Catalunya reflexiona sobre art i ideologia a la Biennal de Venècia

8.04.2019

Per desè any consecutiu, Catalunya serà present a la Biennal d’Art de Venècia. De la mà de l’Institut Ramon Llull, el pavelló català formarà part de la secció Eventi Colateralli i presentarà Catalonia in Venice – To lose your head (Idols), una exposició comissariada per Pedro Azara que reflexionarà sobre la particular i intensa relació dels éssers humans amb les estàtues: des de la veneració que demostrem per algunes fins a l’odi que ens porta a maltractar-les. Art i ideologia sota el prisma de la matèria.

D’esquerra a dreta Pedro Azara, comissari de l’exposició, Iolanda Batallé, directora de l’Institut Ramon Llull, Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura, i Marcel Borràs, artista | Foto: Àlex Recolons / ACN

Azara, investigador dels fonaments ideològics de les imatges i comissari de To lose your head (Idols), destaca que la relació passional de les persones amb les estàtues s’ha repetit al llarg de la història a totes les societats i cultures perquè “pensem que són idèntiques a allò que representen” . Però com es pot demostrar això des de Catalunya? L’exposició de la Biennal d’Art de Venècia partirà de l’exemple de 15 escultures que han despertat reaccions diverses a casa nostra, ja sigui d’adoració o de destrucció. A banda de les escultures, la mostra comptarà també amb una performance de Marcel Borràs, un audiovisual d’Albert Garcia-Alzórriz, i de les reflexions sobre la qüestió de sis artistes que es recolliran en un llibre.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, destaca que Catalunya segueix “exportant cultura de qualitat” i afegeix que l’objectiu és comptar amb “un pavelló nacional”. El pavelló català, que en aquesta edició compta amb un pressupost de 480.000€, es podrà visitar entre l’11 de març i el 24 de novembre als Cantieri Navali de l’Illa de San Pietro de Venècia. Els anomenats Eventi Colateralli són una sèrie de propostes que es duen a terme en paral·lel a les exposicions internacionals i als pavellons nacionals. Unes propostes que, malgrat el nom de col·laterals, “són tan oficials” com la resta, destaca Eva Sòria, experta en art contemporani de l’Institut Ramon Llull: “La Biennal de Venècia no accepta qualsevol projecte”.

Sobre l’exposició, Pedro Azara explica que s’han seleccionat 15 estàtues que han tingut “una vida complicada a Catalunya”. D’aquestes, quatre són escultures originals que es desplaçaran físicament a Venècia. La resta d’estàtues apareixeran de forma documental. De totes elles se’n destacaran les reaccions que han despertat entre la ciutadania, ja sigui per idolatrar-les o per odiar-les i destruir-les. Per exemple, l’estàtua de Franco feta per l’escultor Josep Viladomat que tanta polèmica va suposar quan es va instal·lar al costat del Born no es veurà a Venècia, ja que és la prova d’un judici que l’Ajuntament de Barcelona té obert contra alguns ciutadans, però estarà documentada.

Les quatre peces originals que es podran veure són: Pas de Setmana Santa del Sant Enterrament (1942-1944), de Salvador Martorell, procedent del Gremi de Marejants de Tarragona; Monument als caiguts (1963), de Genaro Iglesias, actualment al dipòsit municipal de l’Ajuntament de Balaguer; Record d’un malson (1991), de Joan Brossa, actualment en exposició permanent al Museu de la Història de la Immigració a Catalunya; i el Monument a Lluís Companys (1998), de Francisco López, actualment al Passeig de Sant Joan de Barcelona.

El conjunt d’estàtues permetran fer un recorregut que servirà per il·lustrar i contextualitzar el fenomen de l’adoració i la destrucció d’escultures a casa nostra i a la resta del món. Un recorregut on els espectadors també podran ser protagonistes gràcies a la performance ideada per l’actor i director teatral Marcel BorràsElla se apropia en presente, en la qual una vintena de persones assistiran a una visita guiada pels carrers de l’illa de San Pietro di Castello amb cinc parades on hi haurà l’actriu Marta Aguilar imitant les estàtues que componen el corpus de l’exposició. El visitant serà convidat a recrear gestos d’adoració i destrucció cap a l’actriu. Com? Amb uns materials que hauran adquirit en l’escultura interactiva E.Y.M (una refotuda màquina expenedora), una màquina d’on es podran extreure objectes com ous, pintures, rams de flors o espelmes.

O és que les escultures i les persones no s’assemblen tant com crèiem? Mentre arriba el dia, podem llegir el poema Les ciutats de Narcís Comadira, que recorda també la nostra relació amb les estàtues i la història:

He llegit que Morosini,
general ambaixador
de Venècia, volgué
endur-se les escultures
del frontó del Partenó.

Va fer muntar una bastida,
hi va fer grimpar els esclaus
i, en el moment més difícil,
algun puntal va fallar.
Caigueren homes i estàtues.

Decebut, el general
va abandonar el seu projecte.
Ell les volia senceres.
Els trossos allà escampats
varen servir per fer cases.

Molts savis han meditat
sobre el sorprenent misteri
de poder crear bellesa
a partir d’un bloc de marbre.
Pocs sobre el camí contrari:

treure un carreu escairat
del tors d’algun déu antic,
convertir en grava una Venus,
poder trepitjar llambordes
fetes de homes sagrats…

Així s’han fet les ciutats:
construïdes lentament
amb pedres que ahir van ser
vides humanes: amors,
sofriments que ningú recorda.

Narcís Comadira, Les ciutats. (1976), a Formes de l´ombra: Poesia 1966-2002, Barcelona, Edicions 62 i Empúries, 2002, p. 169