Cent anys del Santa Eulàlia

5.03.2018

Per celebrar el centenari del pailebot Santa Eulàlia, el Museu Marítim de Barcelona ha presentat un programa commemoratiu ple d’activitats al llarg de tot l’any 2018 i està prevista una gran celebració ciutadana al Port de Barcelona per commemorar l’aniversari. La festa del Centenari tindrà lloc el dissabte 2 de juny, a les 19.30h al MMB.

Pailebot Santa Eulàlia

El Santa Eulàlia és un dels velers més antics en actiu a la Mediterrània, cosa que el fa extraordinari. Molts pocs vaixells han aconseguit fer una ‘vida’ tan llarga. Per això, el museu ha volgut fer un homenatge a aquesta singular embarcació, que ja s’ha convertit en un símbol de la ciutat comtal.

El llibre El pailebot Santa Eulàlia, on el Museu Marítim recull el viatge que ha suposat la restauració del veler, explica d’on ve el terme ‘pailebot’. En català sona una mica estrany, ja que és l’adaptació del mot anglès “pilot’s boat”, que, com ja diu l’expressió, vol dir embarcació del pilot en el sentit pràctic de port o costa. Com a curiositat, la utilització més antiga del mot ‘pailebot’ s’ha trobat en una patent de sanitat al Masnou, atorgada al pailebot Virgen del Carmen el 12 d’agost de 1831.

Durant la presentació del centenari, Mercè Conesa, la presidenta de la Diputació de Barcelona i del Consorci de les Drassanes Reials, va subratllar que “el Santa Eulàlia és un bé de patrimoni nacional que pertany a la ciutadania i representa un símbol inequívoc de la ciutat de Barcelona i un ambaixador arreu del món”. També va destacar el fet que coincideix amb l’Any Europeu del Patrimoni, cosa que subratlla la importància d’aquest patrimoni històric per a Barcelona.

El pailebot té tota una història darrere. El veler es va construir l’any 1918 en una drassana de Torrevella. Al principi es va anomenar Carmen Flores perquè l’any 1917 un comerciant de taronges de València, Pascual Flores, va encarregar al mestre d’aixa de Torrevieja, Antonio Marí Aguirre, la construcció de dos pailebots bessons que portarien els noms dels seus dos fills: Carmen Flores i Pascual Flores.

L’any clau va ser el 1997. Quan estava a punt de ser desballestat, el Museu Marítim de Barcelona va adquirir-lo per incorporar-lo a la col·lecció del Museu. El seu objectiu era recuperar l’exemplar, per tal de conservar-lo i difondre el patrimoni marítim. Quan el museu va decidir restaurar-lo va fer-se aquesta primera pregunta: “Quin vaixell es restaura?”, és a dir, quin moment de vida volien recuperar. Com les persones, els vaixells també passen per diferents etapes com la infantesa, adolescència, maduresa… El Museu va haver de plantejar-se si volien tornar a la vida el veler pur, el motoveler o el vaixell auxiliar.

El Carmen Flores es va destinar inicialment al comerç amb Amèrica, però passat un temps va canviar de rumb. Va servir com a vaixell per al comerç a la Mediterrània i, també, com a embarcació de suport de tasques submarines. Anys més tard, el 1998, el Museu el va rebatejar com a Santa Eulàlia, que fa honor a la copatrona de la ciutat. Ha passat a ser una extensió del Museu Marítim de Barcelona a l’aigua.

Com explica Enric Garcia Domingo al catàleg que el Museu Marítim ha publicat per celebrar l’efemèride, la restauració del Santa Eulàlia, un veler de quasi 40 metres d’estora, va implicar que el museu trobés un espai adient i, a més, que fos un lloc obert perquè el públic pogués veure la reconstrucció pas a pas. Es va escollir la rampa de l’antiga entrada al Museu, al Portal de la Pau. En certa mesura es volia recuperar la funció original de les Drassanes Reials en relació amb la construcció naval.

Com recorda el director del Museu Marítim de Barcelona, Roger Marcet, aquest pailebot és un dels pocs vaixells de 100 anys que encara navega, realitzant tasques de difusió del patrimoni marítim. És una fita que poques embarcacions aconsegueixen. Llarga vida al Santa Eulàlia!