Ciutat Oberta: el festival de pensament que inundarà Barcelona

31.07.2018

Què tindrà la ciutat que ens fa pensar? La filosofia va començar als carrers de les polis gregues, quan el món era molt més petit, i en l’era de la globalització i les tecnologies digitals, les ciutats tornen a reclamar la seva centralitat com a espai natural per a la reflexió. Ciutat Oberta és el nom del monumental festival de pensament que tindrà lloc a Barcelona l’octubre vinent, el vaixell insígnia del comissionat de Cultura de l’Ajuntament, Joan Subirats, i que l’alcaldessa Ada Colau va voler presentar personalment a la premsa com “Un gran projecte de ciutat, un esdeveniment de primer nivell que arriba en el moment just”.

Ada Colau i el comissionat de Cultura, Joan Subirats, a la presentació de Ciutat Oberta (Pau Cortina / ACN)

 

El moment és el de múltiples transformacions a diferents nivells –canvis d’escenari econòmics, polítics i socials a escala global i local- en el qual les ciutats es constitueixen com a principals escenaris d’aquests canvis. La finalitat de Ciutat Oberta és debatre quins són els elements centrals dels quals ha de gaudir una ciutat i els seus ciutadans per encarar aquestes noves dinàmiques, demostrant que la filosofia és, abans que res, una eina que permet afrontar aquests canvis perquè, tal com va dir Colau “quan parlem de reflexionar no només parlem d’entendre, sinó de donar-nos sobirania i poder de decisió als ciutadans”.

Amb aquest propòsit fixat, la Biennal de pensament s’articularà al voltant de quatre grans itineraris: Ciutat Democràtica, on es reflexionarà sobre la salut i la qualitat democràtica enfront del poder dels mercats, Ciutat Diversa, que se centrarà en com s’expressen i reconeixen les diferents diversitats de gènere, d’opció sexual, alimentària, cultural, religiosa i fins i tot de mobilitat, Ciutat Digital, que versarà sobre els perills i oportunitats de la revolució tecnològica, i, finalment, Ciutat Habitable , que es preguntarà sobre el futur de la ciutat com a conjunt d’habitatges, equipaments i espais públics.

El projecte va ser desglossat una roda de Presa al Palau de la Virreina en la qual Colau i Subirats, van estar acompanyats pels responsables de les diferents àrees: la cap de Debats i Educació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Judit Carrera; l’arquitecte Carles Muro; la directora d’Investigació d’Economia Col·laborativa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Mayo Fuster; i el geògraf, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i president del Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona, Oriol Nel·lo. Entre tots, van anar deixant caure una pluja de noms, 47 dones i 46 homes que combinen grans estrelles globals del pensament contemporani com ara pensadors com ara la filòsofa especialista en gènere i performativitat Judith Butler, el sociòleg Richard Sennett que compartirà un acte amb el pianista Alfred Brendel al Palau de la Música, l’expert en filosofia de la tecnologia Evgueni Mórozov, o l’historiador de l’art i les imatges Georges Didi-Huberman; amb d’altres més locals amb les quals es vol potenciar el diàleg, com ara la filòsofa Marina Garcés, la sociòloga Marina Subirats, el politòleg Daniel Innerarity o el periodista iactivista David Fernández.

Ni la magnitud del projecte ni la importància que li atorga el consistori es poden exagerar: amb un pressupost de 700.000 euros, durant la setmana del 15 al 21 d’Octubre, ja hi ha programades 104 activitats que es repartiran per 71 espais físics descentralitzats per tots els districtes de la ciutat, des de biblioteques a fàbriques de creació passant per sales de música. A més, Colau va explicar que l’Ajuntament suspendrà l’activitat institucional durant la Biennal per tal de “donar tota la importància a la Biennal i que l’únic acte institucional aquella setmana sigui la mateixa Biennal”. L’objectiu és que la ciutat es faci seu el festival i que s’abasti el màxim espectre ideològic possible, ja que, com va dir Subirats, “els reptes que tenim plantejats no són d’un sol color polític”. No obstant això, la filosofia –mai millor dit- de Ciutat Oberta es troba al seu nom: contra el replegament identitari dels estats-nació que estem veient arreu del món i que ens toca tant de prop, el convenciment que el pensament i la societat donen el millor d’elles mateixes quan s’obren. I és que, ja en la seva arrel grega, el cosmopolitisme és la idea que tots els éssers humans pertanyem a una sola comunitat.

 

Et pots descarregar la revista Núvol dedicada a la Biennal Ciutat Oberta aquí.