Cinc vides a Google Trends

27.01.2016

Hi ha moltes maneres de dibuixar una vida. Si Picasso sabia captar l’ànima de les persones amb el traç d’un gargot, Google és capaç de perfilar els moments més notoris d’una vida amb una precisió sismogràfica.

Infanta Cristina

Infanta Cristina

Des de 2004, Google registra les cerques que els usuaris fan al seu cercador i en fa una traducció gràfica a Google Trends, amb unes infografies que recorden les palpitacions bursàtils. Sí, Google Trends ens demostra que la vida és dramàtica. I que les cerques que fem a Internet cotitzen en el mercat de les paraules clau, generen valors i alces en funció de la curiositat compulsiva dels usuaris.

Són sovint els instints més baixos i primaris els que governen aquestes fluctuacions. Ens hem entretingut a resseguir les vides de diversos personatges de la nostra vida pública (si no ets famós, no surts a Google Trends) i n’hem fet aquesta tria. Analitzem-les una per una.

1. La Infanta Cristina

Els registres de la Infata Cristina il·lustren gràficament l’interès que ha despertat al cercador. El juny del 2005 va tenir una punta important, que va coincidir al naixement de la seva filla Irene de Todos los Santos. L’interès que va suscitar aquest joiós esdeveniment només es va superar el febrer del 2013 i març del 2014 amb els successius escàndols provocats pel hobby (o més aviat lobby del seu marit, Iñaki). El terratrèmol del 2014, com veieu, ha tingut rèpliques que encara reverberen fins al gener del 2016. Conclusió: l’atenció negativa sempre ven més que la positiva.

Infanta Cristina

2. Jordi Pujol

El cas de l’expresident de la Generalitat és parcial, però significatiu. Parcial perquè Pujol ha fet tota la seva carrera política abans de 2004, data d’inici de Google Trends. Però la gràfica és significativa perquè il·lustra de manera dramàtica l’impacte que va provocar la seva confessió el juliol de 2014. Si disposéssim de dades més reculades, segurament podríem veure en forma de muntanyes russes el cas banca Catalana, les seves successives victòries electorals, el seu ascens a l’Aneto, etc. Sigui com sigui, el terratrèmol de l’estiu del 2014 és digne d’un vuit a l’escala de Richter.

Jordi Pujol

3. Steve Jobs

El cas de Steve Jobs il·lustra de manera palmària que el gest més notori que farem al llarg de les nostres vides és morir. La fama que va tenir Steve Jobs en vida o la gloriosa posteritat que li hem dispensat després de la seva mort, no són res al costat de l’impacte de la seva defunció. La infografia de Steve Jobs que es desprèn de Google Trends és paradigmàtica dels ídols del pop. Si busqueu la sismografia de David Bowie o Michael Jackson us trobareu amb un traç semblant.

steve jobs

4. Teresa Forcades

El cas de Teresa Forcades és molt útil per entendre la construcció i gestió d’una reputació. L’octubre del 2009 va publicar el vídeo “Campanas por la gripe A”, en què denunciava la complicitat de l’OMS amb les farmacèutiques. L’impacte d’aquell missatge gravat, que es va convertir en viral, va generar un gran debat i va marcar el seu perfil públic de manera indeleble.

Les dues puntes posteriors responen a dues accions molt definides de la seva entrada a l’arena política. L’abril del 2013 va anunciar amb Arcadi Oliveres la creació del Procés Constituent a Catalunya. La segona repuntada coincideix amb l’anunci de la seva sortida del convent benedictí el juny del 2015 per dedicar-se a la política.

Després s’ha vist que la carrera política de Teresa Forcades ha quedat frenada. El seu salt a la política va coincidir amb la mort d’un nen d’Olot que no s’havia vacunat i bona part de l’establishment mèdic ha aprofitat aquesta oportunitat per carregar contra el discurs alternatiu de Teresa Forcades. La sismografia del personatge ajuda a entendre que la seva incursió en la política hagi quedat frustrada. El discurs antivacuna és un precedent molt accentuat que podria haver acabat pesant execssivament damunt de les seves aspiracions polítiques.

teresa forcades

5. Anna Gabriel

El cas d’Anna Gabriel il·lustra de manera molt visual l’interès que ha suscitat la diputada de la CUP i la pressió mediàtica a què ha estat sotmesa durant el darrer tram de la negociació amb JuntsxSí. També és interessant que s’hagin registrat dades de la seva activitat durant tots aquests anys, amb una punta interessant l’any 2004 que seria bo d’investigar. La sismografia d’Anna Gabriel respon al perfil d’algú que ha tingut una gran notorietat en el present més immediat. Està per veure si la diputada de la CUP continuarà captivant l’atenció del personal i quines fluctuacions tindrà la seva cotització pública.

Alerta final per a navegants: si feu egosurfing a Google Trends us podeu endur un bon desengany.

anna gabriel