Catàleg únic i un carnet comú per totes les biblioteques

10.01.2019

Dimarts el president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar per sorpresa que al llarg del primer semestre del 2019 es podrà presentar “un dels fruits madurs d’anys de molta feina, de col·laboració i de bona entesa per part de tots els agents del Sistema de Lectura Pública de Catalunya”, que serà “un catàleg únic i un carnet comú de biblioteques”, amb els quals es podrà “tenir accés al fons bibliogràfic de les 412 biblioteques públiques mitjançant un únic servei nacional de préstec interbibliotecari”.

El president Quim Torra dimarts al Palau de la Generalitat

Actualment les prop de 150 biblioteques dels territoris de Tarragona, Girona, Lleida i les Terres de l’Ebre comparteixen un catàleg bibliogràfic anomenat Argus, mentre que les aproximadament 250 de les comarques de Barcelona s’agrupen mitjançant el catàleg Aladí. Amb el futur carnet comú es preveu que els usuaris de totes les biblioteques puguin tenir accés, a través d’un catàleg unificat, a llibres i materials d’arreu del territori. A més, es treballa en la posada en funcionament d’un servei de préstec interbibliotecari que funcioni a tot Catalunya.

El cap de l’Executiu ha fet aquest anunci durant l’acte de cloenda del centenari de la Xarxa de Biblioteques Populars, que ha presidit acompanyat de la consellera de Cultura, Laura Borràs, i que ha tingut lloc al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Durant la seva intervenció també ha posat en relleu l’aposta del Govern perquè “l’amenaça de la intoxicació i de la manipulació del populisme sigui combatuda amb les eines dels llibres i de la cultura”. “A més cultura, menys populisme; a més llibres més llibertat”, ha reblat.

El cap del Govern es va referir al pla de biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya i ha destacat que aquesta institució “va fer de la cultura la seva raó de ser”. En aquest context, ha citat la frase de Jules Romains que el 1920 va dir que “moltes nacions han estat fundades per l’espasa. La nova Catalunya ha estat fundada pels llibres”. I ha posat en relleu que “enlloc de la raó de la força, nosaltres hem advocat i advoquem sempre per la força de la raó”.

En l’acte també hi va intervenir la consellera Borràs, que va destacar que “el model de biblioteques català ha estat i ha de continuar essent un model obert. Ningú, absolutament ningú, per cap motiu, no hauria de sentir-se exclòs de la biblioteca”.

Durant l’acte, el president Torra i la consellera Borràs, van lliurar diplomes als responsables i els alcaldes dels municipis on es van obrir les cinc primeres biblioteques populars: Valls, Olot, Sallent, les Borges Blanques i Canet de Mar. El pla de biblioteques fou un dels projectes culturals més importants que tirà endavant el govern de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), la primera institució d’autogovern que s’estenia per les quatre províncies catalanes des de 1714.

La bibliotecària Carme Renedo va llegir una glossa excel·lent en què va repassar aquests cent anys de biblioteques populars. “Segurament no s’ha subratllat prou el fet que per a la Mancomunitat, la biblioteca fos l’estendard del seu moviment cultural”, va dir “No només -que també- perquè era (és?) una fórmula inèdita; no només perquè no va ser un mer recurs discursiu, sinó perquè constitueix el primer intent de planificació bibliotecària del país i també per les innovacions, moltes i de calat, del projecte”, va dir Renedo, que també va explicar fil per randa la persecució i repressió de la lectura durant les dictadures de Primo de Rivera i de Franco.