Chirbes, literatura de llums i taquígrafs

4.02.2016

Segons els cànons, Chirbes no ha escrit mai novel·la negra. En canvi, BCNegra ha volgut dedicar-li una taula rodona. “Per nosaltres sí que és escriptor de novel·la negra perquè representa la part més crua de la societat”, diu Paco Camarasa, director d’aquesta trobada d’apassionats per un dels gèneres més foscos de la literatura. Doncs som-hi.

David Fernandez, Juanjo Braulio, Xavier Aliaga i Joanjo Garcia al BCNegra | Foto: Clàudia Rius

David Fernandez, Juanjo Braulio, Xavier Aliaga i Joanjo Garcia al BCNegra | Foto: Clàudia Rius

Per les obres de Chirbes hi veiem passar especuladors, constructors i proxenetes, entre molts d’altres. Algunes tenen lloc a la costa mediterrània on ell va néixer. Chirbes és valencià, com els tres ponents de la taula rodona sobre corrupció que es disposen a parlar d’ell: Xavier Aliaga, periodista i escriptor; Joanjo Garcia, escriptor, i Juanjo Braulio, periodista i escriptor. Els organitzadors han hagut de treure una cadira de l’escenari: Esperança Camps, periodista, escriptora i actualment consellera de Transparència, Participació i Cultura del Govern Balear, no ha pogut assistir a l’acte.

El moderador, David Fernandez, disculpa a la consellera i comença: “Quan ens van proposar fer aquesta taula rodona, qui ens anava a dir que tot el PP valencià menys una senyora que es diu Rita estarien imputats”. I és que aquesta és la cirera d’un pastís que fa temps que dura: amiguisme, sobres, construcció. Corrupció. Què vaig fer jo per deixar que això passara?, es pregunta en veu alta Xavier Aliaga; Quan vaig tancar els ulls a tot eixe fang? Per què era tan tolerant?

Joanjo Garcia, destacat per ser el més jove de la taula amb 39 anys, també es fa preguntes: Existix la societat civil al País Valencià? Ell mateix es contesta: “No hem sabut incorporar a la gent i som una societat civil que no té identitat; no hem sabut teixir resistències”. Garcia parla de la necessitat de generar un discurs: si la gent vol ocupar els espais públics, donem-li l’oportunitat de fer-ho lligant-se amb el país, diu; construïm inclusivament. Fugim del franquisme sociològic.

Garcia lliga aquests pensament amb la desaparició de la cultura obrera, i creu que Chirbes va saber plasmar el silenci en els seus llibres. Chirbes ensenya a odiar la corrupció, la mostra crua i real. Perquè ho és. Però d’on neix? “Ho portem a la condició humana”, creu en Juanjo Braulio, periodista i escriptor que explica que davant d’entorns empobrits es creen vincles de família, de societat. El seu company Xavier Aliaga el recolza i diu que tots acostumem a tenir un comportament de clan, de tribu. O és que un amic no us ha colat mai enlloc? “Això puja a les institucions. Els partits polítics funcionen aixina, excepte honrades excepcions”, diu Juanjo Braulio, que creu que el País Valencià viu en una mascletà constant de corrupció (Total, ¿quién se va a enterar?).

Braulio creu que les societats espanyola i catalana senten una mena d’admiració i respecte cap al murri: “Seguim amb la picaresca del Lazarillo de Tormes, però ara hem millorat perquè paguem l’autobús”. Joanjo Garcia hi està d’acord, però creu que a València hi ha una corrupció menys excessiva en les formes: “Jo he anat a manifestacions antisistema i quan pel costat hi ha passat una bona moto, tothom s’ha girat a comentar-la. No és el nostre model!”, diu, fent referència al model de nous rics: fardar molt i que ningú els pregunti com s’han enriquit. Almenys els corruptes del Principat tenien el glamour de portar els diners a Andorra, fan broma els conferenciants.

“Chirbes és un autor que es va situar en contra de l’establishment i dels corrents socials i que va generar una obra literària modèlica que ha començat a valorar-se fa poc”, diu Xavier Aliaga. Els tres conferenciants i el moderador, David Fernandez, coincideixen en lloar a l’escriptor valencià mort l’any passat a causa d’un càncer de pulmó. Braulio ho resumeix així: “Chirbes reflecteix eixa cosa mediterrània que és la sang. És l’escriptor més negre de la literatura espanyola del segle XXI”.

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Poques lliçons d’honestetat per part dels càrrecs públics de les CUP: Quan diuen que cobren menys que els altres càrrecs públics és mentida: el salari és el mateix que qualsevol altre amb mateixa feina i responsabilitat. El full salarial no enganya.

    Atentament