Celebrem Pedrolo amb més cultura

24.06.2018

El solstici d’estiu i l’equador de l’Any Pedrolo és el moment triat per l’editorial Comanegra, la Institució de les Lletres Catalanes, el comissariat de l’Any Pedrolo i la Fundació Pedrolo per organitzar una trobada a la Fàbrica Lehmann.

 

Treballadors del gremi, lectors, escriptors i traductors es van reunir per homenatjar i (re)llegir Manuel de Pedrolo, en un ambient que convidava a gaudir del bon temps i d’una passió compartida per l’escriptor i les lletres, però també per solemnitzar la tasca conjunta que han fet tot un seguit d’editorials al llarg d’aquests últims anys.

“Per què sóc escriptor? Per què escric? Únicament per donar una «resposta» a la meva societat, per «contestar-la»? De segur que no. Però també per això”, amb aquestes paraules de l’escriptor segarrenc donava la benvinguda a l’acte el director de Comanegra, Joan Sala. Al seu torn, Anna M. Villalonga, la comissària de l’Any Pedrolo, feia un balanç molt positiu d’aquest mig any de l’efemèride, i ens recordava que les celebracions dels anys oficials han de servir per col·locar els nostres autors allà on es mereixen –i Pedrolo encara ocupa, a casa nostra, un pedestal massa petit.

Laura Borràs, consellera de Cultura, a la festa Celeberm Pedrolo, a la Fàbrica Lehman, dijous passat

 

Des de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats evocava el fet que parlar de Pedrolo era parlar de la Guerra Civil, d’exili, de clandestinitat, de destruir una feina que s’havia fet, però també era demostrar que és possible tornar a començar, i connectar amb el públic lector. Durant els anys cinquanta i seixanta, això també volia dir veure l’aparició de noves editorials; ara molts segells l’han reivindicat, i és que les commemoracions no acabarien de ser plenes si els autors celebrats no poguessin ser llegits. “Podem celebrar i llegir Manuel de Pedrolo gràcies a les reedicions”, comentava Laura Borràs al final de l’acte, i destacava el fet que aquestes publicacions s’haguessin produït a l’avançada –cosa no gaire freqüent–, i perquè se sentia la necessitat de reivindicar-lo.

Professionals d’Onze editorials que han posat al mercat diferents títols de l’autor –se n’han recuperat fins a un total de trenta– van llegir diferents fragments; des de textos de vigència totalment actual, fins a altres de més novel·lístics, sobretot pel que fa al gènere negre. Quant a la no ficció, es va llegir un text a favor de l’avortament (escrit als anys vuitanta) i publicat dins el Manual de Pedrolo de l’Aina Torres (Ara Llibres).

Joan Sala, editor de Comanegra | Foto Comanegra

 

La tetralogia La terra prohibida (Comanegra) va ser una altra de les lectures escollides –fa poc n’ha sortit el segon volum, amb la tercera i la quarta novel·la–, així com Totes les bèsties de càrrega (Edicions 62), tan impregnada de simbolisme.

L’editorial Alrevés (pertanyent a la col·lecció Crims.cat) va triar Algú que no hi havia de ser, que va ser escrita al final del franquisme i que s’inicia amb el robatori d’una sucursal bancària, un pretext sovintejat per Pedrolo en altres novel·les, com és el cas de Es vessa una sang fàcil, de Pagès Editors. Des de l’editorial Meteora es va fer al·lusió a un dels episodis inicials del llibre de Sebastià Bennasar, Manuel de Pedrolo, manual de supervivència, en el qual l’autor pregunta a gent del seu voltant què en saben de Pedrolo, i malauradament ningú no va més enllà del Mecanoscrit. “Menys barbàrie i més cultura és el que ens fa falta”, sentenciava Bennasar.

Llibres del Delicte va recuperar Tants interlocutors a Bassera (la coberta del qual està inspirada en les de col·lecció La Cua de Palla, dissenyades per Jordi Fornàs) i, Valèria Macías Pagès de Navona Editorial (que també publicarà la traducció al castellà de Pas de ratlla) llegia Perquè ha mort una noia.

Procés de contradicció suficient ens arribava de la mà d’Orciny Press, i el fragment escollit parlava de la dicotomia entre Home i Dona, Bé i Mal, així com de la luxúria i la lascívia. Sebastià Bennasar, en nom de Sembra Llibres, va llegir Milions d’ampolles buides, que combina el suspens de la novel·la negra amb moments convulsos i de mobilitzacions populars, per tot seguit plantejar una reflexió al voltant de la violència. Finalment, Tigre de Paper va recuperar una conversa entre els protagonistes de Tocats pel foc, que resumia en tres pàgines la teoria de l’explotació i que conté aquesta observació magnífica: “Posseir ens obliga a pensar en altres termes. L’home que té, és també l’home que té por a perdre”.

Valèria Macías Pagès | Foto Comanegra

Laura Borràs, com a nova consellera de Cultura, va cloure l’acte i recordava que llegir un autor és la millor manera de commemorar-lo, ja sigui Cervantes o Pedrolo. “Hem de defensar amb totes les nostres forces una cultura cansada de viure entre parèntesis”, com el mateix Pedrolo, eclipsat pel Mecanoscrit. I ja va avançar-nos que, si bé la inauguració de l’Any Pedrolo a finals d’octubre va ser condicionada per les circumstàncies socials i polítiques, es comprometia a acabar l’Any amb un acte al Palau de la Generalitat, el lloc on s’hauria d’haver iniciat.

Pedrolo deia que evitava tan com podia les reunions, les festes, els sopars d’homenatge, “i, sobretot, allò que en podríem dir tota manifestació pública de la meva persona”. Tanmateix, li agradava que el llegissin, i el que és més important, predicava (com a lector incansable que era) la importància de llegir i de ser conscients de la nostra existència i realitat. Ell, que ho era també dels murs que l’oprimien, mai va deixar d’escriure i de contribuir a restituir una cultura que va viure molts anys ofegada. Ara toca llegir-lo sí, i pensar-lo com l’intel·lectual que realment va ser.