Cinquanta anys de la Universitat Catalana d’Estiu

14.09.2018

Enguany s’ha celebrat la cinquantena edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), a Prada, el Conflent. Filla del Maig del 68, l’UCE tenia dos objectius principals: «promocionar el coneixement i l’ús del català a la Catalunya del Nord i reunir ciutadans del nord i del sud, valencians, illencs, franjolins, algueresos i andorrans, per poder intercanviar informació acadèmica, cultural i política». Joandomènec Ros, actual president de l’UCE, recorda què va significar aquesta iniciativa en els seus inicis i com s’ha desenvolupat fins avui, i explica el sentit que té l’UCE avui dia i de cara al futur, encara que el context històric hagi canviat tant. Ho explica al número de setembre de «Serra d’Or».

A l’edició de 1971 de la Universitat Catalana d’Estiu, Jordi Carbonell a l’aula de Llengua i Literatura. | Foto: Arxiu «Serra d’Or»

Tot i que la primera edició de l’UCE va ser a Prada el 1969, es considera que «l’edició 0» va ser el 1968. «Cinquanta anys són molts, i més encara si hom té en compte la precarietat amb què molt sovint s’han hagut de programar i dur a terme els cursos, els actes, els tallers, les actuacions artístiques», perquè llavors encara érem en ple franquisme.

Segons Pere Verdaguer, però, aquesta situació tan complicada «se superava amb el voluntarisme, les ganes de difondre ciència i llengua, de comunicar allò que la dictadura franquista amagava o maquillava, i de fer-ho en la llengua comuna dels Països Catalans». És per això que l’UCE es veia com un «oasi de llibertat, de comunió d’interessos i de difusió de la cultura comuna».

El més important, primer, era la qualitat universitària dels cursos; després, l’ús del català com a llengua vehicular dels cursos i les activitats, com també la cultura comuna compartida entre els professors i els alumnes.

Ja han passat molts anys des del naixement d’aquesta gran iniciativa i moltes coses han canviat. Avui ja tenim totes les universitats catalanes, que, en general, s’imparteixen en català, i durant els dies d’estiu també ofereixen cursos íntegrament en la nostra llengua. El material científic de què disposem avui també és en català, a diferència d’aleshores que tot era únicament en castellà. Per això, Joandomènec Ros es pregunta: «té sentit l’UCE a mig segle del seu inici?»

La nostra llengua i cultura ja són conegudes arreu i amb reconeixement, però vivim en un entorn polític i social molt divers, a més del tarannà individual. Tota aquesta diversitat està integrada a la Universitat Catalana d’Estiu. «Prada es converteix així en el punt de trobada de diferents sectors culturals i socials», i això continua donant sentit a l’UCE; ara i en el futur.

«La Universitat Catalana d’Estiu pretén nodrir la curiositat cultural i científica, remoure la consciència cívica, permetre la convivència de connacionals provinents de tots els territoris i de l’estranger, ser el fòrum privilegiat d’estudiosos i afeccionats, d’erudits i tafaners, de docents i discents, de productors i consumidors de cultura.»

Encara que hagin passat cinquanta anys de la primera edició, l’UCE «segueix sent necessària», perquè encara no hem assolit «les fites socials, culturals i polítiques que volem i que ens mereixem».

Llegeix l’article sencer al número de setembre de «Serra d’Or», en paper o en digital.