Chedes Suñé. El quadre de la vida

La pintora lleidatana establerta a Màlaga, Chedes Suñé, exposa El quadre de la vida a la Sala Montsuar de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida, un recull de quaranta obres on els records i els colors particulars s’entrelliguen i, l’energia flueix. Aquesta és la primera exposició individual de Suñé a Lleida.         

Avui no esperava trobar-me a la Chedes Suñé a la Sala Montsuar de l’IEI on hi exposa fins el 24 de novembre Chedes Suné. El quadre de la vida, una retrospectiva en vida de l’obra pictòrica recent de l’artista. M’ha agradat que m’acompanyés resseguint quadre a quadre cada història, captant l’energia de cada pintura. I es que per a la Chedes cada quadre té la seva energia i ella vol que la gent, d’una manera o altra la rebi.

Tot i que fa cinquanta anys que viu a Màlaga, Lleida, la seva ciutat natal, és ben present en les seves obres, ja sigui ben explícitament com en “La Seu”, on veiem el claustre i la torre al fons, i també un arbre que em recorda que ara ja no hi és; o també amb “Focs a Lleida” on d’esquena apareix l’escultura Índívil i Mandoni envoltada d’un roig intens -que tot sovint escatxiga els seus quadres-, representant uns focs d’artifici. Com més subtilment, allò que has d’aclucar bé l’ull per donar-te’n compte, o si ets com jo, t’ho han d’explicar per veure-ho, i és que Suñé fa petites referències a la ciutat, i amaga l’edifici més emblemàtic de la capital entre els paisatges dels quadres. Mirant “El Segador” assenyala la cantonada superior del quadre, “allí mig amagada està la Seu Vella”, com contemplant l’obra.

Per a Chedes Suñé, la pintura és color, i és que fins i tot les ombres deixen de ser negres o fosques, vegeu les tres noies de “Glamur”; però la pintura és també constant energia, a cada un dels seus quadres a cop d’espàtula hi destil·la un moviment, aquest mai acaba en punta, sempre entre les ratlles hi predomina la corba per així conduir millor aquestes energies, segons comenta, i així les corbes recorren per paisatges, figures i bodegons.

M’explica que “és una il·lusió tremenda” exposar a Lleida, que ha trigat dos anys en fer-ho realitat, que cada parell d’anys exposa a la terra que ara l’acull. L’any passat va fer-ho al Palau de Congressos de Torremolinos, però fer-ho a la seva ciutat natal era un objectiu que volia complir, i també volia veure-ho.

Podeu consultar més informació sobre les exposicions de l’IEI al seu web