Cinc concerts de música antiga

Em trobo amb el Josep M. Dutrèn dos dies abans de l’arrencada del Festival FeMAP, que s’inaugura aquest divendres a La Seu d’Urgell. Dutrèn arriba esbufegant, parlant pel mòbil. No ha de ser fàcil coordinar un festival amb tantes localitzacions, i sovint tan poc accessibles. Em diu que aquest estiu farà més de 10.000 quilòmetres entre els mesos de juliol i agost, entre anades i vingudes per acompanyar la vintena de formacions que ha convidat al festival. Entre els dos equips que transportaran músics i instruments amunt i avall faran 15.000 quilòmetres pel Pirineu. “El FeMAP segurament és el festival on es consumeix més benzina del món. Vam demanar una esponsorització a Repsol però no ens van fer cap cas”. Demano a Josep M. Dutrèn que em recomani cinc concerts del FeMAP d’enguany.

1. Les quatre estacions d’Antonio Vivaldi

És una producció pròpia del FeMAP i una de les apostes clares del festival. “Enguany hem vist necessari programar una obra popular del repertori barroc. Vivaldi serveix per acostar al FeMAP gent que potser s’espanta quan sent a parlar de música antiga però que es reconeix en Vivaldi, un compositor que era una assignatura pendent del festival. Hem encarregat la producció al violinista lleidatà Joan Espina, qui s’ha envoltat d’un potent planter d’instrumentistes especialitzats en la interpretació amb criteris històrics que tenen o han tingut alguna relació amb els territoris FeMAP”. Actuen l’1, 2 i 3 de juliol a les tres capitals del FeMAP, La Seu d’Urgell, Puigcerdà i Berga, respectivament.

 2. Capella de Ministrers. Mediterraneum-Ramon Llull

La Capella de Minstrers és una de les grans formacions de música antiga de la Península. El valencià Carles Magraner, un dels grans de la viola de gamba, n’és el director. I enguany amb motiu dels 700 anys de la mort de Llull, ha preparat un repertori de les músiques que Llull es trobava en els seus periples, la música que suposem que es tocava al seu temps. “El fet que siguin músiques orientals, gregues i turques, fa que hi trobem una instrumentació poc habitual, sobretot pel que fa a la percussió”, em diu Dutrèn, que ja m’avança que m’encisaran la cítara, el setar, el bulgarí, el duduk o el kanun. Magraner ens proposa un itinerari musical per la Mediterrània medieval que va recórrer Llull en els seus viatges. Comencen el seu pelegrinatge des de Mallorca a Rocamadour i Santiago de Compostel·la l’any 1265. Continuen per Barcelona i Montpeller per visitar el rei Jaume II, on va escriure la seva “Ars Demostrativa’’ (1283). Roma, Gènova, Lió, Marsella, Avinyó o Nàpols són altres de les ciutats que visitaran musicalment juntament amb Xipre, Jerusalem, l’Armènia Menor i Tunísia. Xavier Alern ha entrevistat Carles Magraner a Núvol a propòsit d’aquest projecte lul·lià. Actuen el 13, 14 i 15 de juliol a Andorra, Tremp i Bagà respectivament.

3. Música reservata de Barcelona. Officium defunctorum

És un dels grans grups de la polifonia a Catalunya i enguany celebren els 25 anys. Al llarg de tot aquest temps, diversos directors convidats han aportat la seva experiència al treball del grup, que no té un director fix, fet que els ha donat una gran flexibilitat. “És la primera vegada que participen al festival, i celebrarem el seu aniversari”, diu Dutrèn. No fa gaire van fer de cor en l’espectacle de Llull de Carles Magraner, estrenat al Saló del Tinell. Els dies 6 i 7 d’agost presenten una missa de difunts.

4. Quixote Quartet i Carles Canut. Les músiques del Baró de Maldà

“El Baró de Maldà es pensava que era Carles III i sempre convidava gent a casa seva perquè hi fes concerts. Aquesta és una producció pròpia del festival que ja volíem fer l’any passat, però la vam haver d’ajornar per la disponibilitat del Carles Canut, que a banda de ser de Gerri de la Sal, és l’actor perfecte per a aquest paper”, em diu Dutrèn. El Baró de Maldà era un intèrpret aficionat, que incorporava als seus escrits qualsevol activitat musical en la qual participés o de la qual tingués notícia. I aquí volem recrear l’univers musical del baró i el paisatge sonor de la ciutat de Barcelona al segle XVIII. Actuaran els dies 7 i 8 d’agost a Tremp i a la Vall de Boí respectivament.

5. La Ritirata. J. Haydn, L. Boccherini i J. C. de Arriaga.

La Ritirata és un grup basc, dirigit per Josetxu Obregón, però també té components de fora, com el japonès Hiro Kurosaki. Al FeMAP faran un recorregut musical que anirà des del classicisme de Haydn als tocs peninsulars de Boccherini per mostrar la revolució que suposà la música d’Arriaga en la seva època. “La idea és mostrar quines eren les fonts o precursors d’Arriaga”. La Ritirata pren nom de l’últim moviment del quintet de Boccherini, “La Musica Notturna delle strade di Madrid”. Actuaran els dies 25, 26 i 27 d’agost a Escaldes-Engordany, la Seu d’Urgell i Alp respectivament.