Catalunya és Àustria

24.02.2013

Joan Jordi Miralles ho ha tornat a fer: ha escrit i aconseguit publicar un altre llibre extraordinari. Qui conegui aquest autor i els vigorosos universos que explora a través de les seves obres audiovisuals o literàries rotundíssimes, talment L’Altíssim (Premi Andròmina de Narrativa, Editorial 3i4, 2005) o L’úter de la balena (Premi Vila de Lloseta de Narrativa, Editorial Moll, 2010), tornarà a trobar-se amb una nova aventura més enllà dels límits de la vida.

Thomas Bernhard

En canvi, si es tracta del primer cop que algú sent a parlar de Joan Jordi Miralles, puc ben assegurar que Això és Àustria (Premi Pare Colom de Teatre, Lleonard Muntaner Editor, 2012) és un volum fantàstic per gaudir d’un primer contacte que de ben segur esdevindrà inoblidable. I és que hi ha un abans i un després un cop descobreixes l’obra d’aquest autor: i la lectura d’Això és Àustria deixa una marca ben profunda. Ho puc garantir.

Això és Àustria és teatre, sí, però també molt més. Es tracta d’un volum rotundíssim de gran volada, literatura portentosa que supera els imperatius d’aquest gènere per esdevenir un híbrid encisador entre monòleg delirant, novel·la salvatge o curtmetratge escandalós. I més encara. Una obra deliciosa per a tots aquells radicals de cor que habiten els territoris més inhòspits, o les pedres més recloses, dins del gran cosmos polièdric que és la literatura catalana actual. Un volum rabiós, divertidíssim, brutal i poderós que s’instaura a mig camí entre la paròdia i l’homenatge a una figura titànica de les lletres universals com fou Thomas Bernhard. Això és Àustria s’alça en paral·lel al gran monument creatiu que ens va llegar l’austríac, amb tota la ràbia i rotunditat que tal ambició requereix.

Aquesta obra descriu, amb un ritme endimoniadament apoteòsic, tres personatges demencials. Cadascú d’ells ha caigut en un parany del qual ja és impossible sortir: un forat que s’ha omplert de massa merda, fent que qualsevol cosa semblant als conceptes de virtut, decència i humanitat hagin passat a millor vida i ara ja sols siguin pura carronya. I tanta putrefacció fa que tot rebenti en fulgors. En una sala estibada de llibres, ambient rocambolesc, oníric, claustrofòbic i fins i tot adorable de tan extrem, un escriptor pren cura del seu vellíssim pare moribund mentre escriu el discurs que llegirà quan rebi, en poques hores, el Premi Nacional de Literatura, per molt que encara no li hagin trucat per confirmar-li que el guanyador és ell. La filla de l’escriptor i neta del moribund apareixerà per desestabilitzar, encara més, aquesta atmosfera de carnatge, odi i follia.

Assistim, doncs, a una cerimònia fàustica que és mig coronació d’un rei tronat o enterrament d’un déu d’esperma. Un ritual corprenedor, profètic i furibund que s’assembla massa a la realitat, més descarnada que mai. El llenguatge aquí comprimit és una maquinària perfecta, la trama una passada i les sorpreses constants. I els temes que es tracten, totes les qüestions que es plantegen, són un súmmum que fusionen a la perfecció l’escatologia, la meravella l’escarni, la grandesa, l’excrement i el portent. Des de les misèries més pútrides de la vida literària fins a la condemna perpètua dels catalans pel simple fet de ser-ho passant pels conflictes que generen les dones de fer feines.

Això és Àustria sorprèn i diverteix, altera i distorsiona, apassiona i entusiasma, i ja ens provoca salivera a aquells que el volem veure representat a un escenari o traslladat a una gran pantalla. De segur que més d’un pensarà en Haneke celebrant la contundència dels seus passatges i el fervor d’uns personatges que són al mateix temps gegants, nans, humans i putes diables. Llegiu-lo. Això és Àustria és un dels llibres de la temporada.

 Això és Àustria de Joan Jordi Miralles. Premi Pare Colom de Teatre, Lleonard Muntaner Editor, 2012

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Totalment d’acord amb Jaume Pons: les mateixes sensacions d’exaltació corprenedora en la lectura, del patetisme al sarcasme i de la sensibilitat més exacerbada a la crítica més brutal dels valors establerts.
    Programadors, directors i responsables teatrals que llegiu el Núvol, què feu que encara no l’heu muntada!

  2. Retroenllaç: Keep Up The Good Job!!! | epicandmajestic