Cinema contra la islamofòbia

Des del 7 de novembre, i fins al 12, la Filmoteca de Catalunya serà l’escenari d’una nova edició de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani

Des del 7 de novembre, i fins al 12, la Filmoteca de Catalunya serà l’escenari d’una nova edició de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya. Durant aquests dies es podran veure 9 títols provinents de varis països, es faran col·loquis i altres activitats, tot organitzat per l’ONG Sodepau.

L’Iraq, convidat d’aquesta edició

Si l’any passat va ser Marroc, enguany és el torn d’una de les cinematografies menys conegudes del món àrab: la iraquiana. Inaugurarà la Mostra –el 7 de novembre a les 21h–  el film Hijo de Babilonia, de Mohamed Al Daradji, road-movie per les carreteres del país que emprenen un nen kurd amb la seva àvia que va guanyar el Giraldillo d’Or a Sevilla el 2010; i el celebradíssim documental Irak, año cero (Homeland: Iraq Year Zero), d’Abbas Fahdel, que reconstrueix la vida al país just abans de la invasió nord-americana i poc després d’aquesta. Dividida en dues parts i amb una duració de 334 minuts, la pel·lícula de Fahdel és un dels plats forts de l’any i una excel·lent oportunitat per veure’l a la pantalla gran.

Contra la islamofòbia, cinema

Els altres títols que formen part de la programació provenen de països com Algèria, Palestina, Líban o Egipte, i tots ells conformen una selecció idònia per a trencar amb uns prejudicis que estan molt vius en l’Europa convulsa dels darrers temps. Es tracta de sis pel·lícules de diferents gèneres i formats: Sense cinema (Bla cinima)Off Frame aka Revolution Until VictoryLos que quedan (Mayyel ya ghzayyel)Tramuntana (Rabih)Verd marcit (Akdar Yabes) i Caça de fantasmes (Istiyad Ashbah)Sense cinema és un documental de Lamine Ammar-Khodja provinent d’Algèria que parla d’un cinema de barri i les converses del director amb els veïns sobre el setè art i, per extensió, la societat de la ciutat i el país.Off Frame aka Revolution Until Victory, de Mohanad Yaqubi, també empra la no ficció per a recuperar imatges d’arxiu rodades per cineastes palestins, creadors i militants que durant els anys 60 i 70 van lluitar, càmera en mà, per a projectar la seva pròpia versió del relat del país d’Orient Pròxim. Per la seva banda, el documental Los que quedan, d’Eliane Raheb es situa a la frontera entre el Líban i Síria i retrata la vida d’un agricultor i restaurador cristià, els conflictes religiosos i socials als que s’enfronta, la lluita per la convivència i les repercussions de la guerra civil a Síria. El film egipci Verd marcit, de Muhammad Hammad, també parla de confrontacions de valors, en aquest cas en una ficció sobre una noia, l’Iman, que es troba en la tessitura, en el context del casament de la seva germana petita, d’haver d’enfrontar-se a una tradició que percep caduca. Finalment, la coproducció palestina Caça de fantasmes, guardonada a la Berlinale 2017, explica, amb converses i recreacions, l’experiència de diversos expresoners de centres israelians, a on també el director, Raed Andoni, va passar un temps reclòs quan tot just tenia 18 anys.

Convidats de l’onzena edició

Aquesta edició de la Mostra comptarà amb ponents que presentaran totes les sessions i entre els que hi haurà experts en cinema així com coneixedors dels països i situacions que retraten els films projectats. Tanmateix, a quatre de les sessions es comptarà amb la presència dels autors de les pel·lícules. Són l’iraquià Abbas Fahdel, director d’ Iraq, any zero (Homeland: Iraq Year Zero), el palestí Ramzi Maqdisi, actor de Caça de fantasmes (Istiyad Ashbah), l’algerià Lamine Ammar-Khodja, director de Sense cinema (Bla cinima), i la libanesa Eliane Raheb, directora de Los que quedan (Mayyel ya ghzayyel).

Abbas Fahdel és un cineasta i guionista iraquià que resideix a França des dels divuit anys. Va estudiar cinema amb directors com Éric Rohmer, Jean Rouch o Serge Daney i es va doctorar a la universitat Sorbonne de Paris. El seu primer llargmetratge va ser Retour à Babylone, un documental gravat l’any 2002 durant el seu retorn a Iraq, en el qual s’interroga sobre el destí de les seves amistats així com el destí que a ell li hauria esperat si no hagués marxat d’un país colpejat per la guerra i la dictadura. Un any més tard, 2003, davant la imminent invasió americana, torna a Iraq i hi grava Nous les Irakiens, pel·lícula que documenta la situació tan difícil que pateix el país fruit de la guerra. El 2008, grava el seu primer llargmetratge de ficció, L’aube du monde, aquesta vegada a Egipte. Irak, año cero (2015) és la seva última pel·lícula documental i la més ambiciosa. De cinc hores i mitja de durada, ha despertat l’interès de la crítica francesa i internacional.

Ramzi  Maqdisi és un i director i actor de cinema i teatre palestí nascut a Jerusalem i format al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Barcelona. Entre la seva filmografia hi consten, entre d’altres, els documentals Under the Sky (2012), que segueix el difícil dia a dia de dos homes palestins a Jerusalem, i Defying my Disability (2015), que explica les vicissituds i somnis de diversos ciutadans palestins que pateixen algun tipus de discapacitat. Com a actor ha interpretat obres als escenaris de Londres, Oslo o Barcelona i ha participat en diversos llargmetratges com Omar (Hany Abu-Assad, 2013), curtmetratges i en el documental de Raed Andoni Caça de fantasmes, a on es recrea el captiveri del director –que també coprotagonitza– en una presó israeliana amb diverses persones que, com ell, van passar per la mateixa experiència. Ramzi, no obstant, n’és l’únic actor professional.

Lamine Ammar-Khodja, nascut el 1983 a Alger, creix a Bab Ezzouar, una barriada de la capital. El 2003 marxa a França inicialment per estudiar-hi informàtica. Després diversos curtmetratges i un màster en realització de documentals a Lussas realitza el seu primer documental, Demande à ton ombre, el 2012. La pel·lícula va ser presentada al MoMa a Nova York i a diversos festivals internacionals com el FID Marseille on va rebre el premi a la Millor òpera prima. El 2015 realitza una residència en el marc del Programa Louis Lumière.

 la libanesa Eliane Raheb, directora de Los que quedan (Mayyel ya ghzayyel).

Eliane Raheb és una directora i documentalista libanesa. Va començar la seva carrera dirigint tres documentals molt exitosos; So Near Yet So FarIntihar i Hayda Lebnan (2008), projectat internacionalment i guanyador del Premi a l’Excel·lència del Festival Internacional de Cinema Documental de Yamagata. El 2013 Raheb va estrenar el llargmetratge documental Layali Bila Nawm amb el que va guanyar 5 premis al Festival Internacional de Cinema Bird’s Eye View de Londres. Los que quedan és el seu darrer treball.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació