Catalans a Amèrica i catalans amb Rússia

28.04.2016

Els dos concerts que sentirem a l’Ateneu Barcelonès aquest divendres i dissabte són molt diferents entre sí però comparteixen una característica comuna: la mirada dels músics catalans a estètiques arrelades a la idiosincràsia d’altres cultures. L’exili i el mestissatge creatiu dels nostres compositors ens els portarà la nova proposta del 5è Cicle de Música Catalana de l’Associació Joan Manén, titulada “Catalans a Amèrica”, mentre que els intèrprets del grup vocal CatAlinka ens endinsaran a la fascinació per les sonoritats del cant ortodox, coincidint amb la seva Pasqua, en un diàleg intercultural, “Слава! Oracions i tradicions del poble eslau”.

Albert Guinovart

Albert Guinovart acompanyarà Marta Valero en un recorregut pels compositors catalans a Amèrica

L’Associació Joan Manén continua amb la seva importantíssima i incansable tasca de difondre el patrimoni musical català i fer-lo present als programes de concert, en aquest cas amb el seu cicle que ja arriba a la cinquena edició i que presenta una acurada selecció a càrrec d’intèrprets de primer nivell. Un luxe i una feina ben feta que no només es conforma en programar l’obra de Joan Manén o noms consagrats com Mompou o Montsalvatge, sinó que ha recuperat obres perdudes i compositors injustament oblidats.

I és que, com vam comentar fa poc, moltes vegades s’ha valorat els nostres autors més a fora de casa que no pas aquí. El programa que sentirem el divendres 29 a les 19:30 a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès estarà integrat, precisament, per compositors que si bé no formen part d’una mateixa generació sí que comparteixen el fet d’haver hagut d’emigrar per diversos motius, en aquest cas al continent americà.

Jaume Pahissa dirigí l’Escola Municipal de Música de Barcelona en plena guerra civil, però la derrota de la República significà per a ell un exili definitiu a Buenos Aires, on morí. D’ell sentirem sis cançons, Un ventall, Cançó d’estudiant, La promesa, El record, La Calesita i Canción de vendimia, a càrrec dels intèrprets que ens conduiran per aquesta aventura a l’altra banda de l’Atlàntic: la mezzosoprano Marta Valero i el pianista i compositor Albert Guinovart.

Buenos Aires també fou el destí de Montserrat Campmany, de qui s’interpretarà Azul, però sens dubte Estats Units fou el gran referent o destinació de molts autors. És prou coneguda la trajectòria que Montsalvatge desenvolupà com a compositor des de Barcelona, amb les seves cançons d’influència antillana: sentirem les conegudes Canción de cuna para dormir a un negrito i el Canto negro, que tancaran el concert. Abans, però, sentirem diverses cançons de Lluís Benejam, com Cançó de rem i de vela, Mester d’amor o les Dues cançons sobre textos de Federico García Lorca, així com Tres Poemas de Gil Vicente de Joaquim Nin-Culmell.

Nin-Culmell té quelcom en comú amb el compositor que tancarà la primera part del concert: tots dos van adquirir la nacionalitat nord-americana. Agustí Borgunyó, del qual sentirem la Suite of four songs (A Thousand Songs Unsung, Caravan of Hearts i The Dancer) també és un dels nostres grans oblidats: amb vint-i-un anys marxà a Estats Units on llaurà una exitosa carrera al servei de ballets, suites i operetes que es guanyaren la crítica durant el bojos anys vint, i on orquestrà en el medi radiofònic per a Kate Smith i orquestres com la Simfònica Wor o l’Orquestra Meyer Davis. La música de Borgunyó té una qualitat fascinant: les obres de ritmes populars destinades al públic americà destil·len certa catalanitat pròpia de qui, a més, compongué més de 150 sardanes. Però és que la seva música pròpiament catalana, alhora, presenta contínues picades d’ullet a les harmonies i ritmes americans convertint les seves peces corals o cançons per a veu en una sorprenent macedònia de Sabadell i Broadway, precisament una barreja idònia per a Guinovart.

I del món americà, dissabte a les 18h ens transportarem a la Rússia ancestral i les seves esglésies ortodoxes. En aquest cas, fou la fascinació del tenor Josep Camós i el baríton Daniel Morales per les sonoritats eslaves el que els portà a establir lligams musicals amb la soprano Anna Bobrik i la mezzosoprano Vera Krasnoperova i crear el grup vocal CatAlinka.

El programa, integrat dins el cicle “Mirades” de la Secció de Música de l’Ateneu Barcelonès, es titula “Слава, oracions i tradicions del poble eslau”. Slava, el so d’aquesta paraula ja ens obre un univers sonor que pinta llargues estepes de blancor gèlida, un cel rogent amb estrelles guspirejants, el sol, l’escalfor dels cors i la gent que s’apropa al gran temple a pregar. Aquesta paraula es fa música per arribar fins al fons del darrer sentit d’aquesta exclamació, on les veus s’han trobat per fondre’s en les harmonies fosques, aspres, inquietants però també valentes que desperten vigor i confiança, tendres… acords que ressonen dins la cúpula daurada mentre les icones vetllen els nostres cants.

Romances del poble, oracions per al poble. Coincidint amb la Pasqua ortodoxa, els CatAlinka ens oferiran la seva mixtura única de veus de l’est i l’oest. Sentirem noms com Txaikovski, Glinka, Rakhmàninov o Mussorgski, que ens donen les pautes del que un gran compositor pot escriure envoltat d’una cultura tan rica com aquesta. Al costat d’aquests, Lvov, Txesnokov, Bortnianski i d’altres ens endinsaran fins als indrets més recòndits i per a nosaltres desconeguts del cant ortodox, que eleven a la categoria d’obra d’art.

Foto catAlinKa flors 2 -1

El grup vocal CatAlinka