Catalunya es retrata

14.12.2017

Aquests dies i fins al 21 de gener, sota el títol de Fotografies com a espai públic, es presenta a l’Arts Santa Mònica una selecció de les obres que en els darrers tres anys han passat a formar part de la Col·lecció Nacional de Fotografia, impulsada pel Pla Nacional de Fotografia que es va posar en marxa a començaments del 2015.

Retrat de dona | © Eduard Balada

El desembre del 2014 el Govern de la Generalitat va aprovar, a proposta del llavors Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el Pla Nacional de Fotografia (PNF), una aspiració llargament desitjada des de feia anys per tots els agents del sector.

Un dels eixos del Pla, del que vàrem parlar llavors, era la creació a Catalunya d’una col·lecció de fotografia que aplegués una tria dels autors vinculats a la realitat catalana. Al llarg d’aquests tres darrers anys s’han adquirit un total de 881 obres, de 45 autors, amb una inversió de gairebé 500.000 euros. Cada any es celebra una convocatòria pública amb l’objectiu que institucions, artistes, galeristes o col·leccionistes puguin presentar les seves propostes d’adquisició i un Comitè de Selecció, integrat per representants d’institucions públiques i experts del sector, decideix la tria final. Les obres adquirides són després dipositades en diferents institucions museístiques que s’ocupen de la seva custodia i difusió.

Les xifres són modestes, com gairebé tot el que té a veure amb la fotografia a casa nostra, però la iniciativa té ja continuïtat i suposa una de les realitzacions més efectives del Pla. El Departament de Cultura de la Generalitat acaba d’editar una publicació informativa prologada pel darrer Conseller, tristament avui destituït, Lluís Puig, que recull totes les obres adquirides. Una mostra de transparència molt lloable.

Ara, amb l’exposició que comentem, s’ha volgut mostrar al públic una selecció de les adquisicions efectuades. La Comissària de l’exposició, Marta Dahó, ha fet una tria de 91 obres corresponents a 19 artistes que s’exposen fins el proper 21 de gener, a la primera planta de l’Arts Santa Mònica. La selecció resulta molt variada, tant pel que fa als estils fotogràfics com a les generacions de fotògrafs, amb obres datades des del 1959 fins l’any 2013.

Pensione Segusso | © Ferran Freixa

S’estructura en tres gran seccions temàtiques. La primera: “La fotografia com a objecte d’estudi”, reuneix les obres més conceptuals entre les quals trobem les de Joan Fontcuberta, Jordi Guillumet i Mònica Roselló, Anna Malagrida o Aleix Plademunt, entre d’altres.

En la segona, “Fotografies com a document obert”, es presenten treballs amb un marcat component documental. Són autors com Xavier Ribas, Ferran Freixa o Manel Úbeda.

I finalment la tercera: “La fotografia com a manera d’estar amb els altres”, on veiem els treballs de fotògrafs vinculats al món del periodisme com Joana Biarnés, Manel Armengol, Pilar Aymerich, Francisco Ontañon o Tanit Planas i Laia Ramos.

Els visitants tenen al seu abast dos elements que poden orientar i completar la visió de les obres.

D’una banda, un tríptic amb un comentari crític sobre cada un dels autors i les seves obres. Aquest recull de comentaris em sembla un element molt útil perquè, en front del paradigma de què “una imatge val més que mil paraules”, sempre he pensat que imatge i paraula es necessiten i es complementen i segons quines imatges, especialment les de la fotografia menys documental, requereixen una explicació que ajudi a desvetllar a l’espectador les claus íntimes de l’autor.

En segon lloc, al final de l’exposició s’han preparat tres pantalles de vídeo on es poden escoltar les explicacions directes de cada autor que ajuden a interpretar el seu treball i la seva personalitat.

Exposició virtual

També cal destacar que l’exposició es completa amb una mostra virtual íntegra de la mateixa que ja es pot consultar al portal Fotografia a Catalunya, una altra de les realitzacions que el Pla ha posat en marxa aquests darrers anys. S’estén així el marc físic i temporal de l’exposició.

Val a dir que aquesta mostra és una de les rares aparicions públiques del Pla Nacional de la Fotografia, que ha seguit treballant silenciosament però que fins ara ha divulgat molt poc els seus treballs i les seves realitzacions.

Geomètrica | © Jordi Guillumet i Mònica Roselló

En aquest sentit seria molt recomanable que, aprofitant el marc d’aquesta exposició, es convoqués no tan sols al sector si no a tots aquells interessats en el món de la fotografia, per tal d’informar de tot allò que s’ha fet en aquests anys des del Pla Nacional, i del que queda per fer encara.  El debat pendent estaria servit.

Per això hem aprofitat la visita a l’exposició per conversar una estona amb el fotògraf Jordi Guillumet, membre des dels seus inicis de la Comissió d’Impuls del Pla Nacional de la Fotografia, perquè amb la seva experiència personal ens ajudés a copsar la marxa del Pla després de tres anys de funcionament.

Com es pot apreciar ara amb l’exemple d’aquesta col·lecció, les comissions creades per tirar endavant les diferents actuacions del Pla han seguit treballant i alguns dels seus projectes estan encara en una fase de maduració atesa, entre d’altres raons, la insuficiència de recursos econòmics, organitzatius i humans que haguessin sigut necessaris per tirar endavant els molt ambiciosos objectius que es proposava. Pensem que, com ja apuntàvem quan es va iniciar el Pla, la dotació anual de l’ordre de 450.000 era una xifra molt migrada. Malauradament la difícil situació econòmica d’aquests anys no ha permès millorar aquest dèficit.

Però malgrat això, a més de la creació de la col·lecció i el portal ja esmentats, i com a exemples d’aquests treballs, es poden esmentar, entre d’altres, els següents:

Està en fase molt avançada la redacció, que probablement es clourà a finals d’any, d’un manual de bones pràctiques que orienti la gestió del fons i col·leccions fotogràfiques mitjançant l’establiment de criteris de dipòsits, donacions i adquisicions.

Malgrat que la insuficiència de recursos no permet esperar la seva creació immediata s’ha treballat en la definició del projecte marc del Centre Nacional de la Fotografia, que ha redactat amb professionalitat Marta Gili, avui directora del Jeu de Paume de París i persona amb una dilatada experiència en institucions dedicades a la difusió de la imatge fotogràfica. S’hi defineixen amb detall la filosofia que l’hauria d’inspirar, els seus objectius i els mitjans necessaris per la seva posta en marxa.

Niño con pistola, 1959 © Francisco Ontañón

 

Malauradament el Pla de Museus de Catalunya recentment aprovat per la Generalitat no ha inclòs entre els seus projectes pels propers anys 2018-2021 el Centre Nacional de la Fotografia. Però en aquest terreny pot ser una bona notícia que el MNAC, que segons el Pla havia de ser l’aixopluc inicial del Centre, reactivi imminentment el seu Departament de Fotografia.

També s’ha anat avançant en un inventari d’arxius, fons i col·leccions fotogràfics de Catalunya, de fet, ja està completat el de Girona.

En el terreny de la conservació, el PNF ha incidit també en la introducció de cursos i tallers específics de restauració i conservació dels objectes fotogràfics, ja que no existeixen al país estudis reglats en aquesta especialitat.

El portal webFotografia a Catalunya és una de les realitzacions més ambicioses i visibles del Pla que vol no només constituir un important arxiu fotogràfic digital sinó posar a disposició del públic una plataforma viva en la qual els diferents agents poguessin no només obtenir informació, sinó utilitzar-la com a element de comunicació dels seus fons i les seves activitats, documentació i propostes fotogràfiques. Per això en parlarem més vastament en una propera crònica.

Actualment, a més del Catàleg de fotografia catalana, el portal conté ja un volum considerable d’informació en les seves Seccions Aprendre, Ara i Teories, que sens dubte poden resultar molt útils als professionals i aficionats a la fotografia.

Un dels aspectes que podria contribuir a impulsar el PNF seria sens dubte la incorporació als seus treballs de fotògrafs de les noves generacions, sobretot pel que fa als aspectes més vinculats amb les noves tecnologies, cada dia més rellevants. Cal reconèixer, però, que en les actuals condicions del mercat de treball els joves fotògrafs tenen prou feina per aconseguir viure de la fotografia.

En conjunt, sembla evident que el potencial i la dedicació personal, il·lusionada i generosa, dels impulsors del Pla, que participen altruistament en les diferents comissions i grups de treball, s’ha hagut d’afrontar aquests anys amb diferents canvis en els Departaments de l’Administració, cosa que lògicament redueix l’eficàcia de la seva gestió i dedicació. I que els recursos econòmics abocats al Pla també han sigut clarament insuficients. La veritat és que aquests no són moments massa propicis per esperar miracles però faríem bé en no desaprofitar l’impuls i les iniciatives que fins ara s’han generat.