Catolicisme i reforma, gresol de l’Europa moderna

23.01.2019

Per bé que el títol ens ho faci esperar, Luter (Viena Edicions, 2018) no és una biografia. O no ho és en el sentit tradicional del concepte. L’autor, Antoni Gelonch, que coneix bé el tema de què parla, no ha volgut fer tant un retrat de la persona com oferir-nos una panoràmica àmplia i ben contextualitzada de la Reforma protestant que Luter va endegar, com també de les conseqüències que aquesta va tenir per a la Història del món occidental, sobre tot l’europea.

Martí Luter en un retrat de Lucas Cranach

El llibre d’Antoni Gelonch (Lleida, 1956) s’adiu molt més amb la naturalesa de la història de la cultura que no pas amb la de la biografia. Això no vol dir que no hi trobem aspectes de la vida i del caràcter del personatge, però aquestes dades són secundàries, giren sempre entorn de la seva obra i hi són per il·luminar-la i fer-la més entenedora, hi són en funció de l’obra.

Els capítols en què Gelonch divideix el seu assaig parlen per si mateixos i donen una idea clara dels accents: Introducció, Luter, un home del seu temps que va canviar la història; Europa i el món el 1500; La triple revolució; Intents anteriors de la reforma de l’Església catòlica; L’evolució doctrinal de Luter; Luter i el poder; Luter i la impremta; Luter: cultura bíblica, llengua i ensenyament; Luter i l’art; Luter, l’economia i el capitalisme; En la intimitat de Luter; Amics, enemics i odiats; Erasme i Luter; L’antisemitisme de Luter; Per què el protestantisme no va arrelar a Catalunya; Unitat i pluralitat del protestantisme; Luteranisme i Revolució Francesa; El protestantisme i la construcció europea; Referències [bibliogràfiques].

Sense restar importància a la personalitat de Luter, un dels mèrits més destacables de l’assaig de Gelonch rau en assenyalar els múltiples factors històrics que van conjuminar-se en el seu moment per fer possible l’arrelament i la difusió de la doctrina luterana, sense els quals la Reforma no hagués estat possible. Per fer-ho entenedor l’autor dedica bona part del seu assaig a repassar els diversos intents que, abans de Luter, hi va haver per reformar una Església catòlica que ja feia temps que havia perdut el nord, allunyada de la senzillesa i la humilitat espirituals dels orígens cristians i lliurada als excessos i al luxe. Mentre els conats de reforma de l’Església des de dins (associacions laiques de la caritat, els intents d’ordes religiosos com els benedictins, jerònims, canonges regulars… les d’ordes mendicants com els franciscans i els dominics, el moviment de la devotio moderna, els intents aïllats d’alguns bisbes, el Concili de Sevilla (1478) o temptatives de renovació des de la mateixa Cúria), passant pels hussites, el moviment wyclifista  i els valdesos, no van aconseguir obrir-se camí, Luter ho faria poc després. Factors determinants van ser el descobriment de la impremta i els interessos polítics d’una bona part de la noblesa de l’època, que cobejava més poder a costa de l’autoritat absoluta de l’emperador de l’Imperi Romà Germànic i de l’Església catòlica. Luter, mogut per la seva inquietud a la cerca de la veritat i de l’autenticitat, en un principi només desitjós de polèmica pública amb l’Església catòlica i no pas de cisma, va saber conduir el seu vaixell en la direcció en què el vent bufava i va arribar a un port, que, per bé que no era el que ell probablement hagués volgut en el primer moment, no va poder evitar: la escissió de l’Església i la fundació no només d’una altra, sinó de moltes altres.

L’assaig de Gelonch palesa, a través de les grans contradiccions de Luter com de les seves virtuts, i posant al descobert les vertaderes raons d’interès polític i personal, fins a quin punt en són d’arbitraris i capriciosos fets que acabaran per condicionar la Història, la vida i la mentalitat de les persones, fins i tot de manera inconscient —i aquest és un altre gran mèrit del llibre—. Així ens mostra com els escrits teològics de Luter i el seu capteniment van anar canviant de manera radical al llarg de la seva vida (bé per oportunisme, bé per fanatisme) fins arribar a capgirar-ne el seu sentit inicial: així, de la reivindicació de l’autonomia i la llibertat de l’individu per interpretar les Escriptures i de la llibertat de fe va passar al cuius regio eius religio (el súbdit tindrà la religió del seu senyor), a consolidar a Europa la idea d’absolutisme per voluntat divina i a la teoria de la predestinació, que difícilment s’adiu amb molts dels seus postulats teològics. I, paradoxalment, deixa ben clar, seguint la bibliografia que s’ha escrit sobre el tema, que hi ha un nexe directe entre la Reforma protestant i la il·lustració, amb la Revolució Francesa i amb el capitalisme i la manera com s’entén el treball i la inversió econòmica en la modernitat protestant i catòlica, i fins les diferències de sensibilitat entre països protestants i catòlics en la concepció de la Unió Europea. No és casualitat que l’autor del pròleg sigui Ramon Tremosa, membre del Parlament Europeu.

Alguns capítols del llibre no se n’acaben de sortir quant a l’objectiu que es proposen, com ara el que cerca la relació entre desenvolupament, economia i Reforma protestant o el que assaja d’explicar per què el protestantisme no va arrelar a Catalunya. La raó, però, no es troba tant en l’autor de l’assaig, sinó en el fet que la bibliografia sobre el tema ha arribat a conclusions diferents o els estudis existents són escassos o no són prou concloents. Algunes recurrències —insistència en la repetició de la mateixa idea— haguessin pogut evitar-se i les diferències entre les ramificacions de les doctrines protestants en alguns casos no queden clares (alguns punts entre luteranisme i calvinisme, per exemple).

El llibre va acompanyat d’una triada bibliografia, en català, espanyol, anglès i alemany —Referències—, que, a banda de la citació de les pròpies obres de Luter, remeten al lector a les obres en què l’autor s’ha basat (abastant del 1920 fins el 2018) i que poden ajudar a aprofundir sobre el tema.