Catalunya, terra de crims

4.02.2015

Dimarts gris i humit. Amb una mica de sort potser neva, però això no fa abaixar els ànims dels que assisteixen a la taula rodona “Catalunya, terra de crims”, moderada per Rafael Vallbona, i en la qual han participat —per ordre alfabètic— Margarida Aritzeta, Jordi Boixadòs, Jordi Cervera, Marc Moreno i Josep Torrent.

Rafael Vallbona | Foto Ana Portnoy

Rafael Vallbona | Foto Ana Portnoy

“Si fa deu anys que el Bcnegra continua és perquè al públic li interessa aquest gènere narratiu”, assegura Rafael Vallbona a la taula rodona “Catalunya, terra de crims”. “El Bcnegra ha posat al lloc que li toca la novel·la negra”, continua. Per a l’ocasió, Vallbona ha volgut tenir un record per Perich, que fa vint anys que va morir, i que va ser una de les persones que va inocular el gènere de la literatura negra, perquè “abans no se’n trobava” a Catalunya. Llegir novel·la negra era una pràctica clandestina i gairebé una “heretgia política”. Durant la taula rodona, també els escriptors i algun membre del públic —Sebastià Bennassar— han volgut reivindicar la figura de Jaume Fuster, ànima del col·lectiu literari Ofèlia Dracs: “Ja va sent hora que des d’on sigui comencem a recuperar i a posar en valor l’obra de Jaume Fuster”, ha sentenciat Vallbona.

La taula rodona ha consistit a presentar els cinc últims treballs dels cinc autors que en formaven part: Margarida Aritzeta ha presentat L’amant xinès, Jordi Boixadós, L’home que comptava diners, Jordi Cervera, La música dels camaleons, Marc Moreno, El silenci dels pactes, i Josep Torrent, La sang és més dolça que la mel. “Hem vingut aquí a parlar del mal. El bé no hi té cabuda, i si algú creia que sí va ben equivocat!”, sentencia Vallbona.

Per a Aritzeta, la publicació de L’amant xinès ha estat un “retorn al gènere” negre, ja que feia molt de temps que no escrivia cap novel·la. L’argument de l’obra, que s’ambienta en la construcció de BCN World, li va venir a la ment mentre fullejava els diaris: la misteriosa mort d’una dona prop del complex, la gestació del macrocomplex BCN World, unes empreses (tríades) xineses que s’interessen pels terrenys… Aquestes notícies van servir de base a Aritzeta per recuperar un antic personatge seu: la Mina Fuster, una inspectora dels Mossos d’Esquadra, que apareixia a L’assassinat de la venedora de cupons, novel·la que formava part de l’antologia Elles també maten, publicada per Llibres del Delicte. Aritzeta defineix la seva novel·la com “una novel·la de personatges, elaborada, amb acció, marro i humor”.

A L’home que comptava diners, de Jordi Boixadós, l’autor ens transporta cap a l’univers dels paradisos fiscals: amb un argument a mig camí d’Andorra, la Cerdanya i “una llarga carretera”, Boixadós explica la història d’Elies Costa, un empresari arruïnat i “entrampat fins a les orelles” amb una greu crisi personal, que tira la casa per la finestra i decideix embarcar-se en un negoci de màfies xineses. La novel·la de Boixadós, de la mateixa manera que la d’Aritzeta, neix gràcies a una notícia que va llegir al diari, en què s’explicava que un xinès va matar dues persones a Andorra i que després es va suïcidar. “Més tard es va descobrir que la cosa estava relacionada amb el blanqueig de diners”, explica l’escriptor. L’Elies Costa es dedica, precisament, a això: a traspassar diner negre d’una banda a l’altra.

Jordi Cervera, conegut per haver escrit una novel·la per Twitter, presenta la seva última novel·la, La música dels camaleons, una novel·la en la qual, si bé “no hi ha cap xinès”, el lector podrà endinsar-se en el misteriós món del GEI, un organisme dels Mossos d’Esquadra que Cervera cataloga d’“hermètic i curiós”. El protagonista de la novel·la es diu Artur i és un franctirador que pertany dins d’aquest grup especial dels Mossos d’Esquadra. Els franctiradors, per a Cervera, han de ser per força éssers “camaleònics”. Són persones que maten a consciència. “Què pensen mentre s’estan preparant? Què sent?”. Això és el que pretén esbrinar aquesta novel·la: que el personatge es trobi a si mateix.

Marc Moreno publica 'El silenci dels pactes'

Marc Moreno publica ‘El silenci dels pactes’

Marc Moreno, editor de Llibres del Delicte, presenta la seva última novel·la, Els silencis dels pactes, ambientada a Mataró. Es tracta d’un retrat més aviat psicològic —és a dir, de conèixer les relacions que s’estableixen a partir de l’assassinat— que d’una novel·la d’intriga, perquè des del començament el lector coneix l’assassí. La idea, doncs, era fer una novel·la sobre “com podem arribar a ser corruptibles les persones”, explica l’autor. Per això, Moreno volia fer una radiografia sobre la societat actual perquè d’aquesta manera apareguessin en l’argument els diversos estrats socials: des de personatges milionaris fins a immigrants sense papers. “És una novel·la amb molta acció, amb un ritme àgil”, explica l’autor.

La sang és més dolça que la mel —guanyadora del Premi Memorial Agustí Vehí— és l’última novel·la de Josep Torrent, un antic policia que ara es dedica a escriure novel·la negra. Ambientada a l’Empordà, d’on és fill Torrent, aquesta novel·la és un tribut a Dalí, ja que l’acció principal té lloc al Museu Dalí, i el quadre La mel és més dolça que la sang té un paper central. Torrent l’ha definit com una obra “empordanesa, tocada per la tramuntana”, on el lector sempre s’anticiparà als passos del detectiu, en Damià Surrell, un caporal de la Unitat d’Investigació de Figueres.

“Per què centreu l’acció fora de Barcelona? És més divertit? És diferent?”, pregunta Vallbona als escriptors. Segons Boixadós, la seva novel·la s’ambienta a llocs on ell va sovint, perquè així aconsegueix que sigui més realista, però, esclar, “si el personatge trafica amb diner negre l’acció ha de passar per força a Andorra”. Aritzeta és del parer que no tenen perquè tenir més categoria els crims que passen a Barcelona que els que passen a un poble: “Per mi, qualsevol territori és bo per fer novel·la negra”, afirma contundent. En la mateixa línia respon Marc Moreno, al qual li interessava trencar el centralisme barceloní, mentre que Josep Torrent opina que “cadascú escriu dels llocs que coneix”. Cervera, en canvi, creu que és fútil alimentar debats estèrils i que cal “que l’estructura negra sigui prou forta per poder-la exportar a qualsevol racó de Catalunya”.

Abans de donar per enllestida la taula, Vallbona ha llegit textualment les reflexions que Paco Camarasa, comissari de BCNegra, feia en una entrevista publicada a El País: “Es publica massa cosa que no és més que una idea allargassada en una atmosfera o un personatge concret… Aquí encara es creu que escriure negre és fàcil. Però per fer-ho cal llegir-ne molta, i els nostres escriptors llegeixen poc. I el seu pitjor enemic és Facebook.” Perplexitat a la sala. Els escriptors comencen a debatre. “Nosaltres llegim, però un dels punts febles és que ens embranquem amb coses que no són importants i hem perdut l’oportunitat de no haver el que realment importa, perquè la indústria no creu que siguem capaços de fer-ho”, afirma Cervera. Així mateix s’expressa Boixadós: “La novel·la negra l’has de fer, però també l’has d’exportar. A Catalunya hem de fotre-li més canya. Cal tenir més ambició”.

“Camarasa és un romàntic dels llibres”, afirma Aritzeta. I també explica que “ella no hauria tornat a la novel·la negra si no hagués estat per l’Anna Maria Villalonga, amb qui parlava a través de Facebook”. Però avisa que no podem girar l’esquena a la xarxa, perquè, d’una banda, “és un lloc criminal per naturalesa”, i de l’altra, “si vius desconnectat del món on vius, no pots fer una bona novel·la”. “Amb la novel·la negra ens passa com ens passava amb el nostre vi fa uns anys: pensàvem que era dolent”. La reflexió d’Aritzeta és, doncs, que hi ha bon material, però que falta bon màrqueting.

Margarida Aritzeta

Margarida Aritzeta

En els mateixos termes s’expressa Moreno, que no està gens d’acord amb les reflexions de Camarasa, i creu que “tenim bon nivell i recorregut”. Tot i que sí que considera que falten lectors, reconeix que les editorials aposten per la literatura negra molt més que abans. Josep Torrent, en canvi, es pregunta sorprès: “Llegim poc, els autors de novel·la negra?”.

Finalment, Anna Maria Villalonga, que ha assistit a la taula rodona, ha volgut afegir-se al debat. “Les paraules de Camarasa són un indici de la situació catalana: ens falta autoestima. Si creiem això, anem malament. Si no som més flexibles davant de les noves situacions, sempre ens quedarem en la mateixa visió encarcarada. És una visió trista i inflexible. Ens hem d’adaptar a la nova realitat, si no, no anem bé”, respon l’escriptora, que acaba de publicar la novel·la negra La dona de gris.