Cinc reptes del món editorial en català

8.10.2015

Una de les taules rodones de la Setmana del Llibre en Català va debatre amb mirada calidoscòpica quines són les tasques i objectius pendents d’un sector que lluita enmig de la crisi econòmica per la plena normalitat. La Victòria Miró va assistir-hi i n’ha escrit aquest article.

Aniol Rafel, Patrícia Gabancho  i Francesc Marco | La Setmana

Aniol Rafel, Patrícia Gabancho i Francesc Marco | La Setmana

La 33ena edició de la Setmana del Llibre en Català va deixar bon regust de boca. L’augment d’expositors i visitants va propiciar un 26% de la facturació respecte l’any anterior, amb un total de 304.000 euros. I al marge de les xifres va celebrar la consolidació de l’emplaçament de la plaça de la Catedral, on es va fer per quart any consecutiu.

En la reentré literària, es van donar a conèixer les novetats de les editorials, i en les casetes de llibreries, editors i institucions van fer visibles fins a 11.200 títols diferents corresponents a les revistes i llibres disponibles en català. Però a banda d’actuar com a aparador del mercat del llibre en català, La Setmana també va servir per programar més de 200 activitats.

Precisament una de les taules rodones va voler fixar-se en l’estat del llibre en català. Sota el títol “Què me’n dius del món editorial en català?” la Plataforma per la Llengua va convidar persones del sector: editors, llibreters i escriptors, que van reflexionar amb mirada calidoscòpica sobre quins són els reptes que encara té per assolir.

Guanyar visibilitat a les llibreries

“La literatura en català no està ben exposada a les llibreries. I hi ha tant excés de literatura en castellà que correm el risc que nosaltres acabem sent uns indis”. La llibretera Montserrat Úbeda, de la llibreria Ona, va assenyalar directament al punt de venda com un dels reptes que té encara la literatura en català.

Actualment les grans cadenes de llibreries, les vendes de les quals s’enduen bona part del pastís de facturació, atorguen molta més visibilitat als llibres editats en castellà. I en les llibreries independents, el llibreter ha de calibrar bé el que pot agradar als seus clients i quin encaix té amb les seves apostes i recomanacions.

“A mi el que m’agradaria és que entréssiu en una llibreria i comptéssiu quants prestatges hi ha en català i quants en castellà”, va demanar Úbeda per prendre consciència del desequilibri actual. “Quan vaig obrir Ona la idea era suplir una mancança. Perquè a les llibreries no es troba poesia en català, els clàssics en català no es troben. L’espai d’Ona era per això. Potser -tant de bo- algun dia ja no caldrà”.

Les dades de vendes de llibres durant l’any es decanten en un 66,6% pels publicats en castellà, i en un 27,8% pels que estan en català, segons dades de l’últim Baròmetre de la Comunicació i la Cultura del 2013. La resta fins a arribar al 100% és en d’altres llengües. Així les coses, només un cop a l’any aquesta preeminència del castellà es veu alterada: Per Sant Jordi, quan un 54% dels llibres venuts són en català, per un 46% en castellà.

Abastar tots els gèneres

“Voldria veure que tot està cobert, des de la novel·la, a l’assaig, als còmics, o a l’autoajuda”, va apuntar Úbeda en segon lloc. Des de l’editorial Llibres del delicte, Marc Moreno va considerar que hi ha camí per recórrer: “En el cas de la novel·la negra, hi va haver un primer moment d’explosió i després una davallada. La majoria d’autors no es tradueixen al català i els autors d’aquí no tenen gaire repercussió”. Per això va reclamar “una mica de xovinisme”. I va subratllar que un dels punts forts de la novel·la negra és precisament que pot tractar problemes reals de la societat alhora que descriu la cultura en què es produeixen. “Si volem parlar dels problemes d’aquí tenim molts temes. Trobo a faltar autors que descriguin els nostres problemes, els que vivim ara, que trobem al carrer”.

Diversitat editorial

La proliferació de petites editorials independents en els darrers anys i l’alenada d’aire fresc que ha suposat per al mercat del llibre en català -davant d’un escenari de creixent concentració empresarial al voltant d’un gran grup- va subratllar-se durant la conversa. Aquestes editorials independents afronten dues dificultats: són petites i editen en català. Però precisament la seva estructura minsa i uns costos reduïts els

Montserrat Úbeda de la Llibreria Ona | La Setmana

Montserrat Úbeda de la Llibreria Ona | La Setmana

permeten no només sobreviure, sinó apostar per aquells llibres que una altra editorial  descartaria per no tenir una previsió de grans vendes. De fet, moltes d’aquestes editorials independents han nascut ja en plena crisi, per tant saben el pa que s’hi dóna. Aquest és el cas de Periscopi, un segell nascut el 2013. El seu editor, Aniol Rafel, va defensar obertament el seu paper en el sector i va recordar que va ser precisament la necessitat de cobrir l’espai vacant deixat per les grans editorials un dels principals motius que els va impulsar a sortir.

“Nosaltres podem assumir un tipus de llibres que a d’altres -que busquen grans tiratges- no els interessen, però que tenen els seus lectors”. A més, va reivindicar que són precisament les petites editorials les que estan assumint riscos com el de descobrir nous autors. “Ens llegim absolutament tots els originals que ens arriben. Altra cosa és que anem lents, perquè som pocs. Però els llegim tots.”

Guanyar-se la vida com a escriptor

Qui viu del que escriu en el sector del llibre en català? La precària situació dels autors en català i el repte de la professionalització van encendre el debat. Ningú va parlar de les xifres, però el darrer estudi de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), publicat a finals del 2014, va exposar que són un 10% del col·lectiu els que poden viure de l’ofici, poc més de 100 escriptors. La xifra es manté igual des del 2007, any previ a l’inici de la crisi, però el que ha canviat són els ingressos, que han caigut de mitjana un 31%.

La periodista i escriptora Patrícia Gabancho va posar-hi la nota optimista i va considerar que tot i que “escrivint en català i no ficció és difícil perquè la parcel·la de mercat és molt petita”,“força novel·listes que conec sí se la guanyen”. Això sí, va matisar, no ho fan exclusivament dels ingressos per les obres que publiquen sinó també de classes, conferències, articles i d’altres feines relacionades. I per últim va demanar-se si ara no hi ha més nous escriptors en català que en castellà, i si això no ha de voler dir que anem cap a un canvi de tendència.

Ampliar mercat

El repte majúscul. Sumar lectors. Fa només tres anys que els lectors en català van poder dir “Som un milió”. I malgrat que es van esgarrapant punts en cada estudi i ara ja se supera el 26% de lectors que llegeixen llibres en català tothom coincideix que la clau de volta de tot plegat és aconseguir ampliar el mercat. Ampliar mercat sumant persones que ja són lectores al català.

Un exemple de la situació actual va poder-lo constatar el moderador de la taula rodona, el periodista Xavier Pérez Esquerdo, quan es va atansar a preguntar als assistents que omplien cap a tres quartes parts les cadires pel públic quina relació tenien amb els llibres en català. Un home d’uns seixanta anys va respondre breument, anant amb peus de plom: “No parlo bé el català i no llegeixo llibres en català”. Una altra dona va afirmar que ella sí que en llegia, però va reclamar que caldria que les edicions en català i en castellà es publiquessin alhora, que costessin igual, i que el traductor fos bo.

En la mateixa línia, Aniol Rafel, de Periscopi, va dir que considerava que un bon traductor avui dia ja és un reclam, però que somia que un dia sigui un factor determinant per decidir la compra d’un llibre. I que publicar traduccions en català d’autors estrangers és una bona manera d’obrir mercat i fer nous lectors.

A pocs dies del 27-S, la Patrícia Gabancho va introduir un “speech” polític sobre la història de Catalunya per concloure que “quan votem també estem votant com construïm el mercat”. En aquest sentit, i preguntat pel moderador, sobre si una hipotètica independència de Catalunya podria aconseguir la normalització del català, Francesc Marco, historiador i membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua, va assegurar que “sense dubte tindria una influència” i que “el sector públic té un paper a jugar, com també el consumidor perquè tenim un mercat prou digne, comptat el País Valencià i les Illes”.

No hi va haver temps per a més, i amb la copa de cava a la mà ja ningú es va atrevir a afrontar com incorporar al bàndol lector les persones que no llegeixen cap llibre en tot l’any, un 37% dels joves catalans entre 15 i 29 anys.