Catalunya, terra d’ateneus

12.12.2012

L’exposició ‘Catalunya, terra d’ateneus’, inaugurada ahir al Museu d’Història de Catalunya, repassa el passat, present i futur del moviment ateneístic del nostre país. Vàngelis Villar i Víctor Cornejo han participat en la gestació d’aquesta mostra i ens la presenten.

Emmirallats en les societats científico-literàries que s’estenien per Europa al llarg del segle XVIII, els ateneus catalans aviat van presentar una característica que els definiria i que encara els defineix: potenciar la millora intel·lectual dels seus associats així com una clara vocació instructiva. Sotmesos a constants canvis socials i polítics, els ateneus han anat implementant la seva clara vocació social, jugant un paper molt important en el manteniment de la cultura catalana.

El disseny i producció de l’exposició ha constituït un interessant treball de recerca i documentació de l’últim segle i mig, de l’apassionant paper que han jugat els ateneus com a institucions privades amb un clar objectiu de caràcter social. És engrescador veure com enfront les contrarietats, la inexistència d’un marc legal apropiat, els primers ateneus es van constituir amb la voluntat d’aportar un benefici per als seus associats. Amb el pas del temps la mirada s’ha dirigit als col·lectius desafavorits, amb la clara voluntat de millorar-ne les seves condicions. Ara i abans, els ateneus han constituint espais de defensa de l’entorn social.

La mostra comença amb una breu introducció als més de cent cinquanta anys d’història des dels primers ateneus fins l’actualitat. De fet, fins i tot descobrirem que les primeres experiències associatives que acabarien definint el que actualment coneixem com a “ateneus” es poden remuntar molt més enllà en el temps: a les col·lectivitats de principis de segle XIX o les confraries del segle XIII. A través dels diversos plafons que conformen l’àmbit històric, els visitants tindran una breu introducció a la història del moviment ateneístic català així com els elements que el diferencien dels moviments ateneístics d’altres països.

Un petit espai ens separa el primer del segon àmbit; la recreació d’una cafeteria d’ateneu. En aquest espai, els visitants poden descansar una estona seient i fullejant diaris i àlbums de fotografies que donen una mostra d’anècdotes i espais que representen la xarxa d’ateneus que podem trobar en territori català.

Però els ateneus no prenen valor únicament pel paper que han jugat en la història sinó que tenen una funció en l’actualitat i es marquen com a objectiu continuar essent espais de referència per a la comunitat. És per això que a partir del segon àmbit, l’exposició pretén exposar què són els ateneus ara. En primer lloc es mostra que es té coneixement de fins a 400 ateneus a Catalunya i que, a més, aquesta llista és obligatòriament incompleta ja que molta informació s’ha perdut.

La recta final de l’exposició pretén donar una mirada entorn les activitats que es duen a terme als ateneus, els valors que pretenen fomentar així com la voluntat futura dels ateneus: continuar esdevenir claus en el progrés i l’avenç de la nostra societat.

L’exposició acaba amb una petita visió general del conjunt d’ateneus catalans federats sota el paraigües de la Federació d’Ateneus de Catalunya així com un petit espai destinat a què els visitants donin la seva opinió i els seus suggeriments obertament.

Etiquetes:

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris