Cees Nooteboom: viure per viatjar, viatjar per escriure

2.10.2014

L’escriptor neerlandès Cees Nooteboom ha  estat el primer protagonista de la 5ª edició de Converses a La Pedrera. El cicle promou l’obra i pensament de personalitats rellevants a partir d’un espai on puguin expressar-se en veu alta. Dilluns vinent amb el sociòleg francès Gilles Lipovetsky.

Cees Nootebom dilluns a La Pedrera | Foto Fundació La Pedrera

Si aneu per Passeig de Gràcia, veureu tot de paradetes amb llibres. Se celebra la Fira del Llibre d’Ocasió, i fins i tot pots sentir l’olor de contes vells quan passes pel costat de depèn quin estanc. Però no és l’únic racó per la literatura que trobareu a Passeig de Gràcia, almenys no ho era aquest dilluns al vespre. Dins del preciós edifici de La Pedrera, trobem asseguts dos homes amb tot de públic a davant. Un és jove, cabells negres. L’altre gran, cabells blancs. El de menys edat és Jorge Carrión, escriptor i crític literari català. Ell és l’encarregat de conversar amb l’altre personatge. L’introdueix: Cees Nooteboom. Neerlandès. Escriptor reconegut. Explica: aquesta xerrada no és sobre la seva biografia, ja que podeu trobar-la a internet. La conversación es una invitación a leer al escritor. Ho diu en castellà, perquè Nooteboom domina l’idioma i tot el diàleg serà en aquesta llengua.

Carrión segueix definint-lo. Com Joyce, com Borges, l’autor en qüestió porta tota la vida nodrint-se dels clàssics. No només de les grans obres de la literatura, també, per exemple, de les pictòriques. Té un coneixement profund de geografia perquè ha viatjat moltíssim des de ben jove, quan va començar a fer autostop. Nooteboom no té cap carrera. Va acabar batxillerat i va començar a treballar en un banc, fins que va marxar a viatjar per Europa. I igual que un dia va decidir començar a voltar pel món, en un moment determinat també va decidir començar a publicar poemes. Poemas malos, deixa clar ell. Primer va venir la poesia, després la novel·la.

 

El món com a inspiració literària

Nooteboom ha viatjat molt i això l’ha permès ser al lloc just en moments crucials de la història. Des d’Holanda va viure en primera persona la segona guerra mundial, però era molt petit. “Como niño yo he visto mucho pero he comprendido poco”, explica. De més gran, i havent vist ja bona part del món, va anar a viure a Berlín i va veure la caiguda del mur. No es pot explicar l’atmosfera de la ciutat a la gent que no l’ha viscut, explica l’escriptor; “Era otra gente, otros diarios, hasta otra arquitectura”.

Malgrat totes les terres que ha trepitjat, Cees Nooteboom explica: “La gran descubierta de mi vida es España. Ahora ha cambiado mucho, es un país moderno con todas la consecuencias”. És un home que té sentit de l’humor. Durant la conversa parla irònicament i fins i tot arriba a explicar algun acudit. Els assistents riuen, els agrada. Ell segueix explicant que el primer cop que va venir a l’Estat Espanyol, tot era molt diferent. Va arribar fent autostop. Dalt d’un camió va conèixer a un home que el va acollir durant un temps i el va integrar a la societat espanyola. Anàvem a pescar crancs als rius, explica; “Esto ya no se hace, ¡Han desaparecido los cangrejos de los ríos de España!”. Parla molt bé aquesta llengua, però mai l’ha estudiat. La va aprendre viatjant, i llegint mentre ho feia. “Cuando voy a un sitio compro libros de escritores de allí, locales”. Català en sap poquet, però ajudat d’un diccionari català-castellà ha aconseguit llegir literatura del país, com ara Vinyoli o Espriu.

És així com Nooteboom coneix el verdader caràcter de cada territori i com també aconsegueix aprofundir en diferents idiomes. I és per això que entre viatge i viatge i publicació i publicació, Nooteboom també ha pogut traduir algunes obres. “Dicen que la traducción es una traición. Yo no lo creo. Tienes que devenir el otro y es dificil, pero es posible”.

 

El modus operandi de l’escriptor viatger

“Tu dijiste que vivir en otro lugar no es lo mismo que viajar”, diu Jorge Carrión a l’escriptor convidat. Exacte, explica Nooteboom, és per això que no és el mateix la crònica urbana i la crònica de viatges. “¡Pero no hemos hablado sobre novelas!”, diu de sobte l’autor. Carrión queda desconcertat, i ho accepta: “Tiene razón. Ahora me ha descolocado”. La cara de l’entrevistador denota que està pensant com pot canviar les preguntes que té pensades i enfocar-les cap a una vessant més literària. Se’n surt bé, i a més Cees Nooteboom l’ajuda. Quan parlo de viatges, explica, ja entrem dins de les meves novel·les. Sense descobrir altres territoris, probablement Nooteboom no escriuria: “Yo nunca tengo ideas”. Les troba pel món: cada país és una font d’inspiració.

I quin és el modus operandi d’un escriptor que volta per tot el globus terraqüi? “Cuando yo viajo para escribir, miro de otra manera”. Podria fer fotos, però no ho vol perquè diu que no hi ha d’haver res entre ell i allò que veu. La seva dona actual fa fotografies, i l’autor les usa per fixar-se amb detalls a l’hora d’escriure.

Un cop, els dos van decidir visitar tombes d’escriptor llatins. “Había algo raro en ellas”. Ella fotografiava, ell pensava. “En la tumba de Cortázar había una botella de absenta. Pero ¡¿Qué piensa la gente, que Cortázar va a salir a beber?!”. O a un altre escriptor, Machado, li havien deixat un plec de cartes escrites. Cartes que ell mai llegirà. “Creo que eso choca con la cultura del norte de Europa”.

Cees Nootebom i Jorge Carrión dilluns a La Pedrera | Foto Fundació La Pedrera

Cees Nooteboom, un jardiner sense jardí

Malgrat ser un viatger nat, Nooteboom està en un moment en el qual necessita calma. Tot i tenir casa a Amsterdam, la desconnexió la troba principalment a una illa mediterrània. “Para escribir, para estar quieto y tranquilo, necesito estar en Menorca”. Adora aquest lloc, i ho demostra quan en parla. Com hi va arribar? “Un sobrino mío quería ir a vivir a Ibiza, y le dijeron: no señor, no se puede, Ibiza está llena. ¡Pero tenemos otra isla!”. El públic riu. I a partir d’allà, Menorca el va absorbir. Algunes de les seves obres estan inspirades en l’illa, com ara Cartas a Poseidón (2013) o Lluvia Roja (2012). Aquesta última fins i tot transcorre en la casa de Ses Illes on ell viu als estius des de fa quaranta anys.

De la seva caseta a Menorca, en destaca el jardí. M’agraden els cactus, explica. En té molts i fins i tot té llibres sobre les tipologies d’aquestes plantes. Un dia, una dona va veure el seu pati exterior i li va dir: “Este jardín es el retrato de tu alma”. Cactus? Espines? Anem bé si aquest és el meu retrat!, diu ell, i riu. “Pero un verdadero jardinero debe quedarse en su jardín, y yo no siempre estoy en él. Soy un jardinero sin jardín”. I entre espines, noms de cactus, llibres i viatges, Nooteboom explica que el seu cos ja no li demana tan de moviment com abans: “Ahora me caen encima las ciudades grandes. Quiero volver a mi jardín”.