CatCon, la ciència-ficció també és de les dones

29.11.2018

Un dels tòpics més estesos dels gèneres fantàstics és que són cosa d’homes. Com si pensar mons imaginaris o naus espacials anés acompanyat de fortes dosis de testosterona. Un argument que va de bracet amb aquell de “no és que no s’invisibilitzi les dones, és que no existeixen autores que escriguin ciència-ficció”. Si és que encara no ho estaven, aquesta II Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (CatCon) celebrada aquest cap de setmana a Vilanova i la Geltrú ha deixat aquests tòpics morts i enterrats.

D'esquerra a dreta: Karen Madrid, Carme Torras, Elia Barceló, Rosa Fabregat i Teresa López Pellisa a la CatCON | Foto: Raül Maigí

D’esquerra a dreta: Karen Madrid, Carme Torras, Elia Barceló, Rosa Fabregat i Teresa López Pellisa a la CatCON | Foto: Raül Maigí

La convenció més feminista

M’he entretingut a comptar quants conferenciants homes i dones hi hagut en els dos dies que ha durat la convenció. El resultat és molt simptomàtic: les dones guanyen 19 a 18 —si comptéssim les absències d’última hora encara seria més demolidor, 21 a 19—. El missatge que se’n desprèn no podia ser més encertat: hi ha una voluntat de tenir una literatura fantàstica escrita en català i feminista. I moltes de les xerrades que s’hi van poder veure anaven molt en consonància amb aquesta idea.

La més representativa possiblement va ser la taula sobre el paper de la dona en la ciència-ficció, moderada per la periodista Karen Madrid, i on hi van participar les escriptores Rosa Fabregat, Elia Barceló i Carme Torras, i l’estudiosa i especialista en gèneres fantàstics, Teresa López Pellisa. Durant la xerrada es van desmentir els tòpics més sonats sobre el paper de la dona en la literatura, sobretot pel que fa a la invisibilització sistemàtica que s’ha fet de les obres publicades per dones: “Más que dificultad para publicar hay dificultad para visualizar”, va afirmar Barceló. Fabregat també es va expressar en aquest mateix sentit: “Quan jo vaig començar ja n’hi havia, però no es veien; les dones sempre hem estat silenciades”. Torras, per la seua banda, va afirmar que ser dona en el camp professional de l’enginyera i la robòtica li va ser més beneficiós que perjudicial, encara que moltes vegades fos per cobrir les lleis de paritat. López Pellisa també va recordar l’important paper que ha tingut i tindrà la dona en els propers anys en el camp de la literatura fantàstica.

Amb perdó per les altres conferenciats, el moment més especial de la xerrada va ser l’homenatge a Rosa Fabregat, com a escriptora de ciència-ficció i primera presidenta de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia —sí, no ho heu llegit malament, una dona va ser la primera presidenta d’una associació de ciència-ficció—. Amb la tendresa que la caracteritza, es va guanyar el públic des d’un primer moment i quan, entre llàgrimes, Antoni Munné-Jordà li va lliurar un ram de flors en nom de tota l’SCCFF, va voler repartir-lo entre les seues companyes.

Convidats d’honor

L’edició d’enguany comptava amb la presència de dos convidats d’honor, Joan-Lluís Lluís i Elia Barceló, les entrevistes dels quals van esdevenir els actes centrals de la convenció. Per una banda, l’entrevista a Joan-Lluís Lluís per Miquel Codony es va caracteritzar pel seu to calmat i cordial, que va contrastar amb la vivacitat de la resta de xerrades de la jornada. L’últim premi Sant Jordi per l’obra Jo soc aquell que va matar Franco, quan li van preguntar per què va decidir escriure aquesta obra, va declarar que “No sé si els catalans tenim tendència a escriure sobre això, el que sé segur és que necessitem matar Franco, perquè en realitat va hivernar”. I sobre el seu estil d’escriptura, el rossellonès va dir que “Una bona novel·la ha de tenir lletra i música, i jo només procuro fer bones novel·les”. En to de broma, Lluís fins i tot va arribar admetre que li va sorprendre que el convidessin a una convenció de ciència-ficció i fantasia “Jo no soc autor de ciència-ficció. Per a mi l’important és la història i no em plantejo si uso ciència-ficció però manipulo una mica la realitat si això beneficia el que vull explicar”.

En canvi, l’alacantina Elia Barceló —una de les autores més prolífiques i conegudes de la literatura fantàstica espanyola— es va declarar com a defensora aferrissada de la literatura de gènere: “La ciencia ficción es el único género que habla de los problemas que tenemos cercanos y lejanos. La literatura mainstream habla de lo de siempre”. Entrevistada en aquest cas per l’escriptor Ricard Ruiz Garzón, es va fer un repàs exhaustiu dels temes que li preocupen més en la majoria dels seus llibres: “El amor y el tiempo son la base de casi toda mi obra”. Una obra que, com admet la mateixa autora, ha guanyat de mica en mica un públic fidel. Ruiz Garzón va declarar que l’obra de Barceló és un exemple perfecte de postmodernitat i va reivindicar la importància del conte en la seua obra. Sobre el conte, Barceló mateixa va afirmar: “Lo mejor de la ciencia ficción está en el cuento”. El feminisme també va estar molt present durant tota l’entrevista, sobretot en parlar del paper de la dona en la literatura de terror: “Se cree que las mujeres no están hechas para el terror. Las mujeres solo son víctimas y están ahí para que las maten”.

Homenatge als clàssics

La Catcon tampoc va perdre l’oportunitat de commemorar les dues efemèrides que se celebraven enguany en el camp de la literatura fantàstica. Per una banda, es va fer un homenatge a la figura de Mary Shelley, coincidint amb la celebració del bicentenari de la seua obra més coneguda Frankenstein o el modern Prometeu. Ricard Ruiz Garzón i Teresa López Pellisa van fer un repàs exhaustiu de la vida de l’autora —que va impressionar el públic pel seu component tràgic, al més pur estil romàntic— i la seua obra, sobretot de les implicacions filosòfiques, ètiques i socials que van tenir Frankenstein, la seua obra mestra, que és considerada com el llibre fundacional de la ciència-ficció.

Per altra banda, l’altra efemèride era el centenari del naixement de Manuel de Pedrolo. Anna Maria Villalonga —comissària de l’Any Pedrolo i experta en la seua obra— i Antoni Munné Jordà van fer una reivindicació de l’obra de l’autor, que havia sigut oblidada durant molt de temps. També es va voler repassar l’extensa obra de ciència-ficció i fantasia que tenia De Pedrolo i que havia estat eclipsada per la gran popularitat de la seua obra Mecanoscrit del segon origen. De fet, Pedrolo en vida va afirmar que si hagués sabut que aquesta obra acabaria eclipsant els seus altres llibres, no l’hauria escrita mai.

La convenció, però no es va quedar només aquí, i va reflexionar sobre els gèneres fantàstics en tots els seus espectres: autoedició, traducció, audiovisual, il·lustració, música, mitologia, robòtica, sexualitat… Un tast de l’enorme abast que els gèneres fantàstics tenen en la nostra societat.

10 anys dels premis Ictineu

Durant el sopar de gala de dissabte, com ja s’ha fet tradicional, es van entregar els premis Ictineu, atorgats per l’SCCFF, que aquest any arribaven a la seua desena edició. Els guardons, batejats en honor del famós submarí que va inventar Narcís Monturiol, guardonen les millors obres fantàstiques publicades en llengua catalana, seguint el model dels premis Hugo anglosaxons o els premis Ignotus castellans. S’organitzen en dues fases: una primera on només els integrants de l’SCCFF tenen dret a votar entre totes les obres publicades l’any anterior i, un cop acabada, entre les més votades en surt una selecció —de 3, 4 o 5 depenent de cada categoria— que passaran a la segona fase. En aquesta segona fase, el vot pel guanyador de cada categoria es divideix en un 50% per un jurat expert i un altre 50% obert al vot popular.

Els guanyadors d’aquest any han sigut els següents. En la categoria de millor novel·la escrita en català, el premi ha recaigut ex-aequo entre Marc Pastor, per la seua obra Farishta (Amsterdam) i Carme Torras per Enxarxats (Males Herbes). Aquest doble premi ha sorgit entre la discrepància del vot popular, que valorava més positivament l’obra de Torras, i el vot del jurat, que s’havia decantat per la novel·la de Pastor. A més a més, amb aquest guardó, Torras s’ha convertit en la persona amb més premis Ictineu fins a la data, amb un total de 4.

Antònia Escandell | Foto Ester Roig

En la categoria de millor novel·la traduïda, el guardó ha anat a parar a Solenoide (Periscopi, traduït per Antònia Escandell), obra magna de Mircea Cărtărescu, un dels autors romanesos amb més projecció nacional. Pel que fa al millor conte escrit en català, el premi ha recaigut a “Els hostes” (Apostroph) de Jordi de Manuel que és, de fet, la segona persona amb més premis Ictineu —un total de 3—. El millor conte traduït al català ha sigut “L’exili d’en Barnaby” (Edicions SECC, traduït per Edgar Cotes) de Mike Resnick que, curiosament, va ser convidat d’honor de la Catcon de l’any passat. Bestiari (Edicions SECC), un recull de contes de diveresos autors sobre mitologia catalana, es va emportar el guardó a la categoria de millor antologia de contes. Finalment, el premi ha millor il·lustració, va anar a parar a la portada de L’enigma Perucho (Editorial Bambú, del llibre escrit per Jordi Cervera) feta per Gregori Saavedra.

Una Catcon d’exclusives

Entre tantes conferències també hi va haver temps per algunes notícies inesperades. L’escriptor i crític Antoni Munné-Jordà va anunciar la seua jubilació com a director de la mítica col·lecció plata i porpra de Ciència-Ficció de Pagès Editors —de la qual n’era director des de la seua fundació l’any 1992— i va passar el relleu a Daniel Genís, professor i doctor en Literatura catalana, conegut sobretot com a director del web El Biblionauta.

L’altra exclusiva, també a mans de Daniel Genís, va ser la creació del web CifiCat, un repositori on es vol reunir tot el que tingui relació amb els gèneres fantàstics a casa nostra. El projecte més ambiciós és segurament la CiFipèdia, una enciclopèdia virtual a l’estil de la Viquipèdia, que pretén recollir els llibres, persones, premis, tesis, etc. més destacades sobre aquests gèneres en català.

Eloi Puig, president de l’SCCFF —l’organitzadora de l’encontre— va declarar que la convenció va tenir uns 140 inscrits, que duplica el nombre d’inscrits de l’any passat. Un rècord d’assistència que demostra la bona salut del gènere fantàstic en català i el públic fidel que té al seu darrere. Em quedo, però, amb la reflexió que va fer l’escriptora Carme Torras durant una de les conferències: “No entenc com la ciència-ficció no és el gènere de moda. És l’única literatura que pensa i reflexiona”. Potser encara no ho és, però ja dic jo que si les coses es continuen fent tan bé com fins ara només és qüestió de temps.