Catalunya Ràdio guanya el V Premi Martí Gasull

Finalment, amb 7.207 vots populars comptats, sabem que el V Premi Martí Gasull ha anat a parar en mans de Catalunya Ràdio. La resolució i el lliurament del guardó van tenir lloc ahir durant una gala celebrada al Teatre Poliorama de La Rambla. El premi el convoca la Plataforma per la Llengua, associació que vetlla pel foment de la llengua i reconeix, des de fa cinc anys, qui més feina ha fet en aquest sentit durant un cicle anual . El Premi Especial del Jurat, que l’any passat se’l va endur Albert Jané, ha estat en aquesta edició per al gramàtic Josep Ruaix.

La gala d’entrega va estar amarada de groc. Va ser un acte volgudament polític però massa mitinitzat. Amb això no vull dir que no facin falta missatges de rebuig a les polítiques del 155 (i altres) però a doll i tan seguits atipen i afluixen finalitats. Necessari no ha de traduir-se en permanent. Tot i així, som aquí per explicar com va passar la gala i no com hauria hagut de ser segons criteris personals.

L’acte el van presentar Jofre Llombart i Xantal Llavina; l’animació va anar a càrrec del coreògraf Pere Faura i el seu equip. Tothom va tenir dret a paraula. Guanyadors, evidentment, però també els altres dos candidats (els Cinemes Texas i l’Escola La Masia) i els càrrecs institucionals convidats. Missatge plasmàtic del president inclòs.

Carles Puigdemont, en un vídeo gravat a Brussel·les, va considerar el premi a Catalunya Ràdio “merescudíssim, molt oportú”. “Gràcies a Catalunya Ràdio, la llengua no només ha persistit sinó que també s’ha estès en un àmbit de comunicació vital per entendre el nostre país. Ho ha fet al costat d’un altre element essencial, que és bandera, la llibertat d’expressió, la llibertat de comunicació. El català i la catalanitat sempre han anat al costat de la defensa de la democràcia i la democràcia és imprescindible com ho són la llibertat d’expressió i d’informació”. De bola extra, una comparació onanista: “En contrast amb la penosa decadència del sistema mediàtic espanyol, Catalunya Ràdio és una illa de llibertat i democràcia”.

En la seva intervenció, al començament de l’acte, Roger Torrent, president del Parlament, va incloure-hi un elogi al bon fer de Catalunya Ràdio, que considera una “emissora digníssima, element fonamental” del país: “Allò que sustenta Catalunya Ràdio és la qualitat. De res serveixen experiències al voltant de la llengua si aquestes no tenen qualitat. Allò que fa que arreli és la qualitat”. “Tenim una gran ràdio pública de país. En aquests moments, el que hem de fer és protegir-la”, afegia.

Amb cara greu, va llençar un missatge polític. “Els mitjans de comunicació del país estan amenaçats. Un dels aspectes més dramàtics de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola és que afecta directament als mitjans públics. Probablement, també a l’escola; probablement, a altres iniciatives; segur a la llengua. L’aplicació del 155 és una amenaça per a la llengua catalana”.

Prenent una sentència de Gasull (“Cal treballar no només per a llengua, no només pels ciutadans, si no per la democràcia i els drets humans perquè aquí està en qüestió l’estat de dret”), Torrent va diagnosticar “un estat de dret està en risc” i va animar a defensar la llengua pel que suposa: “Un element més, una peça més, de la defensa dels nostres drets fonamentals en tant que ciutadans i ciutadanes que el que volem és protegir la nostra llibertat”.

Trenta-cinc anys d’ones en català

Llavina, que treballa a Catalunya Ràdio (presenta l’espai Revolució 4.0), va introduir l’emissora com un “espai català de comunicació” amb “un imaginari radiofònic propi i àmpliament compartit”. Saül Gordillo, el director del mitjà, va ser l’encarregat de recollir el premi.

“Pel que fa a la llengua, Catalunya Ràdio ha tingut un paper important al llarg d’aquests trenta-cinc anys. Un paper que ha quedat prou ben demostrat en diferents àmbits. Segurament, el primer on la ràdio va ser més impactant i positiva va ser en l’àmbit esportiu; en les retransmissions dels partits del Barça, la feina que ha fet en Puyal…”, va dir Gordillo abans de rebre el premi, durant la breu entrevista introductòria que se li feia a cada candidat. També va apuntar un altre aspecte que considera clau: l’atenció que es dóna a “la diversitat lingüística, a tots els accents, als territoris i a la sensibilitat de la nostra llengua”. I agregava: “No és una feina d’un any o una etapa concreta sinó de tot un projecte que la ràdio pública ha intentat tirar endavant durant tot aquest temps”.

Ja a l’escenari, amb el guardó a les mans, va poder continuar amb un missatge més personal. Gordillo va reconèixer, primer, la confiança dels oients: “Aquests últims mesos, Catalunya Ràdio ha aguantat una pressió molt forta per la situació que ha viscut al país. Hem estat víctimes d’atacs i denúncies i d’una certa fiscalització. És gràcies a l’audiència que hem arribat fins aquí. De fet, acabem d’aconseguir els millors resultats de la història de l’emissora amb gairebé 700.000 oients”. També va mencionar als companys de la casa: “Des de Mònica Terribas o Ricard Ustrell fins a l’últim tècnic i redactor, els treballadors han fet la seva feina compromesos amb el rigor i el servei públic. Ha estat una feina professional, objectiva, molt més rigorosa del que molts, des de fora, ens atribueixen”. “La ràdio en català és un cas d’èxit. Té una penetració espectacular que cap altre suport de mitjans de comunicació iguala”, concloïa Gordillo.

Ruaix, gramàtic generacional

El jurat del Premi Especial del Jurat (l’escriptor Jaume Cabré, la filòloga Rosanna Cantavella, la lingüista i diputada Carme Forcadell, el metge Jordi Manent, la productora Isona Passola, els periodistes Joan Maria Pou i Xevi Xirgo, Pilar Roig, mare de Gasull, i Óscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua ) tenien el comès de distingir una persona física que a través de la seva trajectòria hagi fet una defensa substancial del català. Ruaix ha agermanat plena unanimitat.

Forcadell va llegir els motius que han dut fins a aquesta elecció. La distinció a Ruaix es justifica, doncs, per “una llarga trajectòria de fidelitat a la llengua, amb actuacions en el camp gramatical, de la correcció, la traducció, la supervisió i l’estudi lingüístic”. Exemples d’aquestes actuacions són les seves publicacions, entre les quals consten els manuals ‘El català en fitxes’ (1962), “material que va permetre l’ensenyament del català durant el franquisme”, i ‘El català és fàcil’ (1983), “que va ajudar diverses generacions en l’aprenentatge del català”. Ruaix és també el responsable de la revisió de la nova gramàtica de la llengua catalana del 2016.

“He procurat sempre seguir l’obra normativitzadora de Pompeu Fabra i precisament la meva primera publicació gramatical va ser 1968, any del centenari del seu naixement. De fet, ‘El català en fitxes’ vaig dedicar-lo al seny ordenador del català”, va dir Ruaix durant el seu discurs d’agraïment, que va tancar amb una consigna del mateix Fabra, “molt adient als temps convulsos que vivim”: “Cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança”.

Llegir aquest article de Griselda Oliver és una manera de conèixer el decàleg de Ruaix.