Catalunya, terra de lletres

18.05.2018

Ho deia sempre que en tenia ocasió donya Consuelo Coscollá, una mestra gallega que vaig tenir a l’escola: llegir és viatjar amb la ment, amb la imaginació. Sí, llegir és com enfilar-se en un globus i veure el món des de dalt, o viatjar en tren i conèixer tantes estampes de la natura com se’ns posen a la finestra, o contemplar amb detall cada racó de pobles i ciutats en el nostre deambular a peu… L’entusiasme per la literatura de donya Consuelo va fer que jo escrivís els meus primers poemes. Recitava de memòria Rosalía de Castro, i ella també n’escrivia. Donya Consuelo també deia que cada terra dóna els seus escriptors. Sí. Per aquest motiu he recordat aquesta bona mestra en llegir aquesta geografia literària que és Terra de lletres. El paisatge de Catalunya en 60 visites literàries (Comanegra).

Cadaquès | Foto: Arxiu

L’edició de Terra de lletres, a cura de l’escriptor Jordi Llavina, és una tria selecta de seixanta textos literaris que mostren, cadascun amb el seu color i forma com les tessel·les d’un mosaic, aquest país nostre tan divers, que va de la plana a la muntanya i al bosc, i de la platja a les ciutats monumentals, un país també esquitxat de petites i mitjanes poblacions cadascuna amb les seves característiques, la seva fesomia sempre empeltada del paisatge de l’entorn.

En el seu pròleg d’invitació a la lectura-passeig per Terra de lletres, Jordi Llavina esmenta precisament la importància d’aquests racons com pot ser, per exemple, un carrer de Vilafranca del Penedès que va inspirar l’escriptor Antoni Sabaté Mill un petit llibret publicat l’any 1946 i que va titular Vida y muerte de una calle. Tot un món, en un carrer. I tot un món, en cada racó de Catalunya, com aviat comprovem els lectors i lectores que hem seguit aquest itinerari proposat per Jordi Llavina a través de la veu d’escriptors de tots els temps i edats, com ara: Prudenci Bertrana, M. Àngels Anglada, Artur Bladé Desumvila, Miquel Llor, Mercè Rodoreda, M. Mercè Marçal, Víctor Català, M. Aurèlia Capmany, Lluís Foix, Mercè Ibarz, Narcís Oller, Teresa Pàmies, Manuel de Pedrolo, Jesús Moncada, Joan Perucho, Josep Pla, Montserrat Roig, Antoni Rovira i Virgili, Joan Santamaria, Jacint Verdaguer, Quim Monzó, Jordi Nopca, M. Teresa Vernet, Juli Vallmitjana, Olga Xirinacs… fins a seixanta, i cadascun amb un text de qualitat literària remarcable que mostra algun indret de les nostres 41 comarques de Catalunya.

Com en una taula ben proveïda i ben parada, les menges literàries escollides són exquisides i conviden a degustar-les a poc a poc, pam a pam, frase a frase. Descripcions com ‘un cel de blau tendre’, escriu en el seu text Joan Alavedra, de seguida ens porta a sentir el tacte d’aquest cel com una carícia. O d’altres més lapidàries en la descripció d’una casa, com aquesta que fa Josep Carner: ‘Tota la resta de la casa, plena de mobles luxosos i funeraris, era purament honorífica i literària’, ens traslladen a un ambient fred, retòric no en el sentit de la literatura viva sinó de cartró pedra. En un altre arc de les descripcions, trobem aquesta més vital i sensual de Mercè Rodoreda, que gairebé ens posa al nas ‘l’olor del paper de les flors de paper’.

De gran nivell literari, però pensada per a tots els públics, la tria de textos que per a Terra de lletres ha fet Jordi Llavina està encapçalada per una petita introducció de l’autor o autora, i de l’obra de la qual s’ha extret el text. La lectura d’aquesta introducció i el fragment escollit de l’obra volen ser, i a fe que ho aconsegueixen, agents provocadors de la lectura d’altres obres dels escriptors i escriptores que integren aquest mapa geogràfic-literari de les terres de Catalunya. Una terra de lletres, en efecte, i no pas encarcarades com aquella casa de mobles funeraris, pesants, de museu, sinó al contrari: lletres gràcils, de gran vivacitat i moviment, lletres il·luminades des de dins per l’esperit que les genera.