Cecília Aymí: “El cant contemporani ha ampliat la meva paleta de colors”

Parlem amb Cecília Aymí, soprano que actuarà dissabte 18 de juliol a Vinebre en el marc dal Festival Sirga. Aymí és filla del compositor, organista, professor i director de corals de la Palma d’Ebre Rossend Aymí, per això porta la música a la sang. Aymí actuarà amb Marc Horne i oferiran un concert per a veu, flauta i música electrònica a Ca Don Joan. 

Aina Vega: Vas créixer en un ambient musical. Explica’ns una mica la teva experiència.

Cecília Aymí: De molt petita recordo viure entre partitures i escoltant música. Anava sempre amb micròfons, amunt i avall, inventant-me cançons… Cantava cançons populars i els meus pares les gravaven… Tinc el record que les festes familiars a casa sempre es tocava el piano i es cantava.

AV: Quina influència ha exercit sobre tu el teu pare?

CA: Ell ha exercit i exerceix una influència molt gran, ja que he après molt tenint un mestre com ell a prop. És el meu referent, del qual constantment aprenc. Una veritable sort.

AV: Quan vas començar a cantar?

CA: Des de molt petita vaig tenir clar que volia dedicar-me al món de l’espectacle. Sempre he cantat… encara ara tinc gravacions de quan tenia 3 o 4 anys cantant cançons com ara Les nenes maques, la meva preferida.

AV: Quan vas sentir que el cant era la teva vocació?

CA: Tot i que em vaig iniciar amb el món de la dansa, tot estant a l’Institut del Teatre només feia que cantar als camerinos. Després d’aquella experiència en la que vaig aprendre moltíssim, ràpidament ja vaig ingressar al Conservatori de Tarragona, i al moment vaig entendre que el meu ofici seria l’art de teixir melodies vocals i expressar-me amb el cant.

AV: Com definiries la teva veu?

CA: La meva veu la definiria amb tres adjectius: versàtil, avellutada i expressiva. Pel que fa a la tessitura, dins del que seria una soprano lírica, lírica spinto. Però la paraula que més definiria la meva veu va ser un expressió que em va dir una companya quan va escoltar la meva veu per primera vegada: “una veu de xocolata”.

AV: Quines fites han estat les més importants a nivell formatiu?

CA: Cadascun dels mestres que he tingut han estat claus per a la meva carrera. He tingut la sort que sempre, en tot el meu recorregut formatiu, he trobat molt bons professors i professores i tots ells han fet que hagi pogut aprendre i que la meva veu es pugui expressar avui en dia com ho fa.

AV: I a nivell professional?

CA: Podria nomenar noms projectes, teatres, directors… però, certament, és un tot, és tot el recorregut, cadascun dels concerts que hagi fet, ja sigui a un gran teatre d’una gran ciutat o una església d’algun poble remot, el que m’ha fet créixer i aprendre com a cantant. El meu repte, és que aquest camí sigui constant com ho ha estat durant aquests 15 anys de carrera professional.

AV: Quins rols has interpretat?

CA: He interpretat rols que van des de la música barroca a la contemporània. Rols que fan que la meva veu estigui com a casa serien els de Fiordiligi, de Così fan tutte de W.A. Mozart, o la Mimì de La Bohème, de G. Puccini. Sense oblidar tot el món del Lied i la cancó francesa, en el qual em sento molt còmoda. A més de l’oratori, destacant J.S. Bach, G.B. Pergolesi, G.F. Händel o W. A. Mozart

AV: Ets professora de cant al Conservatori de Tarragona. Què ha d’oferir un bon professor de cant?

CA: Penso que, més enllà de dotar a l’alumne de les eines necessàries per poder traslladar amb la veu al públic les emocions universals, en primer lloc s’ha de tenir amor pels alumnes i també passió pel món misteriós de la veu, i fer que cadascun dels alumnes trobi la seva pròpia expressió i timbre vocal, que serà únic.

AV: Explica’ns quines activitats fas al teu estudi a Tortosa.

CA: Des dels principis, amb l’estudi de Veu i cant hem volgut crear i facilitar a tots els públics el contacte amb un espai cultural rigorós i de qualitat però també proper. Aquest va ser un pensament constant i una de les idees quan vam crear aquest espai. Cada any realitzem un espectacle fi de curs amb posada en escena, ja que també es fa teatre, que respon a una voluntat pedagògica de poder donar l’oportunitat al màxim nombre d’alumnes de poder cantar amb públic.

Penso que només la contemplació, l’art, el teatre, la música ens poden proporcionar el plaer estètic que potser necessitem en una societat com la nostra. I això és el que tots i totes que treballem a l’estudi de veu i cant ens proposem: oferir plaer, distracció i reflexió, amb totes els espectacles que proposem.

AV: Quan t’introdueixes a la música contemporània?

CA: El meu primer contacte amb la música contemporània va ser quan estudiava al Conservatori de Tarragona. El col·lectiu de compositors de la zona de Tarragona ens va oferir la possibilitat de poder cantar les seves obres per diferents teatres de la província. Tot vivint aquelles experiències recordo que vaig pensar, que era un món, un llenguatge on m’hi sentia molt còmoda. On la meva veu podia anar més enllà.

AV: Què t’aporta?

CA: En primer lloc m’aporta el coneixement sovint de llenguatges nous, nous conceptes, noves maneres d’interpretar el so. A nivell vocal, em transporta al que podríem definir com l’expressió més primitiva de l’ésser humà. A indrets realment profunds on de sobte apareixien sons o colors vocals que amb altres repertoris era incapaç de manifestar.

AV: T’ha estat difícil treballar amb música electroacústica?

CA: Sempre tots els inicis d’un llenguatge, d’un nou concepte, d’un estil són laboriosos i processos llargs. Però crec que pel que diu la gent, sóc prou ràpida en captar i aprendre les coses. Realment em sento feliç tant cantant amb una orquestra simfònica com amb base electroacústica.

AV: Què ens pots comentar del repertori del concert del dia 18 a Vinebre?

CA: És un repertori molt interessant amb el qual he après molt. En aquest concert interpreto tres obres. Entre elles, podríem dir que l’eix central seria la Sequenza III de L.Berio per a cantant, i que al voltant d’aquesta girarien La voz de Laurent Durupt i Lips, your Lips, de Daniel D’Adamo, ja que els mateixos autors s’hi han inspirat. Fent referència al que he dit abans, aquestes peces em transporten vocalment a l’expressió més íntima de l’ànima amb tota una gamma i paleta de colors vocals que no sabia que existien a dintre meu.

AV: Què t’agradaria cantar properament?

CA: Hi ha molts projectes que estan amagats al calaix. Però el més imminent és la gravació d’un C.D. amb repertori romàntic i la representació d’alguna òpera barroca. I més enllà d’això, no parar d’estudiar, de cantar diàriament, íntimament, al meu estudi, per investigar i descobrir més i més colors sonors vocals per poder viatjar ben lluny amb la meva veu..