Cinquanta ombres de Joanot Martorell

19.02.2015

El Teatre Nacional de Catalunya presenta a partir d’aquest dissabte a la Sala Tallers una adaptació teatral de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, un clàssic de la literatura catalana i una de les lectures obligatòries més habituals de l’educació secundària. Pere Planella i Roger Cònsul signen la proposta. 

Magda Puig i Enric Cambray a Tirant lo Blanc. © David Ruano

Magda Puig i Enric Cambray a Tirant lo Blanc. © David Ruano

 

Les societats, a través, de la retòrica i els cànons clàssics, han anat desenvolupant diferents models interpretatius que els ciutadans reconeixen com a seus gràcies al contacte amb la seva pròpia tradició cultural. A Catalunya, però, la tradició escènica té algunes el·lipsis. La manera de dir el vers dels grans actors catalans de l’últim terç del segle XIX va ser substituïda, per exemple, per altres tècniques més properes a la veritat televisiva o cinematogràfica.

Per aquest motiu, el Teatre Nacional en col·laboració amb l’Institut del Teatre, s’ha proposat, a través del projecte de la jove companyia ITNC, ensenyar als postgraduats altres tècniques actorals que els permetin acostar-se als clàssics de la manera més correcta i respectuosa possible. A més, és clar, de servir de pont a la professionalització. Durant els tres mesos que duren els assajos i les classes d’especialització, els actors cobren una beca d’uns 400 euros i, un cop ja comencen les representacions, passen a cobrar un sou professional.

Després d’aprofundir en l’obra de Serafí Pitarra la temporada passada, enguany l’objectiu de l’ITNC és apropar als joves una de les lectures escolars obligatòries per excel·lència: el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. L’encàrrec era convertir aquesta novel·la total, com la qualificava Mario Vargas Llosa, en un espectacle atractiu per a les noves generacions. El primer pas ha estat adaptar el llenguatge però sense perdre l’essència del català del segle XV. “Per les raons històriques que tots sabem quan volem adaptar els nostres clàssics als nous temps, n’hem d’adequar el llenguatge perquè llisqui bé” expliquen Pere Planella i Roger Cònsul, director i adaptador del muntatge respectivament.

Planella i Cònsul també han optat per reduir el tòtem de Joanot Martorell a un espectacle de 90 minuts. Per aquest motiu, l’obra se centra en el llibre dels episodis amorosos, quan Tirant arriba a Constantinoble i s’enamora de Carmesina. “Tirant és un gran estrateg que ha de conquerir el cos d’una dona, com si es tractés d’un castell” afirma Planella. Tirant lo Blanc no és la típica novel·la on el cavaller salva la princesa. És molt més realista, sense anar més lluny Tirant mor per culpa d’una pulmonia normal i corrent, i té una gran càrrega eròtica. De fet, segons explica Pere Planella en una entrevista a El País, “les dones es reunien per llegir Tirant lo Blanc com ara van juntes al cinema per veure 50 sombras de Grey”.

Per completar l’aventura de Tirant lo Blanc, que es podrà veure fins el 29 de març a la Sala Tallers, el Teatre Nacional també prepara una òpera bufa basada en el Tirant lo Blanc a Grècia de Joan Sales amb música de Joan Altisent. A més, l’obra farà gira per sis Teatres en Xarxa: Barberà del Vallès, Sant Boi de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Joan Despí, Ripollet i Tordera.