Chiquita Room: un nou espai d’art de Barcelona

17.11.2018

Divendres 16 de novembre s’ha inaugurat Chiquita Room, un nou centre d’art i de creació contemporània a Barcelona concebut com a galeria, residència d’artistes, productora cultural i editorial de llibres d’artista.

Chiquita Room: un nou espai d’art a Barcelona

Chiquita Room està situat al carrer Villarroel 25, al barri de Sant Antoni, i neix del projecte editorial Chiquita Ediciones, microeditorial independent de llibres d’artista creada el 2013 amb una línia de treball interdisciplinar i col·lectiva des d’una perspectiva d’edició expandida.

Com a galeria d’art, Chiquita Room comptarà amb una programació expositiva de caràcter anual i les exposicions partiran d’una temàtica concreta i rellevant per convidar diferents artistes a reflexionar i debatre. Com a residència artística, l’espai farà una convocatòria anual per artistes internacionals que vulguin viure, treballar i exposar a Barcelona. A més, Chiquita Room també inclou una biblioteca de llibres d’art i comptarà amb un laboratori fotogràfic de revelat analògic.

A banda de l’activitat expositiva, Chiquita Room comptarà amb una extensa programació d’activitats lúdiques i educatives i l’espai estarà obert al públic els dijous a la tarda, divendres i dissabtes tot el dia, i fora d’aquest horari amb cita prèvia.

“Barcelona Plan B”, repensar la ciutat

Chiquita Room inaugura amb l’exposició col·lectiva “Barcelona Plan B (Una oportunitat cartogràfica)”, una mostra que proposa a vint artistes imaginar altres cartografies possibles de Barcelona partint d’un mapa de la ciutat, el del moment de concebre’s el Pla Cerdà. Cada artista ha intervingut de diferent manera i seguint diversos llenguatges i tècniques artístiques el mapa original de 1860, redibuixat per l’artista Juli Martí Casals i publicat per Chiquita Ediciones.

“Barcelona Plan B (Una oportunitat cartogràfica)”, que es podrà visitar fins al 16 de febrer, ha proposat als artistes el repte de plantejar altres Barcelones, d’inventar una nova ciutat des de la creació artística, per repensar la ciutat que tenim, la que volem i la que somiem.

Juli Martí Casals és l’autor del mapa sobre el qual tots els artistes de l’exposició han treballat, editat per Chiquita Ediciones. L’artista ha netejat el mapa de Cerdà, ha eliminat els carrers i s’ha quedat únicament amb els edificis previs, per permetre un “tornar a començar”.

Anna Dot assimila els vestigis arqueològics de la ciutat a pedres angulars, pilars que suporten la Barcelona que coneixem ara. Per fer-ho, l’artista ha ideat una instal·lació on la pedra angular és representada per una selecció de llibres bàsics de la ciutat, comptant amb la col·laboració de la Llibreria El Siglo. Mar Arza es fixa en el nomenclàtor dels carrers de Barcelona i crea un nou mapa on únicament s’inclouen els noms dels carrers de caràcter poètic, aquells vinculats a la creativitat, la naturalesa i la vida. D’aquesta obra, Chiquita Ediciones n’ha editat una tirada de 100, que estan a la venda.

Bárbara Alegre dona una volta de forma literal al mapa de Barcelona. L’artista instal·la 5 discs que permet girar a voluntat tot creant infinites composicions gràcies a l’atzar. El fotògraf Toni Amengual retrata tot el que passa a la intersecció entre Gran via i Passeig de Gràcia, i Martín Vitaliti desplaça les coordenades del mapa per crear un nou espai mental.

Laia Estruch converteix el mapa en una partitura musical de dues cares, Luis Torroja utilitza el mapa com a quelcom material i es fixa en la natura, tot convertint-lo en un rusc d’abelles, un dels agents pol·linitzadors més rellevants de l’ecosistema. Xavi Rodríguez Martín converteix el mapa en una radio a la carta i construeix un recorregut sonor de Barcelona, Coco Esteve investiga les diferents capes de la ciutat confrontant espai públic i privat i Carolina Spencer i Joshua Perkin, juguen entre el que és la ciutat i el que hauria pogut ser amb una instal·lació que combina pintura, ceràmica i flor fresca.

Duae Collective redibuixa la ciutat a través de les fotografies geolocalitzades que s’emmagatzemen en el servei social d’Instagram, obtingudes a través de la consulta API i analitzades al llard d’un dia. Blanca Casas reinterpreta de forma lliure les isolínies del mapa, Març Rabal proposa una ciutat de ciutats, assimilant Barcelona a altres com Nova York, Atenes o Shanghai, i Rasmus Nilausen reflexiona sobre la història a través del símbol ortogràfic […] que indica que certa referència textual és extreta d’un altre context, indicant que la ciutat és també conseqüència de moltes connexions petites i probablement també, d’algun malentès o coincidència.

Pedro Torres reinterpreta el mapa de Barcelona tot resseguint els espais de la ciutat on l’artista ha viscut fent l’analogia temporal de moments concrets amb el mapa celeste, Zigor Barayazarra evoca la tradició fornera de Barcelona amb una escultura de pa, Juan Escudero utilitza un vidre frontal d’un cotxe per construir la seva ciutat ideal, feminista, ecologista i que segueix una organització entròpica, fractal a escala humana. Dario Zeruto juga amb el tradicional sistema de plegat del mapa i en canvia els seus paràmetres geomètrics fent evident com una petita variació de 6º introdueix un profund canvi en la gestió de l’ús del mapa, i Marcel Pié Barba, realitza una videoprojecció amb els sobrants de les trames de vinil letraset utilitzades per un estudi d’urbanisme abans de la irrupció dels softwares especialitzats en cad i GIS (sistemes d’informació geogràfica). Totes les peces d’art estan a la venda.