Cent anys després de la Revolució d’Octubre

20.09.2017

Aquest 2017, a banda dels 50 anys de la mort del Che Guevara o, a casa nostra, l’Any Bertrana, es commemora el centenari de l’anomenada Revolució d’Octubre, que va comportar la creació d’un estat socialista disposat a desafiar l’ordre internacional capitalista. Aquest fet va tenir una influència decisiva durant tot el segle XX, tal com explica Agustí Pons al seu últim llibre, del qual us vam parlar aquí. La Revolució Russa, i sobretot el posicionament a favor o en contra d’aquella nova realitat estatal, va ocupar la centralitat en el debat de les idees i el compromís polític.

Per celebrar aquest centenari i analitzar el seu context, el Museu Memorial de l’Exili organitza el Col·loqui Internacional Walter Benjamin 2017, que es titula “Intel·lectuals i compromisos en l’època contemporània“. Tindrà lloc del 28 al 29 de setembre a Girona, i 30 de setembre i el 8 d’octubre a Portbou, amb una ruta a peu inclosa des de Banyuls en homenatge al filòsof alemany. Trobareu més informació en aquest enllaç.

Els Guàrdies Rojos davant el Palau d’Hivern, la residència dels tsars

Entre els ponents que hi participaran, destaca la presència d’Amelia Valcárcel, catedràtica de Filosofia Moral i Política a la Universidad de Oviedo, que farà la conferència inaugural, El sentit històric, guia per habitar el present. També hi prendran part, entre d’altres, Enzo Traverso (catedràtic d’Història contemporània à la Cornell University d’Ithaca, New York), François Cusset (Catedràtic d’Estudis Americans a la Université de Paris Ouest–Nanterre), Ferran Gallego (professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona) i Elena Hernández Sandoica (Catedrática d’Història Contemporània, Universitat Complutense de Madrid).

Elogis, crítiques i reaccions a aquella  revolució i a les seves conseqüències / influències van configurar un autèntic camp de batalla de les idees. Aquest escenari va contribuir a realçar el paper públic de l’home de lletres, el filòsof, l’artista, el científic en relació a la seva actitud política o ètica en una societat moderna que es caracteritzava pel gran desenvolupament dels mitjans de comunicació. La transcendència d’aquests compromisos no restava en l’esfera reclosa de l’acadèmia, sinó que tenia un  autèntic pes social o fins i tot podia articular directament l’agenda política.  Comunisme, nazisme, feixisme, antifeixisme, anticolonialisme, lluites per la democràcia i la llibertat, pacifisme… van esdevenir almenys fins als anys 60 del segle XX l’eix de grans lluites tant situades en el terreny bèl·lic com en l’àmbit intel·lectual.

El Consell de Comissaris del Poble (o Sovnarkom) amb Lenin al centre

L’obertura i la irrupció de nous discursos intel·lectuals i polítics a la fi dels anys seixanta, el descrèdit del socialisme real que es va acabar de confirmar a partir de 1989 i el triomf d’un liberalisme que encarnava la suposada fi de la història arraconava el paper de l’intel·lectual “engagé” clàssic. No obstant això, els desequilibris i el caos latents i evidents produïts arreu per l’expansió del model neoliberal van obrir noves perspectives de pensament i d’acció política que van esdevenir un punt de no retorn com la irrupció dels feminisme(s)i les diverses perspectives de gènere, les mirades postcolonials, el compromís en la resolució de conflictes i les lluites en favor de la restitució de la pau, la memòria democràtica  i el respecte dels drets humans.

En aquest col·loqui, davant la magnitud de la temàtica proposada, sense voluntat totalitzadora s’atendran de manera limitada algunes d’aquestes qüestions a fi de ressaltar les transformacions de la figura de l’intel·lectual a la llum, primer, de l’impacte de la revolució soviètica en bona part del segle XX per arribar, segonament,  a la complexitat inherent del món globalitzat.