Cent anys de Maricel

18.11.2018

Com és imaginable, fa cent anys, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, la fesomia de la costa catalana, com també la del món sencer, era ben diferent. Sense el tràfec de les ciutats, ni els creuers embarcats al port de Barcelona, ni les corrues de cotxes recorrent la costa del Garraf, ni l’edifici més simbòlic de la Sitges actual. Fa cent anys, el complex arquitectònic de Maricel, una de les obres més singulars i rellevants del Noucentisme, no existia. Era un vell hospital del segle XIV i un conjunt de modestes cases de pescadors i menestrals que s’erigien al centre de l’antic barri de Sant Joan. Avui, en canvi, gràcies a Charles Deering, impulsor del projecte, i Miquel Utrillo, ideòleg de Maricel, és aquest bell palau representatiu de Sitges que planta cara al mar; un dels espais culturals més rellevants del sud d’Europa.

Palau Maricel Sitges

Aquest procés de disseny i construcció que va canviar la postal i la vida cultural de Sitges és explicat al Museu de Maricel, que acull l’exposició central del centenari del conjunt arquitectònic. Produïda per Museus de Sitges i la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat, presenta 113 obres –entre pintures, dibuixos, fotografies, rajoles, plànols i maquetes–, una trentena de les quals van formar part de la col·lecció d’art hispànic antic i modern de Charles Deering, una de les més extraordinàries i singulars que han existit.

L’exposició, que porta per nom Centenari de Maricel Sitges 1918-2018, va ser oficialment inaugurada dijous a la tarda per l’alcalde de la vila, Miquel Forns, i el president de la Generalitat, Quim Torra, en un acte on també van assistir la regidora de Cultura, Tradicions i Festes, Rosa Tubau, i la directora gerent de Museus de Sitges, Vinyet Panyella. A més de l’exposició que han comissariat Ignasi Domènech, cap de col·leccions de Museus de Sitges, i Sebastià Sánchez Sauleda, historiador de l’art especialitzat en col·leccions antigues de Maricel, la commemoració del centenari es complementa amb activitats que arribaran pròximament. Des d’un llibre que repassa la història de Maricel o un itinerari pel complex arquitectònic fins a tallers familiars o un espectacle de cabaret musical i de teatre d’ombres.

La col·lecció de Charles Deering que va revifar Sitges

A l’entrada de l’exposició s’hi troba una enorme maqueta del complex arquitectònic de Maricel per situar el visitant que no és de Sitges. S’hi identifiquen clarament l’edifici de Mar i l’edifici de Terra, units per un emblemàtic i bell pont que Deering va voler construir per comunicar el seu habitatge –ara museu– amb el Palau, i els edificis adjacents: la Biblioteca Santiago Rusiñol, l’Arxiu Històric de Sitges i la Casa Lola Anglada. Charles Deering, col·leccionista d’art i copropietari de la Deering Havester Company, va arribar a Sitges l’any 1909 acompanyat del pintor Ramon Casas, amb qui va mantenir una relació íntima arran de l’Exposició Universal de Chicago de 1893.

L’objectiu del viatge a Catalunya era conèixer el Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, que en aquell moment era far de la cultura catalana. Inicialment, Deering va voler comprar-lo, però davant la negativa de Rusiñol va adquirir la propietat del vell hospital Sant Joan Baptista per construir-hi el complex noucentista Maricel i “tornar a posar Sitges en l’òrbita cultural”, remarca Ignasi Domènech. L’encarregat de dissenyar el projecte va ser l’enginyer i crític d’art Miquel Utrillo, amb qui també havia establert una forta relació d’amistat. Va ser així, com d’una manera o altra, tots tres amics es van convertir en coprotagonistes de la confecció del nou epicentre cultural de Sitges, que, per les col·leccions d’art que atresorava, aviat va reemplaçar el Cau Ferrat. “Maricel és el projecte del treball conjunt entre ells tres”, destaca Domènech.

A més d’alçats d’Utrillo de l’edifici i de retrats fantàstics que Casas va fer de Deering, l’exposició del centenari de Maricel rememora l’esplèndida col·lecció d’art hispànic que l’empresari estatunidenc posseïa. Charles Deering, que va formar part de l’època daurada del col·leccionisme americà, fascinat per l’art espanyol, va recopilar treballs artístics que dataven des del s. XIII fins a la modernitat, entre les quals podem trobar obres de Josep Clarà o Gustau Violet.  A diferència de la resta de col·leccionistes que s’enduien les obres al continent americà, les obres que va recopilar Deering i que avui es mostren a l’exposició van restar a Catalunya. Tal com reflecteixen els llibres de visita de l’època (1919), tothom va passar per Sitges per veure les seves col·leccions, fins i tot Eugeni d’Ors.

Per altra banda, Centenari de Maricel Sitges 1918-2018 també mostra obres contemporànies prestades per diverses col·leccions públiques i privades de Ramon Casas, Antoni Viladomat, Joaquim Sunyer, Hermen Anglada-Camarasa o, entre altres, l’escultura de Bartomeu Robió que Domènech i Sánchez Sauleda consideren que és ‘la peça’. Envoltada de retaules medievals i de pintures murals de Josep Maria Sert que decoraven l’entrada de la residència de Deering, La Mare de Déu de les avellanes és, segons els comissaris de l’exposició, “l’escultura gòtica catalana conservada per excel·lència”, cedida pel Museu de Lleida.

Moltes dissertacions s’han fet del retorn de Charles Deering als Estats Units. Que si rivalitat entre la seva dona i la de Miquel Utrillo, que si problemes jurídics i deutes. La qüestió és que l’any 1921 va deixar Sitges i, amb ell, es va emportar gran part de la col·lecció artística que posseïa, exceptuant algunes obres que es van quedar a Sitges o van ser transportades al Castell de Tamarit. Des d’avui fins al 24 de febrer podreu reviure-la al lloc on pertoquen, el complex artístic noucentista Maricel, que enguany fa cent anys.