat Digital, que versarà sobre els perills i oportunitats de la revolució tecnològica, i, finalment, Ciutat Habitable , que es preguntarà sobre el futur de la ciutat com a conjunt d’habitatges, equipaments i espais públics.

Repartits entre aquests eixos, podrem gaudir de la presència de 47 dones i 46 homes que posaran en contacte grans referents globals del pensament contemporani, com ara la filòsofa especialista en gènere i performativitat Judith Butler, el sociòleg Richard Sennett que compartirà un acte amb el pianista Alfred Brendel al Palau de la Música, l’expert en filosofia de la tecnologia Evgueni Mórozov, o l’historiador de l’art i les imatges Georges Didi-Huberman; amb altres pensadors locals, com ara la filòsofa Marina Garcés, la sociòloga Marina Subirats, el politòleg Daniel Innerarity o el periodista i activista David Fernández, per citar-ne només uns quants.

La filosofia –mai millor dit- de ‘Ciutat Oberta’ es troba en el seu nom: contra el replegament identitari que estem veient arreu del món i que ens toca tant de prop, el convenciment que el pensament i la societat donen el millor d’elles mateixes quan s’obren. I és que, ja en la seva arrel grega, el cosmopolitisme és la idea que tots els éssers humans pertanyem a una sola ciutat global o, en altres paraules, a una mateixa comunitat. Ara es tracta d’aprendre a pensar-la.

Et pots descarregar la revista Núvol dedicada a la Biennal Ciutat Oberta aquí.