Ciència i art, la fórmula Cosmocaixa

16.10.2018

Entrem al museu Cosmocaixa i veiem un tou de grups escolars que s’organitzen per fer-hi una visita. El museu manté viva l’ànsia de descobrir que, al llarg del “procés educatiu”, l’agenda escolar i el decurs frenètic del temps aplaquen. Però és en aquesta edat que es desperta la curiositat, es forma el talent i es juga amb les habilitats. Com va dir el científic Joan Massagué, “s’ha de posar més èmfasi en la ciència durant l’educació primària amb la finalitat de valorar el prestigi social dels científics, sobretot abans dels 10 anys, edat en la qual els individus comencen a definir el seu talent”. El museu s’hi suma amb el lema On la ciència es converteix en experiència, perquè el contacte sigui el més directe possible.

“Hem caminat damunt la lluna”, pàgina 24. ©Hergé

La temporada 2018-2019 del museu de l’Obra Social “la Caixa” compta amb tres noves exposicions principals -“Tintín i la Lluna”, “Miralls i Sabres” i “Mastodons”– i d’altres propostes que ens expliquen Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària “la Caixa”, Jordi Portabella, director de l’Àrea de Divulgació Científica i CosmoCaixa de la Fundació Bancària “la Caixa” i Lluís Noguera, director de CosmoCaixa.

Com indiquen, l’edició anterior va tancar amb un balanç excepcional: acudiren al museu 1.025.198 visitants -dels quals 198.700 eren alumnes-. Cosmocaixa és, doncs, un eix d’atracció pedagògic d’escoles, docents i de tots els públics en general cosa que el diferencia d’altres museus. A més, encara que en primer lloc es destini a la gent del país, també és un centre de referència per a països veïns com França, moltes escoles de la qual s’han interessat per la seva tasca.

La cultura vertebra la ciència

Una de les particularitats de Cosmocaixa és el fet de cohesionar tot allò que explica. No presenta nocions aïllades superficials; el recorregut que basteix té un sentit. Combina l’art i els referents culturals afins a la temàtica en qüestió per establir lligams entre les àrees científiques desenvolupades al llarg de la història de la humanitat. Les activitats, conferències i exposicions es refereixen a un mateix àmbit, de manera que es consolida l’aprenentatge des de diferents perspectives. Com bé diu Portabella, “es crea un ecosistema d’exposicions i conferències que fan relació a tallers familiars i de caràcter escolar per donar una visió holística del que volem transmetre a la població”.

L’ètica i la preocupació humana sobre què ens depararà el futur de la robòtica donen peu a l’exposició i cicle de conferències “Robots, els humans i les màquines“, que qüestiona aspectes similars als de l’exposició +Humans del CCCB. Portabella considera “la proposta conceptual clau tenint en compte l’alta incidència i el debat que generen els avenços de la robòtica i la intel·ligència artificial”. Un altre dels cicles de conferències tractava sobre “les noves fronteres de l’astrofísica“, totes encapçalades per dones. “Encara que ja no s’hauria de dir que totes les ponents eren científiques, és bo de fer valdre”, apunta Durán.

A través del còmic, la figura de Tintín presenta la segona exposició que veurà llum a mitjans de desembre per homenatjar l’arribada de l’home a la lluna i celebrar-ne els 50 anys d’aniversari. 17 anys abans que Neil Amstrong trepitgés sòl lunar, Tintín ja hi va ser el 1952 al còmic “Hem caminat damunt la Lluna” així com Jules Verne el 1865 amb l’obra “De la Terra a la Lluna”. Coneixerem com la imaginació i la tècnica ens hi han portat des de les primeres observacions de Galileu el 1609 fins a la tecnologia que fa possible el viatge espacial i com ha repercutit en la nostra vida. Comptarem amb originals del Museu Hergé de Bèlgica, coneixerem la Lluna i com es prepara un viatge espacial avui i en el passat i es duran a terme simulacions per saber quan peses a la lluna i com s’està en estat de gravetat.

El País de les Meravelles és l’element literari que ens endinsa, com va fer Alícia en la ficció, a “Miralls: dins i fora de la realitat” amb col·laboració del Museu de matemàtiques de Catalunya (MMACA) i amb l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Estarà disponible a partir del 15 de març i, segons Portabella, “és l’exposició més disruptiva de producció pròpia a partir de la reflexió del mirall, un element quotidià que explica fenòmens científics de la realitat a partir de les matemàtiques i la manipulació de la llum”. Durán, però, va a l’arrel de l’assumpte. Sabedors que les matemàtiques és una de les assignatures més desvalorades entre els nens i tal com ens les expliquen poden resultar feixugues- una apreciació molt distant del que realment són- “l’exposició intenta reconciliar-nos-hi per potenciar el talent científic i sobretot proporcionar eines al professorat per aplicar-ho a les aules”.

De braç de l’arqueologia, la darrera arribarà al juny: “Sabres i Mastodons, la megafauna del Miocè”, coorganitzada amb el Museu Arqueològic Regional d’Alcalà d’Henares. Coneixerem la fauna de finals del Miocè en el context geològic d’origen i formació de l’entorn físic de la península Ibèrica: mastodonts, felins de dents de sabre, girafes, rinoceronts, ossos, hienes, cavalls, tortugues, etc.  Portabella comenta que “ens permetrà comprendre l’època prèvia a l’existència de l’espècie humana, la diferent climatologia i disposició de la massa territorial del planeta, entendre la deriva continental, la tectònica de plaques i com incideix la selecció natural i l’evolució darwiniana”. Es mostraran les troballes fòssils dels Jaciments del Cerro de los Batallones, descobertes fa 25 anys a Madrid. En total són més de 160 peces úniques de grans vertebrats de fa 9 milions d’anys.

Altres ramificacions

Perquè el museu es pugui explicar de forma actualitzada, a partir del 7 de gener la part museística es remodelarà després de 14 anys i reobrirà el mes de setembre de l’any vinent. Es tancarà la sala de la matèria i es mantindran oberts el Bosc Inundant, el Mur geogràfic, la Base Antàrtica i les exposicions temporals.

Aquest 12 de setembre es va inaugurar el jardí vertical de plantes mediterrànies i es van instal·lar dos sunflowers, sistemes fotovoltaics per guanyar productivitat i sensibilitzar el públic amb l’estalvi energètic. Dintre el marc de la Setmana de la Ciència, aquest 17 de novembre s’engegarà el taller Molecular Plasticity sobre biologia molecular, la tecnologia Arduino i la seva aplicació multimèdia. Alhora, Cosmocaixa realitza dos cicles de conferències pel que fa al medi ambient i la societat responsable i la salut mental a la infància i adolescència. També serà una de les seus de la III Conferència Internacional MATRIX 2018 sobre el món de les matemàtiques, l’art i la divulgació del 29 al 31 d’octubre de 2018.

A finals d’any, el Planetari 3D posarà en marxa el programa Spherium sobre una nau espacial dotada d’intel·ligència artificial, juntament amb el Planetari de Madrid. Es tracta d’una història de ciència-ficció que parla sobre forats de cuc o viatges en el temps, fenòmens físics singulars encara hipotètics, i en la qual habitants de la terra descobriran si hi ha altres terres habitables. Com diu Noguera, “clourà amb una gran sorpresa”.

Cosmocaixa serveix d’espai per reunir i compartir coneixement amb tota la societat però el quid de la qüestió, com diu Elise Durán, és “que la gent surti amb més preguntes que respostes”.