Cinc anys de Pedra foguera

16.05.2013

Aquest mes de maig fa cinc anys que es publicà l’antologia Pedra foguera. A l’actualitat n’han aparegudes moltes i aquest és un símptoma de salut literària del país. Els catàlegs de poetes i una petita mostra de la seva obra permet crear circuits de recitals i nodrir els festivals que es van celebrant arreu del país. 

Pedra Foguera a Mallorca

Ara fa justament cinc anys va sortir al carrer Pedra foguera, antologia de poesia jove dels Països Catalans (Ed. Documenta Balear, 2008). Aquesta antologia va sorgir de les inquietuds del Col·lectiu i revista Pèl capell i va comptar amb el suport de la Federació Llull que engloba Ómnium Cultura, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià. Amb tot això es va anar perfilant una de les antologies que va sonar més durant aquell any. Entre els criteris per editar-la hi havia el de cobrir tota la zona lingüística de parla catalana, tot i que no van poder trobar a temps cap representant de Lleida, la Franja, Catalunya Nord ni l’Alguer. Finalment foren 28 autors menors de trenta anys: Edgar Alemany, Clara Fontanet Abrines, Joan Fullana Company, Joan Tomàs Martínez Grimalt, Pau Castanyer i Fe, Àngel Igelmo Segura, Emili Sánchez-Rubio, Carles Rebassa, Glòria Julià Estelrich, Jaume C. Pons Alorda, Pau Vadell i Vallbona, Pere Antoni Pons, Ivette Nadal, Blanca Llum, Anna Enrich, Laia Martinez i Lopez, Jordi Nopca, Eduard Carmona, Rubén Luzón, Isabel García Canet, Mireia Calafell i Obiol, Martina Escoda i Margenat, Andreu Galan i Martí, Ferran López i Abad, Josep Pedrals, Martí Sales i Sariola, Joan Duran i Ferrer i Joan Mahiques Climent.  La majoria de poemes eren inèdits o publicats a blogs de la xarxa. L’ambient fou molt propici i existí un punt de trobada important, un temple de la poesia com l’Horiginal del carrer Ferlandina de Barcelona. Allà es trobaven cada dimecres un nodrit grup dels poetes que anaren a parar a l’antologia. Els padrins foren Enric Casasses que feu el pròleg i Perejaume que il·lustrà la portada. A més a més un homenatge certer a Josep Palau i Fabre, que inicialment havia de fer el text introductori i que no es va veure en cor. Morí durant el procés d’edició de l’antologia i es va tancar el llibre amb un sentit record.

Cinc anys després d’aquesta antologia molts dels autors han acabat esdevenint poetes ben actius i alguns guardonats. Molts ja han publicat més d’un llibre i formen part del futur de la poesia al nostre país. Tot i que aquella espira s’ha anat dispersant, són molts els projectes i llibres que han anat encenent les espires i mantenen el foc de la poesia catalana. Un exemple de la guspira és el sorgiment de la col·lecció La Cantàrida —abans depenent de Documenta Balear i ara del nou segell Xicra Edicions—, autors que publiquen entorn de LaBreu, molt present a l’Horiginal o l’il·lusionant sorgiment de Terrícola, una editorial fundada pels poetes Laia Noguera i Esteve Plantada o AdiA Edicions, que al setembre també iniciarà el camí poètic a Mallorca.

Preparant la Pedra foguera

A partir d’aquell moment s’han anat publicant molts altres projectes comunitaris. Ara hi ha al carrer Poetes emprenyats de la mà de Setzevents, a partir d’un recital que es feu a Plaça Catalunya durant la seva ocupació per part dels indignats. Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual de Triallibres, que té el seu precedent valencià a l’antologia Ai València (2003) —que ara tornarà a editar-se, revisada i ampliada— amb poemes sobre València. Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys de Viena, una totxana de catàleg poètic i darrerament Donzelles de l’any 2000 de l’Editorial Mediterrània, que agafa el relleu també de Quàntiques i té una representació extensa de la poesia femenina del país.

Cada una d’elles amb els seus errors i els seus encerts, però totes a favor de la poesia. Així, després de l’antologia Ai València (2003) i de Pedra Foguera, antologia de poesia jove dels Països catalans (2008), els darrers anys s’han anat bastint una sèrie d’obres de consulta i catàleg no realitzades des de la històrica antologia de Les Darreres Tendències de la Poesia Catalana (1968-1979) de caire programàtic.

Esperem que continuï aquesta envestida i el país al complet —no només el Principat— sigui un territori poètic lliure. La cultura i els seus artistes són el valor més segur per la continuïtat i l’empenta de futur d’un poble i una comunitat.

Llegiu aquí la notícia sobre l’antologia en el moment de la seva publicació.

Aquí podreu llegir l’entrevista sobre Pedra Foguera.