Cinc països que no sabies que existien

11.12.2014

Al món hi ha cinc estats que, tot i haver-se declarat independents, no han aconseguit que la seva sobirania sigui reconeguda per la comunitat internacional ni per les Nacions Unides. Són països fascinants, no necessàriament perillosos, que es troben en els llimbs de la diplomàcia. En la complexa teranyina d’interependències de les relacions internacionals, han caigut en la dimensió desconeguda. L’intrèpid fotògraf Narayan Mahon n’ha fet tot un reportatge que ara s’exposa al Madison Museum of Contemporary Art, a Wisconsin. Sabeu quins països són?

Mahon-Nagorno_Karabakh_01-HR.jpg.CROP.original-original (1)

S’acaba d’inaugurar a Wisconsin l’exposició Narayan Mahon: Lands in Limbo. El Madison Museum of Contemporary Art presenta un viatge fotogràfic per cinc països que surten a la viquipèdia però que no compten amb un reconeixement oficial de la comunitat internacional: Abkhàzia , L’Alt Karabagh, Somalilàndia, Transnístria i La República Turca de Xipre del Nord.

En declaracions a Jordan G. Teicher, de Slate, Mahon explica que no pren partit a favor ni en contra de la independència d’aquests països, sinó que es proposa mostrar al món una realitat amagada.

Narayan Mahon és un fotògraf multipremiat que ha treballat pels mitjans més prestigiosos del món, com ara The Economist, ESPN MagazineThe Guardian, The New York TimesThe New Yorker, entre molts d’altres. Mahon pertany a l’estirp de fotògrafs socialment compromesos, de l’escola de Sebastiao Salgado, Mary Ellen Mark i Susan Meiselas, el treball dels quals integra els valors estètics i el gust formal amb les necessitats informatives del fotoperiodisme. Aquesta escola es pot remuntar encara més amunt, a aquella generació de fotògrafs del segle XX, com Robert Capa o Henri Cartier-Bresson, que buscaven en la imatge documental aquella expressivitat que els permetia introduir en la seva obra un punt de vista més personal.

Per Mahon el missatge i el mitjà són indestriables. En desafiar el concepte d’objectivitat fotogràfica, aquests fotògrafs també qüestionaven el valor, fins i tot la capacitat del fotògraf per retratar i procurar una informació neutral o immediata. L’objectiu de la fotografia documental, doncs, no és només captar la veritat sinó més aviat desvelar ‘la poesia de la vida”, per dir-ho en una frase de Cartier-Bresson que Mahon subscriuria plenament.

En les seves fotografies Mahon capta l’experiència d’individus i comunitats que malden per definir la seva identitat, sigui ètnica o cultural, en un context en què l’autodeterminació ha comportat dos grans sacrificis: pobresa i l’aïllament extrems.

Transnistria | Foto de Nayan Mahon

Transnistria | Foto de Narayan Mahon

Mahon es va interessar de ben jove per aquests països que viuen als llimbs de la diplomàcia. El 2005, durant una estada acadèmica a Polònia, es va aventurar a viatjar des d’Ucraïna a Moldàvia. Va pasar per Transnístria, un país que va declarar-se independent de Moldàvia el 1990, i que actualmente només compta amb el reconeixement de tres països de les Nacions Unides. “Vam arribar a la frontera i ens van fer baixar del tren”, explica Mahon en una entrevista al digital americà Slate. “Jo era l’únic passatger que no tenia nacionalitat ucraïnesa o moldava. Els aduaners em van plomar les butxaques. No m’ho podía creure. Quina mena de lloc és aquest?”

Viatjar a tots aquests països no ha estat fàcil. La majoria no tenen aeroport. Aconseguir un visat requeria protocols complicats, i només els expedien funcionaris en països veïns. “Un cop ets en un d’aquests països has de vetllar per no perdre el passaport, perquè si l’extravies ja estàs fotut. Enlloc no hi trobaràs una ambaixada americana. De fet els Estats Units no volen per res del món que hi posis els peus. Si et fiquessis en un embolic, el problema seria com sortir del país”.

Un cop es trobava en un d’aquests països, Mahon procurava connectar amb la gent autòctona o amb estrangers d’organitzacions humanitàries perquè el guiessin. Tot i que generalment se sentia força segur, sovint se’l miraven amb recel: no deixava de ser un estranger amb una càmera, i això li va comportar tres detencions en un sol dia a Abkhàzia i un altre arrest a Transnístria mentre fotografiava una desfilada militar.

 

Mar negre. Sukhumi. Abkhàzia  2007 | Foto de Nayan Mahon

Mar negre. Sukhumi. Abkhàzia 2007 | Foto de Narayan Mahon

 

Vet aquí els cinc països recollits a l’exposició Narayan Mahon: Lands in Limbo. (Font: Viquipèdia)

Abkhàzia

o Abcàsia és una república autodeclarada independent del Caucas, per bé que la comunitat internacional la reconeix com a part de Geòrgia. Es va separar de Geòrgia el 1992, cosa que va donar lloc a una guerra que va acabar el 1993.

L’Alt Karabagh

és una regió de l’antiga República Socialista Soviètica de l’Azerbaidjan, de població armènia, actualment en rebel·lió, que des del 10 de desembre de 1991 gran part de la qual està sota la tutela de la República d’Artsakh, nom armeni de la regió en el seu conjunt. És coneguda també per l’antic nom rus de Nagorno Karabakh (Нагорный Карабах). Està situada a la regió de la Transcaucàsia i limita amb la Regió del Karabakh (Baix Karabagh) i la regió de Siunia.

Somalilàndia

(Soomaaliland en somali) és un antic protectorat britànic situat a la regió nord-oest de Somàlia, a la Banya d’Àfrica. El mes de maig de 1991, els clans del nord de Somàlia proclamaren la independència de la República de Somalilàndia, que inclou cinc de les divuit regions que formaven Somàlia, un territori de 137.600 km² que limita a l’est amb Somàlia (després amb l’autoproclamada República de Puntlàndia), al sud i a l’oest amb Etiòpia, a l’oest amb Djibouti i al nord amb el golf d’Aden La capital n’és Hargeisa, a l’oest del país.

Un jove a Burao, Somalilàndia, 2008 | Foto de Nayan Mahon

Un jove a Burao, Somalilàndia, 2008 | Foto de Narayan Mahon

Transnístria

Anomenada oficialment República Moldava de Transnístria és un estat autoproclamat independent situat entre Moldàvia i Ucraïna. El nom prové de la situació geogràfica de la regió, és a dir, més enllà del riu Dnister o Dnièster. Fent referència al riu, en alguns mitjans ha rebut també el nom de Transdnister oTransdnièster.

La República Turca de Xipre del Nord

(RTXN) (en turc: Kuzey Kıbrıs Türk Cumhuriyeti, KKTC) és l’estat proclamat el 15 de novembre de 1983 per la població turca de l’illa de Xipre després de l’ocupació del terç nord de l’illa per part de Turquia el 1974. La RTXN només és reconeguda pel govern de Turquia. La resta de governs i les Nacions Unides reconeixen la sobirania de la República de Xipre sobre tota l’illa. L’Organització de la Conferència Islàmica reconeix la RTXN com a estat constituent sota el nom d’Estat Turc Xipriota.

 

Barberia a Lefkosa, a la república turca del Nord de Xipre | Foto de Narayan Mahon

Barberia a Lefkosa, a la república turca del Nord de Xipre | Foto de Narayan Mahon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

11 Comentaris
  1. M´agrada molt aquest projecte que dóna a conèixer una realitat que per la majoria de persones ( jo inclosa) ens és desconeguda. La veritat és que només els noms ja tenen una sonoritat que desperta l´interès…Somalilàndia, Transnístria…com quan ets petit i et llegeixen un conte on surten noms exòtics i llunyans…i et venen ganes de visitar-los.

    Així m´ha succeït a mi després de llegir el vostre article i de veure les fotografies.
    Qui sap si la meva propera destinació serà alguna d´aquestes repúbliques…
    Gràcies per compartir tots aquests articles tan interessants.

    • Llevat de la Turquia Xipriota, la resta d’aquests països independents també m’eren desconeguts fins avui. Però, com tu, Mª José, també em suggereixen com surgits d’un conte… d’un conte, p.ex., d’en Pere Calders quan parlava d’Antaviana: “Antaviana? Sí, sí. Podria ser el nom d’un continent llunyà, una mica perdut i mal explorat, amb indis i plantes carnívores. Si en descobrís un de semblant…”. A tu et venen ganes de visitar-los com a mi -després de llegir una entrevista a Josep Mª Espinàs- em van venir ganes de descobrir Les Albaredes (i, de pas, Barranco,). L’Espinàs va preguntar a un pagès si li podia donar raó de Les Albaredes, i la resposta del vell home -parafrasejant-la una miqueta- va ser l’ham que em va dur a una autèntica càpsula del temps, a una “Lands in Limbo”: “Les Albaredes? Les Albaredes és un país que no ha existit mai.” Records, Mª José i petons.

    • Home Miquel! Jo preferiria veure la República Catalana en una llista que inclogui països com Holanda o Estònia, no una llista de nacions pobríssimes, aïllades, maltractades per tothom i no reconegudes gairebé enlloc!

      Molt bo l’article, moltes gràcies.

  2. Molt curiós i a la vegada interessant. Perquè no surten aquestes coses a la premsa, en lloc de tantes coses supèrflues com les que llegim dels “famosets”?
    Molts gràcies per l’article.

  3. N’hi ha mes de 5. S’hauria d’afegir Ossètia del Sud. I altres sense reconeixament per part de l’ONU o parcial: Palestina, Kosovo i Sahara Occidental

  4. “no necessàriament perillosos” ???
    Perillós pels que hi viatgen? Per la gent que hi viu? Perillosos són els srus governs o les seves gents? En tot cas, en alguns països hi ha certs conflictes i en d’altres no. Pensar que el món és hostil és un gran prejudici dels que no viatgen.